Genealogia De La Moral

Genealogia de la moral

Definició de conceptes:

La “Genealogia”:

Nietzsche es basa en el concepte literal de “genealogia” (procediment o acció consistent en cercar els orígens familiars amb la finalitat d’establir un arbre genealògic) per donar-li el significat de rastrejar els orígens de determinats conceptes. Aquest rastrejament o recerca es realitza a través d’examinar la història dels significats de les paraules, els quals han anat variant amb el pas del temps. De fet, Nietzsche utilitza la seva formació en estudis filològics el per cercar els significats variants de les paraules que investiga. El mètode “genealògic” que utilitza en l’obra La Genealogia de la moral té com a objectiu demostrar que l’opinió general sobre diversos conceptes i la seva font d’origen en el camp de la moralitat no són vàlids; de fet, segons l’autor, des del punt de vista històric, una sèrie de conceptes com la bondat moral, la pietat, la culpabilitat o l'abnegació s'han originat a partir de sentiments contraris als altres o contraris a un mateix.

A banda d’això, l’autor afegeix a aquesta “genealogia” no només una història dels conceptes, sinó també una crítica d’aquests.

Nietzsche, quan cerca els seus orígens, posa en dubte el seu pedigrí, el seu estatus, així com qüestiona el seu lloc que ocupaven aquests en la moralitat del seu temps. De fet, l’autor, degut a la història d’aquests concepte, posa en dubte l’eternitat o l’absolut d’aquests, i, per tant, considera que no totes les societats de tots els temps han d’aplicar-los o els han aplicat.

El “Ressentiment”:

El “ressentiment” de Nietzsche és l'emoció que sent l’ oprimit, és un tipus complex de ressentiment (entès com a concepte general).

Aquells que no són capaços de reaccionar contra l'opressió mitjançant l'acció directa, utilitzen aquest concepte, el qual està tacat d’odi i venjança contra aquells (la noblesa) que van dificultar la vida d’aquests “incapaços”. I de fet, segons l’autor, d’aquest “incapaços” procedeixen els valors de la compassió i l'altruisme.

Nietzsche creu que els plebeus, les classes més baixes de la societat (el poble) que no podien aspirar a l'estil de vida de la noblesa, va portar a terme una inversió dels conceptes de bo i el dolent.

Segons la moralitat dels plebeus, la visió i l’estil de vida de la noblesa, que es basava en el poder i en els valors dels guerrers, era malvat: els plebeus, maltractats i empobrits i humils eren els bons. Per l’autor, aquest fet va ser la primer “revolució de la moralitat” portada a terme pels esclaus, influenciats pels jueus i la tradició cristiana.

I nosaltres som els hereus de les conseqüències d'aquesta revolució, la qual ha servit als interessos dels oprimits. Per a Nietzsche, la moralitat no és està determinada per sempre i per tant no ha d'anar desvetllant-se pel món, de fet és més una creació humana i per això, els termes morals tenen uns història, la qual que està influenciada per la psicologia humana, així com pels interessos de diferents grups.

Nietzsche, utilitza la metàfora que els “bons” van decidir que les aus de presa eren malvades, i ells, que eren el contrari de les aus depredadores, havien de ser bons. Però per a l’autor aquest fet era absurd.

La “Moral de senyors i la moral d’esclaus”:

La distinció entre moral de senyors i moral d'esclaus existeix des de temps immemorials; hi ha actituds axiològiques que es perceben en la vida dels senyors, plena a vessar, de la bona vida, i altres que neixen de la indigència i de

...