Apuntes Joan Castellví

FILOSOFIA. 2N TRIMESTRE

CRISTIANISME

Al començament poca gent. Va anant agafant força. Sofreixen persecucions. Constantí converteix i fa religió oficial de l’Imperi. Aleshores, es van dedicar a perseguir. No és una filosofia però es va formar en l’ambient cultural hel•lenístic. Tot el nou testament està escrit en grec. Té moltes idees que el pensament racional no pot acceptar: encarnació, creació del món, naixement de Jesús, ... Relacions entre religió cristiana i filosofia pagana tibants. Tertulià: a un escrit cristià se l’atribueix la frase “Credo quia absurdum” Crec perquè és absurd. Per creure una cosa ha de ser una cosa que no puguis saber d’altra, perquè si no sabries, no creuries. Important la fe, creure, filosofia grega satànica s’ha d’evitar. Tertulià va acabar molt malament. Si un posa la fe per davant no hi haurà control i quan van iniciar un triomf (els cristians) va aparèixer una escola que defensava el cristianisme dels atacs d’altres religions, d’altres filosofies: apologisme. Escrivien apologies, obres en defensa del cristianisme perquè els neoplatònics per exemple ho consideraven una cosa d’ignorants. Heretgies, s’havien de defensar d’això i van formar una ortodòxia. Si havien de discutir, alguna base s’havia de tindre, per tant van començar a assimilar el pensament dels seus pitjors enemics.: neoplatònics en la filosofia del món i els estoics en la moral. Per poder discutir amb ells. Quan triomfa plenament va sorgir l’època patrística, no s’havien de defensar. Del llatí ‘pare’ pares de l’Església: van definir el dogma, defensar el pensament herètic, ... En aquesta època fan servir filosofia grega com un mitjà d’expressió del cristianisme. Destaca (entre els pares de l’Església): St. Agustí

ST. AGUSTÍ

Nord d’Àfrica (Argelia o Tunísia molt a prop d’Argelia) era una regió molt rica. Cristianisme va enraigar molt. Al principi ell no ho era. Mare sí (Sta. Mònica) i pare pagà. Ell va seguir pare i va passar per moltes escoles de filosofia i per una vida una mica cràpula. Notablement membre molt actiu de la heretgia maniqueista. Prometia molt i no donava res el maniqueisme. Es va desenganyar i va marxar. Degut a la influència de la seva mare: cristianisme. Va escriure confessions, capellà, bisbe d’Hipona, ... Es va dedicar a escriure moltíssim sobre temes religiosos, d’Administració, sermons, ... Va morir quan els Vàndals tenien assetjada la ciutat d’Hipona. Va morir ell sol. Mor quan acaba l’edat antiga i comença l’edat medieval. Cau l’Imperi Romà d’Occident. Bàrbars (visigots, gots, ...) es van fer amos de tota l’Europa Occidental i de l’Àfrica Nort-Occidental i Imperi Romà d’Orient passa a dir-se Imperi Bizantí. Per tant realment viu últims moments de l’edat antiga. St. Agustí va viure sempre com un romà. Interessa la repercussió del seu pensament que el trobem a l’època medieval. Filòsof més imports s. V – XIII. El podem considerar de l’època medieval. Des del punt de vista filosòfic es pot definir amb una paraula: platonisme. Filosofia criada de la religió, al servei, li donava les bases però el contingut era religiós. Nietzsche va dir que era platonisme pel poble (per ignorants). Platonisme divulgat assequible a tothom. Sorprenent com adapta idees platòniques a cristianisme, amb gran facilitat.

Filosofia de St. Agustí: Idees exemplars, teoria de la il•luminació, el mal i la política. Va escriure, sobretot, de teologia.

- Teoria de les idees exemplars: Va sobre: Resulta que era cristià i els grecs no contemplaven la creació de la Terra. La Bíblia, en canvi, comença amb una frase respecte a això. Aleshores, tractava de compaginar idees de Plató i la creació del món del cristianisme. Per fer-ho va inventar aquesta teoria. Quan diem idea parlem d’una cosa subjectiva. La subjectivització de la idea comença en St. Agustí. A la ment d’ algú però de qui? A la de Déu. Aleshores, per St. Agustí no són en un món platònic sinó idees que Déu té a la seva ment. Tot sistema d’idees platòniques i el que suposen (jerarquia, ordre, harmonia, perfecció, ...) ho té Déu a la seva ment. Significa que Déu no crea el món d’una manera arbitrària, sinó que ho fa precisament segons un ordre etern com ho és ell i les seves idees i, per tant, el món aquest pot aspirar a una perfecció. Segons St. Agustí el món no és contingent, Déu l’ha fet seguint una estructura. El món pot arribar a ser perfecte. Les idees són models que tenia Déu a l’hora de fer les coses. Idees o causes exemplars. Serveixen d’exemple a l’hora de fer les coses. L’alternativa és que Déu l’hagués fet perquè si, com hagués volgut. Aleshores no hi hauria possibilitat de perfecció, món contingent. St. Agustí ho exclou totalment això.

Els seus adversaris medievals l’ataquen per aquesta teoria i per això ha de quedar clara.

- Teoria de la il•luminació: Sol idea del bé, persona il•luminada persona que sap. Llum significa intel•ligència, coneixement, clarividència,... Fa referència a això. Al cristianisme hi ha una frase per referir-se a la naturalesa humana: “Déu va crear l’home a la seva imatge i semblança” Però Déu no té cos, semblança no és la imatge externa de Déu. Aleshores no més pot ser la de l’ànima. I la de l’ànima fa referència a la transcendència humana a través del coneixement, és a dir, físicament som poca cosa [guatlla codorniz] Aleshores la transcendència és a la nostra ànima. Consisteix en tenir coneixement de coses eternes. Per exemple: fer afirmacions matemàtiques. La ments humana és com és no per res biològic ni per l’estil sinó perquè està il•luminada per la presència divina. Perquè això de conèixer les coses immortals i eternes és una característica divina. Resulta que Déu és lo que la il•lumina. St. Agustí es dedica a fer comparacions: memòria, intel•ligència i voluntat. Lo que interessa és que aquesta presència divina de Déu en cada ànima i ment de les persones és característica del pensament cristià i cristià secularitzat (que té origen cristià i ho perd. Per exemple: el Nadal). Això vol dir que en tot el pensament cristià les persones, per ser persones, tenen un valor. Tots els Drets Humans tenen aquest fonament i base. Tot prové d’aquesta idea de persona feta a imatge de Déu. El valor d’una persona no depèn de les conseqüències sinó de la seva naturalesa.

St. Agustí també senyala l’amor: “estima i fes lo que vulguis.” L’amor entès a la manera cristiana, allò que omple la vida de les persones cristianes, que el fa transcendir, desitjar el bé, ... (amor platònic) S’entén com un amor a Déu i a tot el que és a la seva imatge i semblança. A Diferència de l’amor platònic és sense matisos eròtics.

- El mal. St. Agustí havia sigut maniqueu, dualisme entre el bé i el mal, 2 déus. I quan era catòlic va fer l’ortodòxia sobre això. Bé és Déu i mal absència del bé, l’apartar-se del bé. Teoria de les idees de Plató.

- Història i política. Un dels principals llibres: “La ciutat del perdó” contraposa dues ciutats (dos civilitzacions, dos governs): la de l’home i la de Déu. La primera és l’organització política feta sobre bases humanes, amb recursos humans solament, està destinada a desaparèixer perquè els recursos purament humans són limitats (encara que pugui semblar molt poderós). Model: l’Imperi Romà, semblava molt poderós i indestructible i va quedar destruït en mans de quatre salvatges i es va veure que tot aquest poder era fals. Aleshores, St. Agustí proposa una constitució, una política que no es basi en unes formes purament humanes, sinó en unes bases religioses i així serà sòlid (com en l’E. M). Al respecte va fer una nova interpretació de la història: típicament els grecs pensaven que la història era cíclica, és a dir, cicles que s’anaven repetint (dia, nit) Plató ja va procurar sortir d’això (cicle de degeneració). St. Agustí té unes bases més sòlides: no pot ser cíclic, sinó que hi ha dos moments únics que no es poden repetir creació del món i la redempció. Aquests dos punts marquen una línia que té un final: la instauració del Regne de Déu a la Terra, és a dir, la conversió de tothom al catolicisme. Història lineal, no cíclica. Destí era aquest. Vol dir que la ciutat de déu s’instal•larà quan la política tingui unes bases religioses i quan tothom sigui cristià. Això de les bases del govern ho veiem a l’Edat Mitjana. L’idea principal era que la política no podia ser arbitrària, sinó que tenia unes normes religioses que havia de complir tothom. Tot això forma part de la història d’Occident. Versions secularitzades de la història lineal i poder polític sotmès a la religió: Idea de progrés (mite històric de que tot va canviant però sempre a millor) i la llei està per damunt dels governants (no tirania).

EDAT MEDIEVAL

Molt problemes a la part Occidental de l’Imperi. Col•lapse econòmic i cultural Economia autàrquica i sempre envoltats d’enemics, com els àrabs (sud), els normands (nord) i els baiards (est). Estructura social de feudalisme. Aleshores la filosofia que es coneixia era la de St. Agustí que és la del platonisme cristià. Característiques d’aquesta filosofia platònica-agustiniana:

- Realisme: Allò que existeix són les idees, no els individus.

- El realisme comporta una jerarquia: tant en el món social humà com animal. Jerarquitzat i ordenat.

- Filosofia de caràcter espiritual: Segueixen idea de que la veritat és a l’interior de les persones, a la ment, a l’ànima i no els interessa tant l’estudi

...