Resumen del libro "Invitació a la sociologia"

Els tres capítols llegits sobre el llibre “Invitació a la sociologia” tracten principalment sobre l’estratificació social i com actua la societat com a control social en les persones.

Al capítol quatre es fa referència als mecanismes de control social que exerceixen sobre les persones les principals institucions, com per exemple, la família, l’escola, l’àmbit laboral... A més, veiem com la violència és el mitjà de control social últim fonamental. També fa referència a l’estratificació més important a la societat contemporània occidental, el sistema de classes, que està definit per una jerarquització de la societat en base el poder, la renda i l’estatus.

Al capítol cinc l’autor ens mostra la seva “teoria dels paper” on la societat actua com una presó, aleshores es produeix una lluita entre l’individu i aquesta societat, que acaba imposant unes certes pautes de comportament a l’individu sobre els papers que ha de jugar al llarg de la seva vida, papers que són definits com a respostes típiques a expectatives simbòliques. Aquests papers acaben formant, mollejant, i determinant l’actor.

Per últim, el sisè capítol tracta sobre la paradoxa de la societat que ens defineix però alhora és definida per nosaltres. A més, aporta el concepte de “mala fe”, que seria donar com a necessari allò que en realitat és voluntari. Per exemple, el terrorista que mata a algú i diu que no tenia alternativa perquè el partit li va donar l’ordre de matar actua de mala fe perquè pretén que la seva existència estigui vinculada necessariament al partit, quan en realitat aquest vincle és conseqüència de la seva pròpia elecció.

Personalment, estic bastant d’acord amb els capítols llegits d’aquest llibre. Penso que tot i que a priori sembla que tenim molta llibertat, en realitat estem molt condicionats per la societat en la que vivim, sobretot pel control social que exerceixen sobre les persones les principals institucions. De vegades aquest control social es produeix sense adonar-se’n, com pot ser el cas de la família, que transmet uns valors i uns certs pensaments de manera indirecta que et condicionen des de petit. Però crec que, a més de a causa dels processos de socialització, també arribem a ser com som per les circumstàncies en les que ens trobem i les decisions que prenem al llarg de la nostra vida. Tot i així, si que és veritat que des de petits tenim una certa pauta marcada, l’anomenada “teoria del paper”. Per exemple: l’ideal del que ha de fer un home a la nostra societat seria: anar a la universitat, trobar una bona feina, comprar-se un bon cotxe, comprar-se un bon pis, casar-se i tenir fills. Qui compleix tot això és un triomfador i qui no, encara que no ho vulgui complir perquè no és el seu desig, és un fracassat. Això és el que la societat espera d’una persona, però també és el que nosaltres acabem desitjant. Com bé diu l’autor, “desitgem el que la societat espera de nosaltres”, és a dir, aquest model de vida és el que de manera directa o indirecta hem estat veient des de petits i per tant, l’acabem assimilant i “fent nostre”. Seguim aquest camí perquè creiem que “és el que s’ha de fer”, a més a més, ho fem per donar-li un sentit a la nostre vida i per la necessitat de sentir-nos acceptats.

Per últim, estic d’acord amb el concepte de “mala fe”. És interessant reflexionar sobre això. Moltes vegades ens trobem en situacions en les que diem que no tenim elecció, que només podem fer el que creiem que és la única possibilitat dins del nostre paper social, però en realitat si que tenim altres alternatives. Sempre hi ha elecció. Que no ens agradin les conseqüències d’aquesta elecció no vol dir que no tinguem elecció, ja que com molt bé cita l’autor una expressió de Sartre, “estem condemnats a la llibertat”.

...