LA TEORÍA ETOLÒGICA DE J. BOWLBY

LA TEORÍA ETOLÒGICA DE J. BOWLBY 

Introducció

J.Bowlby - Defensor de la teoría etològica

J.Bowlby estaba a favor de la branca etològica (les relacions de l'infant a els primers mesos determinant el seu desenvolupament i capacitat de supervivència.)

En elles es troba la conducta de l'aferrament que apareix a l'inici de la vida dels éssers humans. Estan menys capacitats de confrontar-nos als perills que se'ns presenten de manera individual. L'aferrament doncs suposa tenir en compte la presència de la persona que ens cuida.

El vincle de l'infant amb la persona amb el seu tutor s'inicia a partir d'uns senyals comunicatius i innats. Les capacitats emocionals i sensibilitat que va adoptant el bebé es va forçant un vincle afectiu real.

Fase de preaferrament

En aquesta fase el nadó comença a mostrar preferència per als estímuls de les persones que l'envolten concretament el seu rostre. Des dels seus primers dies fins a les sis setmanes de néixer no reconeixen les figures dels seus tutors legals. Però en canvi són capaços de reconèixer l'olor i la veu de la mare. Aquest moment encara no es considera aferrament, perquè l'infant quan rep l'atenció que demana seguidament se senten en calma.

Fase de formació de l’aferrament

En aquesta fase, entre les 6 setmanes i 6-8 mesos l’infant reacciona amb preferència per a les persones que li son familiars, és a dir interacciona de manera privilegiada, única, tot i que encara no rebutja les que són desconegudes.

     y        [pic 1]

La interacció privilegiada es produeix amb la mare, o amb la persona que més aferrament té l’infant, a qui ja comença a reconèixer. Tot això són proves del reconeixement “el somriure diferencial” i les “vocalitzacions diferencials”, és a dir l’infant somriu més i millor quan té la presència d’aquesta persona.

El que fa també es plorar quan veu que la mare se’n va (plor diferencial) i deixa de fer-ho si veu que es la mare qui l’atén (interrupcio diferencial del plor).

Fase de l’aferrament ben definit [pic 2]

La segona fase es dóna entre els 6 -8 mesos i els 18  mesos. Als 8 mesos l'infant s'adona que el vincle amb la persona d'aferrament, que pot ser la seva mare, es va allunyant i això provoca angoixa per a ells, i apareix l'ansietat davant persones estranyes.

Un cas molt clar és quan comencen anar a l'escola, ja que l'infant s'enfronta a gent que no coneix i per tant no tenen la seguretat suficient. Per això quan portem a un nen a la llar d'infants abans dels vuit mesos no tenen la conducta de plorar o fer crits i en canvi si els hi portem amb un any sí que tenen aquest tipus de conducta.

Aquest comportament es indicatiu ja que sap que encara que no sigui la persona d’aferrament segueix existint.

Fase de formació d’una relació recíproca

En aquesta fase els infants ja han elaborat una representació interna del vincle d’aferrament establert i tenen una sèrie d’expectatives sobre la seva disponibilitat en moments d’estrès, la sensibilitat de la figura d’aferrament envers les seves necesitats i la posibilitat de rebre’n el suport si els fa falta.

La formació d’una relació recíproca s’inicia cap als 18 mesos, quan les noves capacitats mentals i lingüístiques del nen o la nena permeten que la  interacció amb les figures d’aferramnet evolucioni i sigui menys asimètrica.

...