El Café De La Marina

1. Aclariu per què J. M. de Sagarra especifica que l'obra és un poema en tres actes (p. 51).

J.M de Sagarra especifica que l’obra és un poema perquè en aquest llibre volia transmetre al lector uns sentiments, com fan els poemes, i no explicar una història, com fan les novel•les. I diu que està dividit en tres actes perquè podem diferenciar fàcilment la introducció, el nus i el desenllaç

2. Per què deu dir en un article a "La Publicitat" (14-2-1933) (p. 3) que l'obra és una comèdia?

En aquest article es diu que és una comèdia perquè els personatges que formen aquesta obra són persones amb vides normals i típiques i en molts trossos podem apreciar la ironia.

3. Citeu tres aspectes realistes de l'obra i intenteu explicar per què es pot afirmar que segueix la unitat de lloc (p. 18, 58, 134, 208).

Es veu la diferencia de vestimenta dels pescaters respecte als burgesos, com podria ser l’artista que passa pel cafè.

Segueix la unitat de lloc perquè en cap moment canvia d’escenari, la única cosa que canvia és els horaris, en algunes escenes és de dia i en altres és de nit.

4. Expliqueu les anticipacions literàries o prolepsis (flashforward) de l'escena XIII (desenllaç) que ocorren a l'última escena de l'acte primer (p. 131) i a l'escena primera de l'acte tercer (p. 213); en el darrer cas, durant la intervenció de la mare de Claudi: versos 674-675 i 1354-1370, respectivament.

A l’última escena de l’acte primer en Libori es sent trist perquè la seva filla petita, Rosa, al dia següent es casa i al mirar-la li produeix un flashback ja que recorda a la seva dona.

Durant aquests versos la Salvadora li explica a la Rufina que si el seu fill li digués quina és la dona adequada per ell, ella li diria que la Caterina. Com parlen en un futur que és poc probable que succeeixi es tracta d’una anticipació literària.

5. Responeu a les qüestions 3 i 4 de les pàgines 282-283.

Pregunta 3

c) El senyor Bernat, francès, està enamorat de Caterina, i Gracieta intueix que la dona té mala cara perquè no ha pogut estar amb el seu amat.

e) Salvadora, la mare de Claudi, sap que ell està enamorat de Caterina i com en aquell moment estan discutint mare i fill, per guanyar la baralla ella li recrimina que podrà ser valent per tractar-la malament davant de tothom però no serà valent per expressar els seus sentiment a Caterina.

Pregunta 4

a) Pro: forma no normativa generada a partir d’un terme català correcte.

Se’n fumen: formules de comiat familiars.

b) La clenxa més lluent del poble: metàfora

c) Per ‘questa: reducció fonètica.

Cosa: terme genèric que reemplaça un sinònim més específic.

d) Conservar-s’hi:

e) eh?: funció fàtica

f) menjant:

g) no és res: repetició intensificadora

h) Gasto: castellanisme

i) Mossèn Rofes:

Les garrofes:

j) Do’m: reducció fonètica.

k) i: repetició intensificadora

...