Apunts Plato per alumnes

Tema 3: PLATÓ

OBJECTIUS:        

1.Entendre que la motivació essencial de la filosofia platònica és política: si fa una teoria del coneixement és per justificar l’existència de valors morals universals (connexió context social i intel⋅lectual).

2. Entendre Plató com exemple d'una postura política justificada per una visió filosòfica de l'univers (connexió teoria del coneixement-teoria moral i política)

3. Veure Plató com l'iniciador d'una separació món intel·lectual/món sensible que serà la font principal del cristianisme.

4. Entendre, amb Plató, la visió grega de l’univers, i, per comparació, entendre la nostra visió (occidental, cristiana) de les coses.

*ÍNDEX:

1. Introducció
2. Context històric i biografia
3. La resposta platònica: la Teoria de les Idees

1. El plantejament
2. La teoria de les Idees
3. La teoria del coneixement
4. La teoria de l’ànima. Ètica
5. La teoria de l’Estat. Política
6. Resum final

Itinerari del tema:

1. Activitat introductòria (comentem Plató):

1. Reflexió sobre què aporta la filosofia platònica. Resposta a la pregunta: per què estudiar Plató?
2. Reflexió sobre el plantejament platònic: què provoca la curiositat de Plató? Com arrenca la seva investigació?

1. Anàlisi de les idees de Plató (expliquem Plató)

Consells metodològics :

• Llegir tot el tema el més aviat possible
• Ordenar i passar a net els apunts de cada sessió, comparant la informació i anotant el que no s’entén, i preguntar-ho a la sessió següent. Destacar les idees essencials i distingir dels exemples
• Incloure en els apunts els consells metodològics
• Incloure en els apunts les referències als textos llegits : quina idea il·lustra el text i petit resum
• Consultar i tenir presents les preguntes dels exercicis que s’hauran de treballar, per veure’n la informació que inclouen a mesura que és explicada a classe
• Consultar i tenir presents les preguntes del qüestionari-guió sobre Plató per a preparar l’examen. Possibilitat de redactar algunes de les preguntes, compartint la feina amb un/a altre/a alumne
• Repassar la informació regularment: Plató s’entén a mesura que ens familiaritzem amb el seu vocabulari i els seus plantejaments
• Evitar els apunts massa esquemàtics. S’ha de redactar

1. INTRODUCCIÓ

1. Per començar: l’escenari de la filosofia

2. Pregunta per entendre el plantejament platònic: veure Moodle

• Què tenen en comú una cadira, un dibuix de la cadira i el concepte “cadira”? 
• És possible tenir idees des de que naixem (idees innates)? 

1. CONTEXT HISTÒRIC I BIOGRAFIA

* 👉 pag. 11 del document de Moodle “Llibre de text filosofia 2n batxillerat” situat al tema d’introducció + Introducció dels apunts complementaris

1. Context sociopolític:

• Guerra del Peloponès (-431-404). Atenes derrotada.
• Govern dels 30 tirans. Corrupció política.
• -403 restabliment de la democràcia. Interessos polítics i demagògia. --399 mort de Sòcrates.
• Inici de la guerra amb Filip de Macedònia.

1. Context intel·lectual:

• Influència sofista: transmeten una moral escèptica i relativista a partir de la idea que no hi ha veritat absoluta ni, per tant, valors absoluts.

1. El projecte filosòfic de Plató

👉 Punt 1.3. apunts complementaris

...per tant:

1. LA RESPOSTA PLATÒNICA: LA TEORIA DE LES IDEES

El plantejament

La Teoria de les Idees és la resposta de Plató a l’intent de fonamentar la filosofia de Sòcrates. Abans de veure en què consisteix, hem d’entendre el raonament que porta Plató a elaborar una teoria tan estranya. Ho entendrem a partir de les dues influències més importants en el seu pensament:

1. La influència socràtica: Sòcrates ens fa veure que el coneixement ha de tenir una finalitat: l’aspiració a la perfecció i a la felicitat (no el saber pel saber). La saviesa és una forma de viure (connexió coneixement-virtut-felicitat. Intel·lectualisme ètic). Aquest coneixement no és el que ofereixen els sentits, que donen una informació concreta i particular, sinó el que ofereix l’intel·lecte: quan jo dic que sé el que és un cavall m’estic referint a la idea, a l’essència, característiques que tenen tots els cavalls possibles. L’autèntic coneixement és el del concepte, el de l’universal (Eidos, Idea), que em fa entendre que dos objectes, éssers o situacions poden ser el mateix, malgrat presentar als sentits diferències físiques (la comunicació només és possible perquè el llenguatge gestiona un coneixement conceptual. Quan jo dic “m’he comprat una taula” tothom m’entén)

…Aplicació al camp de la moral:  si això és vàlid pels conceptes que fan referència als objectes físics, també ho serà pels que parlen d’actes morals. Hi ha un sentit únic, universal, de justícia, bondat, virtut, amistat, etc., el que passa és que no hem investigat prou per determinar què volem dir quan diem que un acte és just (contra el relativisme sofista). Així doncs, el coneixement és possible: es basa en idees universals vàlides per una multitud d'objectes o accions, i que són eternes, immutables i conegudes per la raó

...