EL Mono Desnudo

EL MONO DESNUDO

RESUM DEL LLIBRE:

“El mono desnudo” és un llibre que bàsicament el que ens explica és l'origen, l'evolució, la vida i tots els aspectes socioculturals de la llarga història de l'espècie humana; des de l'Australopitecus robustus fins a l'Homo Sapiens Sapiens.

En aquest llibre, també, ens faran veure que per molt que vulguem evitar la herència genètica del nostre passat evoltiu, l'ésser humà sempre serà un primat. Sobretot defensarà la teoria Darwinista, la qual va crear molts problemes per contradir les teories fixistes existents en el segle XIX. La gent va adonar-se del seu propi origen i de la seva evolució, i a partir d'aquesta teoria van començar a creure en la teoria de Lamark, en la de Darwin i més endavant en les lleis de Mendel i de Vries.

Durant tot aquest llibre, es podem veure els grans canvis que pateixen uns primats que van ser obligats a abandonar el seu hàbitat natural fins a l'actualitat. En aquestes evolucions el cervell ha tingut un paper molt important, perquè gràcies a ell podien pensar i crear unes qualitats per poder adaptar-se al medi on els hi tocava conviure. El cervell ha provocat el gran canvi de passar a ser un ser rudimentari i poc intel·ligent a un ser molt evolucionat i capaç de desenvolupar grans tecnologies per poder satisfer les seves pròpies necessitats.

En el primer capítol ens intenta explicar l'origen de l'home formulant-nos dues preguntes molt importants, que són: D'on prové l'home? Com ha arribat a evolucionar el mico fins arribar a l'home?. La primera pregunta s'ha anat formulant durant molts segles però mai ningú li havia trobat una resposta fins a l'últim segle, que els humans es van donar compte que tots proveníem del mico. A la resposta de la segona pregunta, Desmond Morris, ens comença a explicar que els nostres avantpassats van ser obligats ha anar canviant d'hàbitat perquè el clima va començar a variar, els aliments es van començar a acabar i no hi havia per a tots, llavors van patir uns canvis molt dràstics perquè ells mai s'havien enfrontat a una situació com aquella. Per poder adaptar-se al nou hàbitat van haver de passar centenars d'anys, en els quals també van patir una sèrie de canvis físics: tenien una posició més erecta, més ràpids, més bons caçadors, ja no utilitzaven les mans per caminar així que les tenien lliures per a la utilització d'armes, el seu cervell es va tornar més complex, etc. També van començar a caçar en grup ajudant-se els uns amb els altres i per últim el canvi més important va ser la pèrdua del pèl al cos, que encara no se sap el perquè d'aquest canvi.

En el segon capítol ens parla del sexe i la nostra procreació. Comença parlant de la precopulació, que tracta de la gran quantitat de maneres que hi ha per començar a ecxitar tan a la femella com al mascle, fins a l'acte sexual o copulació. A part d'això, ens explica el canvis que comencen a patir les femelles l'augment dels pits, l'aparició de pèl en el pubis, l'eixamplament dels malucs, augment de la capacitat d'ovular, etc. I els canvis que comencen a patir els mascles com l'aparició de pèl a tot el cos, però sobretot a la cara i en el pubis, l'eixamplament de les espatlles, la veu es fa més greu, etc.

En el tercer capítol ens parla, sobretot, de la criança del mico quan és un nadó. Quan la mare del nadó comença a produir llet quan no es troba durant el període de la menstruació, fins al desenvolupament que té el nadó durant els seus primers mesos de vida.

En el quart capítol ens explica que tots els mamífers tenen una necessitat d'investigar, però l'home té molta més necessitat d'investigar i d'explorar que la resta, per poder transformar-se en un mamífer oportunista.

Tot el procés de criança el podem dividir en dues etapes, les quals són: En la primera etapa és on es mima, es dóna amor i afecte al nen i sobretot se li dóna una gran protecció. Però, la segona etapa consisteix en que el nen tingui contacte amb altres joves i on l'afecte de la mare i la protecció cap al seu nen sigui més limitat.

En el cinquè capítol, principalment, el que ens vol fer entendre Desmond Morris es que el comportament agressiu que tots els éssers humans tenen prové de l'herència dels primats com una cosa imprescindible. Aquests comportaments deriven del sistema nerviós, el sistema simpàtic ( el qual ens incita a la violència extrema) i el sistema parasimpàtic ( el qual fa que ens detinguem a pensar i solucionar

...