APUNTS DE CLASSE. FILOSOFIA 2n de Batxillerat

TEMA 3: PLATÓ

1. Dades biogràfiques.
2. Obres de Plató.
3. Esquema del dualisme metafísic/teoria de les idees.

1. Característiques de les idees (MI).
2. Característiques del MS.
3. La importància del mite en Plató.
4. Formes d’aprendre el MI.

1. Dualisme antropològic/Doctrina de l’ànima/Psicologia.

1. La concepció grega de l’ànima.
2. El concepte d’ànima segons Plató

1. Ètica.
2. Política: la República o polis ideal
3. Art

• DADES BIOGRÀFIQUES

• Plató és fill d’una família noble atenesa. El seu futur estava lligat als assumptes de la polis. Però conèixer Sòcrates el va marcar molt i es va interessar per la filosofia.
• La mort de Sòcrates i el fet d’haver-lo conegut és el que fa que Plató es dediqués a la filosofia; l’objectiu últim de la seva filosofia és trobar una polis justa, un govern just que no cometi errors com el de la condemna a mort de Sòcrates.

• OBRES DE PLATÓ

• Plató és el primer filòsof del que es té molta obra escrita. La seva obra és important no només perquè explica la seva filosofia sinó perquè dóna testimoni de tota una època.
• La major part de la seva obra és escrita en forma de diàleg i Sòcrates sempre és un dels personatges d’aquests diàlegs. Cal tenir en compte la importància del fet que Sòcrates escrigui la seva obra en forma de diàleg; és un homenatge al seu mestre Sòcrates i a la seva maièutica. Utilització de la figura de Sòcrates.
• L’obra de Plató s’organitza en 4 etapes:

• Època de joventut: Apologia de Sòcrates, Protàgores.
• Època de transició: Gòrgies, Menó, La República L I.
• Època de maduresa: El Banquet/Convit, La República.
• Època de vellesa: El Sofista, Parmènides, Les Lleis.

• ESQUEMA DEL DUALISME METAFÍSIC

• Món Ideal o de les idees (MI). Episteme=coneix universal, ciència. Raó=facultat de coneixement V.

• Idees🡪pensaments o conceptes que existeixen per si mateixos, independentment de si són pensats o no.
• característiques de les idees: immutables, eternes, perfectes, úniques, universals.
• Què entenem per idees: idees abstractes (Bé, bellesa, veritat), idees concretes (home, cavall) i conceptes matemàtics.
• El MI és una realitat físicament existent.
• Mites relacionats amb el MI: al·legoria del sol. Mite de la caverna. Demiürg.         
• Essència🡪aparença.

• Món Sensible o dels Sentits (MS). Dóxa=opinió. Relativisme. Els sentits=facultat de coneixement enganyosa, F.

• Physis🡪 Natura, tot allò material, físic, tangible i perceptible pels sentits:éssers vius i éssers inerts.
• La característica principal del MS🡪canvi, mutabilitat. Pluralitat, diversitat, multiplicitat. Canvi=caos.
• El MS és una còpia, una imitació del MI. El MS és aparent, fal·laç mentre que el MI és real i existent. Teoria de la participació. Mite de la caverna.
• Aparença🡪essència.

• Podem pensar tots els presocràtics com a antecedents del dualisme metafísic.
• Cal relacionar el dualisme metafísic amb l’antropològic. Mite del carro alat.

1. Característiques de les idees (MI)

• Són  la causa de totes les coses, els models, són immutables i captades per la raó o l’enteniment, són simples i idèntiques a si mateixes, úniques, incondicionades i absolutes, perfectes, eternes i existents.
• Són reals, constitueixen un món real mentre que els éssers del MS són aparents.
• Al·legoria del sol. El MI està format per una pluralitat/multiplicitat d’idees que cal ordenar. MI està jeràrquicament organitzat: el Bé és la idea suprema i s’identifica amb el coneixement i la bellesa, és la idea més important que dóna sentit a les altres, les ordena i il·lumina (de la mateixa manera que el Sol il·lumina el MS).

1. Característiques del MS

• És engendrat, està en constant canvi i moviment, perceptible a través dels sentits, imperfecte, caòtic, plural, divers, múltiple.
• La matèria és caòtica i passiva, necessita d’un principi actiu que l’ordeni. A la Grècia presocràtica aquest principi ordenador és l’ arkhé, en la filosofia platònica aquest element ordenador és el conjunt d’ idees.
• El MS és un producte, un resultat del MI. MS participa, imita, copia, tendeix cap al MI. Teoria de la participació.

1. La importància del mite en Plató

• Plató recorre al mite per explicar un concepte o teoria complex. També apareix quan es dona una idea que pot resultar contradictòria. Compleix una funció didàctica. Són mites creats per Plató (pas del mite al lógos).
• Mite de la caverna. Relació MI-MS. Pas del MS al MI.
• Al·legoria del sol/llum. Pluralitat de les idees al MI.
• Demiürg: déu, divinitat (no antropomòrfic) que contempla, comprèn i coneix el MI, déu no creador, ordenador del MS en funció del MI. Relació MI-MS.
• Mite del carro alat. Explica el dualisme antropològic. Ànima simple-composta.
• Al·legoria de la línia. Mite dels metalls.

3.4 Formes d’aprendre el MI (des del lógos). Relació MS-MI, com passar del MS al MI]

• Tª de l’ anamnesi o reminiscència. Tª del record.

• Segons Plató Conèixer és recordar. Quan l’home coneix no aprèn res nou sinó que recorda allò après en una vida anterior. Afirma que en el passat l’ànima vivia sense el cos i habitava al MI; en aquesta vida anterior l’ànima va conèixer i contemplar el MI donat que és de la mateixa naturalesa que les idees (immortal, immutable i eterna). Actualment, i de forma accidental, l’ànima ocupa un cos i habita al MS, cosa que l’ha degradat i ha fet que oblidés el coneixement après en aquella vida anterior. Aquest coneixement està de forma latent en l’ànima i mitjançant la filosofia platònica l’home el pot recuperar (= transmigració/metempsicosi pitagòrica).
• El filòsof platònic no tem la mort, la desitja ja que serà el moment en què l’ànima s’alliberarà del cos i podrà tornar al MI (el suïcidi no està acceptat).

• La Dialèctica. Es pot entendre de 3 maneres diferents: com diàleg, com la ciència suprema o forma màxima de coneixement (episteme), i com l’art de recordar.

• Eros o amor: atracció cap a allò bell (El convit. Diotima)

MI                Bellesa/allò bell.                

                Bellesa de les ciències.                         Tª PARTICIPACIÓ        [pic 1]

                Bellesa de les normes de conducta i de les lleis.

                Bellesa moral de les ànimes.

                Bellesa de tots els cossos bells.

MS                Amor cap al cos bell de la persona estimada.

• Catarsi o purificació: consisteix en prescindir d’allò sensible (cos) per arribar a allò ideal; el filòsof ha de prescindir d’allò material i físic, i projectar-se cap a allò abstracte. Ex: utilitzar la raó i oblidar els sentits.

• Matèries d’estudi de l’Acadèmia platònica. La pràctica d’aquests sabers implica la purificació de l’ànima.

• MI        Matemàtiques.

Astronomia.

Música.

• MS        Gimnàstica.

1. DUALISME ANTROPOLÒGIC/DOCTRINA DE L’ÀNIMA/ PSICOLOGIA

1. La concepció grega de l’ànima. Orfisme

• Ànima = principi de vida, de moviment i d’intel·lecció.
• Home = ànima + cos. El cos és la part material de l’ésser humà, és mortal i és passiu; necessita d’un principi actiu que li doni vida i moviment, i que és l’ànima. L’ànima és un element immaterial, immortal i actiu [aquest plantejament filosòfic és propi de la cultura grega, compartit per tots els filòsofs excepte pels atomistes que creuen que tot és matèria].
• La unió entre cos i ànima és accidental, no substancial.
• El cos (soma) és la presó (sema) de l’ànima.

1.  El concepte d’ànima segons Plató

• Ànima simple i/o composta. Contradicció🡪 Mite del carro alat.

• Composta: es pot descomposar o separar en parts🡪 mortal. Plató necessita aquesta definició per explicar que l’ànima té 3 parts i relacionar-les amb les 3 classes socials de la Política. Relació psicologia-política.
• Simple: no es separa en parts, és una unitat🡪 immortal. Plató necessita aquesta definició per explicar la teoria de l’Anamnesi.

• Les tres parts de l’ànima:

• Ànima racional: la part més noble i elevada, situada al cap, immortal i divina.
• Ànima irascible: és mortal i irracional, situada al tòrax o pit, no separable del cos. Es deixa conduir fàcilment.
• Ànima concupiscible: és mortal i irracional, representa les passions, els instints i sentiments, situada a l’abdomen, no separable del cos, no es deixa conduir fàcilment.

• Comentaris/reflexions sobre el quadre:

• Si Plató hagués de triar una ànima, triaria la racional; de fet, és l’única que és immortal.
• Tots els homes i les dones tenen els 3 tipus d’ànima però predomina una o una altra en funció del lloc social que ocupin; encara que la condició social afecta els individus, Plató planteja que l’ànima racional ha de predominar en qualsevol persona. La raó sempre està per damunt de les passions o instints (idea heretada pel cristianisme).
• La concepció de Plató ens pot sembla més aviat classista i estamental (Època Medieval); no hi ha mobilitat social, només els soldats podrien ascendir a governants; però, si una persona neix amb capacitats per a la filosofia podria esdevenir governant, encara que fos dona o d’origen social humil.
• Relació entre la justícia a la polis i la justícia a nivell individual (persona virtuosa o justa). cal trobar un equilibri/harmonia entre les tres parts de l’ànima de la mateixa manera que cal trobar un equilibri/harmonia entre les tres classes socials.

5. ÈTICA

• Seguint el seu mestre Sòcrates, Plató planteja una ètica que supera el relativisme ja que situa la idea del Bé al MI; a més a més aquesta idea esdevé especialment important perquè està situada al punt més elevat del MI (al·legoria del sol); així doncs, l’intel·lectualisme moral de Sòcrates és antecedent del fet que el Bé sigui una idea del MI.
• En el cas de Sòcrates, els valors universals estan dins de l’individu (Coneix-te a tu mateix); en el cas de Plató les idees són fora de l’individu, al MI, encara que es poden conèixer. Tot i això, en tan que afirma la teoria de l’anamnesi, el coneixement del Bé també resideix en l’ànima humana.
• Bé Suprem:

• Consisteix en la contemplació de les idees i suposa el grau màxim de coneixement i de felicitat.
• És una barreja de mesura i proporció, la bellesa, l’enteniment i la saviesa, les ciències, i les arts i les rectes opinions, i els plaers exempts de dolor.

• Virtut (en filosofia, l’entenem com la pràctica del Bé):

• És el mitjà per accedir al Bé suprem.
• Virtut com salut o cura de l’ànima (equilibri). La persona virtuosa és aquella que aconsegueix l’harmonia entre les 3 parts de l’ànima (mite del carro alat).
• Virtut=Coneixement (l’intel·lectualisme moral de Sòcrates és l’antecedent).
• Virtut=purificació de l’ànima, apropament al MI.

6. POLÍTICA

• L’home és un ésser social per naturalesa; existeix una relació de mútua dependència entre individu i societat. Un ciutadà només es pot perfeccionar si viu en una polis o Estat perfecte. I la polis es perfecciona si els individus hi contribueixen. En l’Atenes clàssica s’esperava de l’home virtuós que participés en política, era el seu deure de bon ciutadà.
• La República platònica és el sistema polític perfecte segons Plató. La polis perfecta és aquella en la que es dona un equilibri perfecte entre les tres classes socials.
• Justícia:

• Paral·lelisme entre la justícia o virtut en l’home (equilibri entre les 3 parts de l’ànima) i la justícia a la polis o república platònica (equilibri entre les 3 classes socials); la justícia a la polis consisteix en el bé comú, que segons Plató només és possible si cada classe social compleix amb la seva funció.

• Teoria del filòsof-rei:

• El filòsof és qui millor coneix el MI, el Bé i la veritat. Per tant és el més indicat per governar la polis.
• La tasca del filòsof-rei és similar a la del demiürg: contemplar el MI i ordenar el MS en funció d’aquest (interpretació nostra!).
• La tasca del filòsof-rei queda plasmada en el mite de la caverna: el presoner que surt de la caverna i coneix l’autèntica de la realitat, torna a baixar per explicar el que ha vist a la resta (interpretació nostra!).
• Plató prohibeix als filòsofs-rei que tinguin família i  béns per evitar la corrupció. Només els camperols i artesans poden tenir-ne.

• Plató va intentar dur a terme la seva República però no ho va aconseguir. Plató estableix una gradació de les formes de govern existents en l’època:

7. ART

• Plató té una concepció més aviat negativa de l’art.

• A Grècia les tasques manuals no estaven ben vistes ja que creien que allò propi de l’ésser humà era pensar, per tant, totes les activitats intel·lectuals estaven més ben valorades que les manuals.
• L’obra d’un artista és una còpia/visió/interpretació del MS, que alhora és una còpia del MI; així doncs, l’art és entès com una segona còpia del model únic i està encara més allunyat d’aquest.
• Els cànons de bellesa clàssica tenen molt en comú amb la filosofia platònica. La bellesa és universal.

...