Lisistrata

QUÈ ÉS I D'ON SURGE "Lisístrata"?

Lisístrata no és un personatge mitològic, sinó que és inventat per Aristòfanes dramaturg de la Grècia Clàssica per protagonitzar una comèdia que escriu en el 411 a. C. i que presentaria a les festes anuals. És representada per primera vegada el mateix any, convertint-se en un símbol de l'esforç organitzat i pacífic a favor de la pau i sobre la il · lusió d'aquesta.

Lisístrata (en grec la que dissol l'exèrcit ") és la protagonista d'aquesta famosa obra de teatre, en la qual feia ja 20 anys que Atenes i Esparta s'enfrontaven en la Guerra del Peloponès; Aristòfanes llavors ens planteja en pla còmic una possible solució al conflicte de la mà de Lisístrata que defensa les solucions pacífiques contra els demagogs que impulsaven al poble a la guerra.

Hem d'afegir que, en el rerefons de la societat atenesa, les dones eren mers objectes, únicament encarregades de tenir cura de la casa i els fills, i la pau i la guerra era cosa d'homes.

Que ens explica la seva història?

Lisístrata, és una dona atenesa, que farta ja de no veure el seu marit, ja estigui aquesta sempre en guerres, traça un pla per aconseguir la pau. Per tant, decideix reunir un grup de dones, de diferents parts de Grècia dels dos bàndols de la guerra, procedents d'Atenes i Esparta. Lisístrata els planteja, que després de pensar-hi molt, ha arribat a la solució, de com acabar amb la guerra del Peloponès, i així poder veure els seus marits; això és ni més ni menys, que excitar als seus marits i abstenir-se a les relacions sexuals per tal de signar la pau. En un primer moment les dones s'escandalitzen, però després del pas del temps les dones accepten, i pacten un jurament amb una copa negra plena de vi, pel qual es comprometien a excitar als seus marits però no practicar el sexe. Cada dona s'encarrega de propagar el jurament per tota la seva ciutat, així cap home podria satisfer els seus desitjos sexuals.

A més arriba un moment en què les dones prenen l'Acròpolis atenesa, on hi ha els diners de la ciutat, així no pot ser usat amb fins militars Sota la batuta de Lisístrata, les dones congregades a l'acròpolis abandonen als seus marits i juren no tornar amb ells fins a aconseguir que Esparta i Atenes signin la pau. Els homes intenten acabar amb la vaga de qualsevol manera intentant arribar a un acord, és aquí quan algunes dones, intenten deixar-ho, ja que no suporten més, però Lisístrata les convenç perquè tornin al seu lloc, a l'Acròpolis.

Finalment, des d'Esparta, vénen uns ambaixadors per signar la pau amb Atenes, ja que Els homes de tota Grècia, van queixant-se que tenen "inflamada l'engonal" i el desig sexual és tan gran, que pot fins i tot amb la guerra. Així cada home es va amb la seva dona, elles feliços per la fi de la guerra, i ells feliços pel desig sexual.

Que es desprèn de la seva història.

Lisístrata "presenta la vaga més increïble de la història, una" vaga de sexe ". La protagonista és partidària d'una pau digna; és a dir, no intenta aconseguir la pau costi el que costi, sinó aconseguir la reconciliació, acabar la guerra d'una vegada per mitjà d'acords raonables establerts per ambdós contendents.

El tema principal és la recerca de la pau. Lisístrata i la resta de les dones sacrifiquen la seva vida normal per convèncer els seus marits que acabin amb la guerra.

També està present el tema de la creença en la pròpia capacitat, així com en la vàlua de les dones amb la situació que tenien en l'antiga Grècia, ja que els homes les tenen lligades de mans i els seus papers no anaven més enllà de tenir cura de la casa i els fills, cosa que Lisístrata arregla per dir-ho d'alguna manera, d'una manera totalment pacifista.

Dins de la mateixa obra podem trobar diferents personatges que encarnen diferents maneres de pensar com Calónice: que representa la dona masclista, que té un mal concepte de si mateixa i de les altres dones. Actua com a contrapunt de Lisístrata.

I és que Lisístrata no només és una lluitadora per la pau, sinó que és una defensora dels drets de la dona i no dubta a negociar amb els homes (cosa inaudita en l'època) i tractar de tu a tu, cosa que creiem que avui dia encara costa de fer.QUÈ ÉS I D'ON SURGE "Lisístrata"?

Lisístrata no és un personatge mitològic, sinó que és inventat per Aristòfanes dramaturg de la Grècia Clàssica per protagonitzar una comèdia que escriu en el 411 a. C. i que presentaria a les festes anuals. És representada per primera vegada el mateix any, convertint-se en un símbol de l'esforç organitzat i pacífic a favor de la pau i sobre la il · lusió d'aquesta.

Lisístrata (en grec la que dissol l'exèrcit ") és la protagonista d'aquesta famosa obra de teatre, en la qual feia ja 20 anys que Atenes i Esparta s'enfrontaven en la Guerra del Peloponès; Aristòfanes llavors ens planteja en pla còmic una possible solució al conflicte de la mà de Lisístrata que defensa les solucions pacífiques contra els demagogs que impulsaven al poble a la guerra.

Hem d'afegir que, en el rerefons de la societat atenesa, les dones eren mers objectes, únicament encarregades de tenir cura de la casa i els fills, i la pau i la guerra era cosa d'homes.

Que ens explica la seva història?

Lisístrata, és una dona atenesa, que farta ja de no veure el seu marit, ja estigui aquesta sempre en guerres, traça un pla per aconseguir la pau. Per tant, decideix reunir un grup de dones, de diferents parts de Grècia dels dos bàndols de la guerra, procedents d'Atenes i Esparta. Lisístrata els planteja, que després de pensar-hi molt, ha arribat a la solució, de com acabar amb la guerra del Peloponès, i així poder veure els seus marits; això és ni més ni menys, que excitar als seus marits i abstenir-se a les relacions sexuals per tal de signar la pau. En un primer moment les dones s'escandalitzen, però després del pas del temps les dones accepten, i pacten un jurament amb una copa negra plena de vi, pel qual es comprometien a excitar als seus marits però no practicar el sexe. Cada dona s'encarrega de propagar el jurament per tota la seva ciutat, així cap home podria satisfer els seus desitjos sexuals.

A més arriba un moment en què les dones prenen l'Acròpolis atenesa, on hi ha els diners de la ciutat, així no pot ser usat amb fins militars

...