ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

APUNTS DE CLASSE. FILOSOFIA 2n de Batxillerat


Enviado por   •  5 de Enero de 2022  •  Trabajos  •  2.392 Palabras (10 Páginas)  •  120 Visitas

Página 1 de 10

APUNTS DE CLASSE.

FILOSOFIA 2n de Batxillerat. Curs 21-22

TEMA 3: PLATÓ

  1. Dades biogràfiques.
  2. Obres de Plató.
  3. Esquema del dualisme metafísic/teoria de les idees.
  1. Característiques de les idees (MI).
  2. Característiques del MS.
  3. La importància del mite en Plató.
  4. Formes d’aprendre el MI.
  1. Dualisme antropològic/Doctrina de l’ànima/Psicologia.
  1. La concepció grega de l’ànima.
  2. El concepte d’ànima segons Plató
  1. Ètica.
  2. Política: la República o polis ideal
  3. Art

  • DADES BIOGRÀFIQUES
  • Plató és fill d’una família noble atenesa. El seu futur estava lligat als assumptes de la polis. Però conèixer Sòcrates el va marcar molt i es va interessar per la filosofia.
  • La mort de Sòcrates i el fet d’haver-lo conegut és el que fa que Plató es dediqués a la filosofia; l’objectiu últim de la seva filosofia és trobar una polis justa, un govern just que no cometi errors com el de la condemna a mort de Sòcrates.
  • OBRES DE PLATÓ
  • Plató és el primer filòsof del que es té molta obra escrita. La seva obra és important no només perquè explica la seva filosofia sinó perquè dóna testimoni de tota una època.
  • La major part de la seva obra és escrita en forma de diàleg i Sòcrates sempre és un dels personatges d’aquests diàlegs. Cal tenir en compte la importància del fet que Sòcrates escrigui la seva obra en forma de diàleg; és un homenatge al seu mestre Sòcrates i a la seva maièutica. Utilització de la figura de Sòcrates.
  • L’obra de Plató s’organitza en 4 etapes:
  • Època de joventut: Apologia de Sòcrates, Protàgores.
  • Època de transició: Gòrgies, Menó, La República L I.
  • Època de maduresa: El Banquet/Convit, La República.
  • Època de vellesa: El Sofista, Parmènides, Les Lleis.
  • ESQUEMA DEL DUALISME METAFÍSIC
  • Món Ideal o de les idees (MI). Episteme=coneix universal, ciència. Raó=facultat de coneixement V.
  • Idees🡪pensaments o conceptes que existeixen per si mateixos, independentment de si són pensats o no.
  • característiques de les idees: immutables, eternes, perfectes, úniques, universals.
  • Què entenem per idees: idees abstractes (Bé, bellesa, veritat), idees concretes (home, cavall) i conceptes matemàtics.
  • El MI és una realitat físicament existent.
  • Mites relacionats amb el MI: al·legoria del sol. Mite de la caverna. Demiürg.         
  • Essència🡪aparença.
  • Món Sensible o dels Sentits (MS). Dóxa=opinió. Relativisme. Els sentits=facultat de coneixement enganyosa, F.
  • Physis🡪 Natura, tot allò material, físic, tangible i perceptible pels sentits:éssers vius i éssers inerts.
  • La característica principal del MS🡪canvi, mutabilitat. Pluralitat, diversitat, multiplicitat. Canvi=caos.
  • El MS és una còpia, una imitació del MI. El MS és aparent, fal·laç mentre que el MI és real i existent. Teoria de la participació. Mite de la caverna.
  • Aparença🡪essència.
  • Podem pensar tots els presocràtics com a antecedents del dualisme metafísic.
  • Cal relacionar el dualisme metafísic amb l’antropològic. Mite del carro alat.
  1. Característiques de les idees (MI)
  • Són  la causa de totes les coses, els models, són immutables i captades per la raó o l’enteniment, són simples i idèntiques a si mateixes, úniques, incondicionades i absolutes, perfectes, eternes i existents.
  • Són reals, constitueixen un món real mentre que els éssers del MS són aparents.
  • Al·legoria del sol. El MI està format per una pluralitat/multiplicitat d’idees que cal ordenar. MI està jeràrquicament organitzat: el Bé és la idea suprema i s’identifica amb el coneixement i la bellesa, és la idea més important que dóna sentit a les altres, les ordena i il·lumina (de la mateixa manera que el Sol il·lumina el MS).
  1. Característiques del MS
  • És engendrat, està en constant canvi i moviment, perceptible a través dels sentits, imperfecte, caòtic, plural, divers, múltiple.
  • La matèria és caòtica i passiva, necessita d’un principi actiu que l’ordeni. A la Grècia presocràtica aquest principi ordenador és l’ arkhé, en la filosofia platònica aquest element ordenador és el conjunt d’ idees.
  • El MS és un producte, un resultat del MI. MS participa, imita, copia, tendeix cap al MI. Teoria de la participació.
  1. La importància del mite en Plató
  • Plató recorre al mite per explicar un concepte o teoria complex. També apareix quan es dona una idea que pot resultar contradictòria. Compleix una funció didàctica. Són mites creats per Plató (pas del mite al lógos).
  • Mite de la caverna. Relació MI-MS. Pas del MS al MI.
  • Al·legoria del sol/llum. Pluralitat de les idees al MI.
  • Demiürg: déu, divinitat (no antropomòrfic) que contempla, comprèn i coneix el MI, déu no creador, ordenador del MS en funció del MI. Relació MI-MS.
  • Mite del carro alat. Explica el dualisme antropològic. Ànima simple-composta.
  • Al·legoria de la línia. Mite dels metalls.

3.4 Formes d’aprendre el MI (des del lógos). Relació MS-MI, com passar del MS al MI]

  • Tª de l’ anamnesi o reminiscència. Tª del record.
  • Segons Plató Conèixer és recordar. Quan l’home coneix no aprèn res nou sinó que recorda allò après en una vida anterior. Afirma que en el passat l’ànima vivia sense el cos i habitava al MI; en aquesta vida anterior l’ànima va conèixer i contemplar el MI donat que és de la mateixa naturalesa que les idees (immortal, immutable i eterna). Actualment, i de forma accidental, l’ànima ocupa un cos i habita al MS, cosa que l’ha degradat i ha fet que oblidés el coneixement après en aquella vida anterior. Aquest coneixement està de forma latent en l’ànima i mitjançant la filosofia platònica l’home el pot recuperar (= transmigració/metempsicosi pitagòrica).
  • El filòsof platònic no tem la mort, la desitja ja que serà el moment en què l’ànima s’alliberarà del cos i podrà tornar al MI (el suïcidi no està acceptat).

  • La Dialèctica. Es pot entendre de 3 maneres diferents: com diàleg, com la ciència suprema o forma màxima de coneixement (episteme), i com l’art de recordar.
  • Eros o amor: atracció cap a allò bell (El convit. Diotima)

MI                Bellesa/allò bell.                

                Bellesa de les ciències.                         Tª PARTICIPACIÓ        [pic 1]

                Bellesa de les normes de conducta i de les lleis.

                Bellesa moral de les ànimes.

                Bellesa de tots els cossos bells.

MS                Amor cap al cos bell de la persona estimada.

...

Descargar como (para miembros actualizados)  txt (14 Kb)   pdf (128 Kb)   docx (21 Kb)  
Leer 9 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com