Nietzsche

1. Els psicolegs anglesos construeixen una genealogía de la moral basant-se només en l’interior del esser huma , sense tenir en compte la part exterior, la qual ajuda a distingir entre el be i el mal.

2. Els historiadors de la moral no veuen que el concepte de “bo” va tenir un origen aristocràtic, i van ser ells els qui van imposar els seus actes com a bons, amb ajut del llenguatge.

3. Afirmen que allò que és bo és allò que no és egoista, la qual cosa han oblidat, així doncs per ells allò bo és allò útil, però tot això és fals.

4. La veritat és que el concepte de bo s’associa al concepte de poderós, igual que el concepte de dolen s’associa al d’inferior.

5. Els nobles, per tant, se sentien superiors i bons. Noble és qui és real, veraç, pur i vertader, per la qual cosa els plebeus serien considerats tot el contrari.

6. La regla genealògica diu que el rang superior s’associa a allò bo, i en el mon religiós bo i dolent serien sinònims de pur i impur. Aquests conceptes morals tenen un origen extern i aquestes antítesis són una creació d’interès sacerdotal i van en contra de tot allò empíric.

7. Els jueus, per contra, creuen que els sacerdots son inferiors perquè no tenen poder físic i son venjatius, i que els bons són els catalogats com a baixos a escala social. El cristianisme va utilitzar aquestes catalogacions per oposar-s’hi i crear-ne de noves.

8. La mort de Jesus només expressa un fet venjatiu i demostra que els febles poden destruir als més poderosos, al igual que l’evangeli, que va contra els poderosos.

9. Amb l’Església, la judaitzacio i la cristianització s’atempta contra la vida.

10. La base de la rebel•lió dels esclaus basada en la imposició d’uns valors contraris als dels nobles, fou el ressentiment provocat per la superioritat d’aquests. La moral cristiana occidental son els valors falsos amb què la plebs va vèncer la noblesa, perquè eren més intel•ligents i forts físicament. Allò dolent és allò pervers pel ressentiment.

11. per als nobles allò bo era allò poderós, i allò dolent era el que no pertanyia a un rang superior; en canvi pels esclaus allò dolent és allò pervers, per la qual cosa els febles només coneixen adversaris perversos. Els conceptes morals estan basats en la transvaloracio creada pels esclaus, la qual domina l’home.

12. Tot això és el nihilisme en que viu l’home, i l’home que hi creu no val res perquè la seva voluntat ha estat anul•lada.

13. Segons nieztche cal acabar amb el problema del que significa bé per l’home nihilista. La vida és ser poderós superant la seducció del llenguatge, el qual ens fa creure que tota acció té un subjecte i això és fals perquè aquest subjecte no existeix. Aquest error també el fa la ciència. La moral nihilista ha volgut suposar interessadament que d

14. La fe en el regne de Déu és un ideal per transformar la feblesa en un mèrit personal i per prevaler la moral ressentida dels esclaus.

15. La vida eterna és la mentida que necessiten els febles per sortir d’aquesta posició d’inferioritat, i els tòpics cristians de fe, amor i esperança són la seva mentida.

16. Nieztche diu que els valors de bo i dolent i bo i pervers sempre han lluitat, i exaltarà a Roma davant del poble jueu pel fet que eren molt més forts i poderosos, la qual cosa era la salvació de l’home.

17. Aquesta era la consigna del llibre Més enllà del bé i del mal, la qual afirma que la feina del filòsof és determinar la jerarquia de valors.

...