Sociologia Ambiental

SOCIOLOGIA AMBIENTAL

Manera de produïr i consumir en torn el medi ambient.

Hi ha interessos diversos:

preservar naturalesa

edificar naturalesa

Doncs els interessos es diversifiquen entre caçadors i preservadors. Entre organitzacions, empreses, països.

Políticament als governs i a diferents nivells s’estudia i és tema de preocupació.

Ministres de medi ambient, de medi rual, ministeris de medi ambient.

Efecte hivernacle: plastic que preserva la calor per tal que la vida aflori i fent que lels rajos ultraviolats del sol no malmetin les espècies.

Vivim gràcies a l’efecte hivernacle però aquest efecte accentuat pot ser devastador.

Al llarg del temps ha hagut canvis climàtics.

Crisi energètica

A partir de la industrialització 45-50 s.XX es dispara el consum energètic no renovable.

Les reserves son finites es pot superar l’era del carbó malgrat aquest no s’hagi exhaurit igual que finalitzà l’era de pedra sense que les pedres s’exaurissin.

Shell, multinacionals petroleres, Hubbert 1955, pronostica que al 2010 s’arribaria al punt crític de pick oil.

Abans amb un barril n’extreiem 100 i ara amb 1 s’extreuen 8. És més car.

El petroli és produit de forma més cara. D’on prové la demanda és de països emergents, que també tenen carbó.

Extreure petroli d’aigües profondes, més de 400 m. de la superfície marína Fa l’extracció més cara i és més problemàtic en tant que els accidents poden multiplicar-se per fuites durant el recorregut d’extracció, etc.

Electricitat d’altres fonts, pensant en alternatives energètiques com el segrestament de carboni co2, emmagatzematge problemàtic, moviments sísmics poden fer aflorar el carboni de cop. Energies renovables, agroconvustibles, geotèrmica, solar, eòlica, etc.

Energia i risc ambiental, altres riscos no ambientals. Els riscos son els de sempre, co2, abocaments de petroli al mar, 60% procedent de la terra, i molt pocs accidents, la majoria de benzineres, cotxes, etc.

Accidents en oleoductes, petroleres, incineració, vertits al mig de l’oceà.

DOCU PER FITXA

Atmòsfera molt fina, la seva composició és mutable amb la contaminació de l’escalfament global, fa incrementar el gruix de la capa atmosfèrica.

Gases hivernadero no deixen que els rajos de sol retornin al sol, s’acumulen al voltant de la terra i resten a prop de l’atmòsfera produint l’escalfament global.

Més diòxid de carboni = més calor perquè es queda més calor a la terra.

Nou professor, dia 19 de març / 13

Pelicula relacionada amb la crisi ambiental, el risc ambiental (i la percepció del risc), els moviments socials, les polítiques ambientals.

s.XIV- s.XV es va reduir a tres terços perquè l’esperança de vida era més curta. Les epidèmies periòdiques, les taxes de fecunditat eren elevades per garantir la supervivència d’algun dels éssers. La vida humana estava més deteriorada que el mèdi natural.

Avui en dia les epidèmies, etc. existeixen però desigualment distribuides pel món. A occident no es donen les epidèmies, que son les zones on s’ha desenvolupat amb exit la industrialització, igual com a japó i austràlia.

Urbanisme racionalista

Les ciutats estan edificades en funció els usos que se li dona, cultivar cos i ment, circular, habitar, treballar.

Fast Food Nation Schlooser  com el Mc Donalds condiciona l’edificació i l’urbanisme.

De la societat industrial a la societat del risc, Lectura de BECK: Societat del risc global

Problemes pulmonars, societat espanyola, societat amb més risc de cancer. Societats actuals tenen riscos diferents de les societats del passat. Riscos invisibles no evidents. Elevats graus d’incertesa (científica). Riscos que atravessen fronteres (polítiques). La societat del risc apareix allà on les institucions no son capaces de garantir la seguretat esperada.

Distribució de responsabilitats:

els riscos de la societat tradicional preindustrial s’atribuien al destí, al castic diví, a la naturalesa,e tc.

Els riscos de la societat del risc s’atribueixen a desicions que prenen determinades organitzacions o grups.

De societat de risc residual o societat no assegurada

Cap institució pot fer càlculs del risc amb certesa, fiabilitat ni exactitud. Ningú pot garantir seguretat. Dificultat i problemes per calcular probabilitats. Problemes per calcular la magnitud de les conseqüències. Dificultat per assenyalar responsables.

S’opta per:

negar riscos

assegurar que criteris tècnics son infalibles

increment de nivells burocràtics de seguretat (normes, agències, etc.)

Colapse de la racionalitat tecnocientífica i legal de les garanties de seguretat que ofereix l’Administració.

La gana és jeràrquica i la contaminació és democràtica ?

BECK societat del risc, teories

...