Biologia Tema 9

TEMA 9

COORDINACIÓ I EL SISTEMA NERVIÓS

El sistema nerviós i el sistema hormonal o endocrí s’encarreguen de la relació i coordinació en els animals. Estan molt relacionats i tenen molt en comú, com els òrgans neurohormonals.

Coordinació nerviosa Coordinació hormonal

Es produeix per impulsos nerviosos electroquímics.

La informació es porta a un punt d’un òrgan.

L’acció és ràpida i precisa, però decreix.

Hi ha cèl·lules encarregades d’ açò, NEURONES, que estan per tot el cos. Es produeix per la producció de substàncies químiques, HORMONES.

La informació arriba a cèl·lules o òrgans determinats, diana.

L’acció és lenta però aguanta llargs períodes.

LES GLÀNDULES ENDOCRINES creen les hormones en òrgans especialitzats.

La coordinació nerviosa. Sistema nerviós

El teixit nerviós és el més important del SN, condueix els impulsos nerviosos a les parts del cos.

La funció del SN és codificar la informació rebuda dels receptors, transmetre-la i processar-la per a elaborar la resposta. Hi ha dos tipus de cèl·lules: Neurones i cèl·lules ce neuròglia (poden formar diferents estructures: fibres nervioses, nervis, ganglis i centres nerviosos.

Neurones

La neurona és la unitat funcional i estructural del sistema nerviós, produeix i transmet impulsos nerviosos. Tenen forma d’estrella i es poden classificar en:

Monopolars: un axó

Bipolars: dues prolongacions, una actua d’axó.

Multipolars: un axó i moltes dendrites.

Parts de les neurones:

Cos cel·lular o soma: part ampla on estan el nucli i els orgànuls citoplasmàtics. Té moltes neurofibril·les que tenen també prolongacions del citoplasma i els grànuls de Nissl, formats per reticle endoplasmàtic rugós.

Dendrites: prolongacions citoplasmàtiques curtes i molt ramificades que porten l’impuls nerviós al cos cel·lular.

Axó: (o cilindreix) prolongació llarga que es ramifica a la punta. Transmet l’impuls nerviós des del cos cel·lular a altra neurona.

Cèl·lules neuròglia (cèl·lules de la glia o glials)

Fan funcions de nutrició, farciment, aïllament i sosteniment de neurones. Hi ha diferents tipus cel·lulars:

Astròcits: Forma estrella i amb moltes ramificacions, als costats són més amples i recolzen els capil·lars.

Oligodendròcits: més menudes i amb menys prolongacions. Nucli ovalat.

Micròglia: cos allargat i moltes ramificacions. Funció fagocitària.

Cèl·lules de Schwann: Cèl·lules de sosteniment que emboliquen axons de les neurones fora del sistema nerviós central. La membrana és rica en un lípid, Mielina.

Fibres, nervis, ganglis i centres nerviosos

Els axons de les neurones estan associats a les cèl·lules de Schwann creant fibres nervioses, que poden ser de dos tipus:

Fibres mielíniques: un sol axó i moltes cèl·lules de Schwann envoltant-lo en capes concèntriques, que formen la beina de mielina. Entre dues cèl·lules de Schwann hi ha estrangulacions sense mielina, nòduls de Rainvier.

Fibres amielíniques: formades per diferents axons que estan recoberts per evaginacions de les cèl·lules Schwann, sense fer capes concèntriques.

Nervi: agrupació de fibres nervioses. Estan protegits per diverses capes de teixit conjuntiu, pierineuri i epineuri.

Ganglis: agrupació de cossos de neurones, d’estructura , forma i grandària variables.

Nervis i ganglis: sistema nerviós perifèric

IMPULS NERVIÓS I LA SINAPSI NERVIOSA

L’impuls nerviós és un missatge de naturalesa electroquímica que es transmet per les neurones. Es pot originar en el SN o en els òrgans receptors. MECANISME PER A PROPAGAR-SE

En condicions normals, una fibra nerviosa en repòs està polaritzada, a l’exterior de la membrana hi ha molts cations (+), i dins molts anions (-). Hi ha una diferència de càrrega entre els costats de la membrana, que fa un potencial elèctric o POTENCIAL DE REPÒS. La diferència de potencial entre costats és molt menuda. La membrana plasmàtica fa d’aïllant i no es cree corrent elèctric entre dins i fora.

L’impuls nerviós s’inicia amb un canvi en la distribució d’anions i cations, dins i fora de la membrana de les neurones. Quan l’axó s’estimula es provoca l’alteració local de la permeabilitat de la membrana i entren molts ions Na+; dins es carregue positivament i fora negativament, i hi ha una inversió molt breu de la polaritat. Aquesta inversió crea una variació brusa de la diferència potencial, POTENCIAL D’ACCIÓ.

Les àrees del costat de la despolarització estan afectades per corrents de càrregues positives cap a dins, i es creen nous potencials d’acció en eixes zones. La propagació del potencial d’acció és deguda a la propagació dels corrents, i creen una ona de despolarització que viatja per la neurona i crea l’ IMPULS NERVIÓS.

Després, la neurona torna a repolaritzar-se amb una ona de repolarització causada a la surtida d’ions de K+ des de dins.

Característiques de l’impuls nerviós

Els impulsos nerviosos són el mecanisme pel qual es transmet informació pel SN. Són:

La transmissió de l’impuls nerviós segueix la LLEI DEL TOT O NO RES, perquè és independent de les característiques de l’estímul; no hi ha diferents intensitats. És fa o no, i la intensitat no varia durant la conducció.

Tots els impulsos són pareguts. Que es perceben diferents depén del centre nerviós que interprete els impulsos.

L’impuls és unidireccional, perquè es propaga de qualsevol part de la neurona a l’axó.

En les fibres mielíniques es transmet per un mecanisme saltatori entre els nòduls de Ranvier, i augmenta la velocitat de propagació respecte a les fibres amielíniques. Això passa perquè els potencials d’acció només es produeixen a zones lliures de mielina.

La sinapsi nerviosa

Els impulsos nerviosos també es passen d’una neurona a altra, a més de al llarg d’una fibra nerviosa. El punt de connexió de les neurones es diu SINAPSI NERVIOSA, però no tenen un contacte físic membrana amb membrana, sinó que és una zona d’influència química entre neurones.

Els axons es divideixen a la part terminal en unes prolongacions menudes, i cada una acaba en un botó terminal, que està quasi en contacte amb la dendrita o el cos cel·lular d’altra neurona.

En la sinapsi nerviosa hi ha tres elements:

Botó presinàptic: format pel final d’un axó. Hi ha moltes vesícules i mitocondris.

Espai sinàptic: és el buit entre les neurones.

Element post sinàptic: format pel cos neuronal o la dendrita de la neurona següent.

Neurotransmissor: substàncies que estan a les vesícules de l’element presinàptic. S’alliberen a l’espai sinàptic en el moment que l’impuls nerviós arriba a la regió terminal de l’axó. (ex: acetilcolina (augmenta la permeabilitat de la membrana postsinàptica al Na+), adrenalina, noradrenalina i serotonina)

Per a que la descàrrega de neurotransmissors tinga lloc ha d’haver ions de Ca i Mg.

Els neurotransmissors que s’alliberen s’uneixen a receptors específics de la membrana de l’element postsinàptic. Aquests neurotransmissors fan un potencial d’acció que fa que l’impuls nerviós vaja a la següent neurona.

En la sinapsi la neurotransmissió és unidireccional de la cèl·lula presinàptica a la postsinàptica.

Tipus de sinapsis segons l’element postsinàptic:

Axoaxònica: entre l’extrem d’un axó i l’axó de la neurona següent.

Axosomàtica: entre el final de l’axó i el cos cel·lular de la neurona següent.

Axodendrítica: entre el final d’un axó i una dendrita.

SISTEMA NERVIÓS EN VERTEBRATS

Els vertebrats tenen un tipus de SN, el tubular, és a dir, es desenvolupa a partir del tub neural de l’embrió, que està en posició dorsal. El tub es fa més gran, diferencia les parets i deixa un buit al centre. La part anterior té un gran desenvolupament i forma l’ ENCÈFAL, i la resta del tub forma la medul·la espinal. Anatòmicament es divideix en sistema nerviós central i sistema nerviós perifèric, SNC, SNP.

SNC

SNC està format per l’encèfal (protegit pels ossos del crani) i la medul·la espinal (protegida per les vèrtebres). Hi ha tres membranes de teixit conjuntiu, MENINGES, que protegeixen: la interna o piamàter, la mitjana o aracnoide i l’externa o duramàter; entre les dos primeres està el líquid cefaloraquidi.

En el SNC podem distingir entre:

Substància grisa: agrupació de cossos cel·lulars. Està a la superfície dels hemisferis cerebrals i a la zona interna de la medul·la.

Substància blanca: agrupació d’axons mielinitzats. Està a zones internes i profundes dels hemisferis cerebrals i a la part externa de la medul·la.

Encèfal

Està dins del crani. Té diverses parts:

Diencèfal: està entre els hemisferis cerebrals i conté el tàlem i l’ hipotàlem. Tàlem: centre d’anàlisi i transmissió de la informació sensorial cap als centres cerebrals de l’escorça. Hipotàlem: estan els centres que regulen l’apetit, la tº corporal i l’equilibri hídric. El diencèfal també produeix neurohormones que regulen les glàndules endocrines.

Mesencèfal: Estan els quatre tubercles quadrigeminats, els dos anteriors reben fibres dels ulls i els posteriors estan relacionats amb reflexos auditius.

Mielencèfal

...