Nietzsche

Comparativament amb Mill, veiem des d’un inici què Mill es utilitarista i liberalista, mentre que Nietzsche és vitalista. Dins la moral, per a Mill l’utilitarisme és la seva ètica constructivista i utilitza el mètode inductiu. Nietzsche en la crítica i la fonamentació de la moral busca l’origen etimològic de les paraules bo i dolent i utilitza el mètode genealògic. Mill en un principi rebutja el dolor, encara que a vegades sigui inevitable sentir-lo. Nietzsche en canvi no rebutja el dolor ja que és part de la vida i cal treure l’energia de superació. En quant a la utilitat, per a Mill allò útil és bo i per tant la utilitat ens apropa a la felicitat que es l’objectiu de la moral. Nietzsche per la seva part diu que primer hem de qualificar a una persona per si el que està fent està be serà bona. En quant a la política, Mill és un defensor de la democràcia representativa i del liberalisme. Accepta la idea d’Estat però rebutja la seva intromissió en la vida privada dels individus. Nietzsche rebutja l’Estat modern i les tendències demòcrates i socialistes. Critica a l’Estat perquè ens intenta fer creure que s’identifica amb el poble.

El pensament de Nietzsche rebel•la la sospita què sota la noció tradicional de consciència s’hi amaga el ressentiment cap a la vida. Partint de la base de la filosofia del martell (fer filosofia atacant l’edifici del saber tradicional i les seves expressions), Nietzsche fa una crítica a la cultura occidental dient que es tracta d’una cultura decadent i centra la culpa d’aquesta decadència en Sòcrates perquè és ell el creador de les bases del pensament occidental, tot i que la millor formulació la va du a terme Plató i el millor difusor dels valors Socratico-Platònics és el cristianisme, per tant, és tot aquest conjunt el culpable de la decadència del pensament occidental. Segons Nietsche, abans de Sòcrates, la cultura grega s’expressava a través de dos valors: el de “l’esperit dionisíac” (representava el valor de la vida) i el de “l’esperit apol•lini” (representava el valor de la raó). Aquests dos valors es complementaven i Sòcrates el que va fer va ser crear una divisió, un distanciament entre ells. Plató per la seva part va situar el món de les idees per sobre del de la vida i ens va dir que la veritat es trobava en l’intel•ligible. Finalment el cristianisme hi emplaça a un únic Déu superior a tots. A partir d’aquest moment el pensament occidental es manifestarà a partir d’un únic valor: el de la raó que oprimeix la vida. Per això la filosofia del martell de Nietzsche consisteix en anar desmantellant tots els àmbits de la cultura que es veuen afectats per aquests fets. La crítica més important i extensa és la crítica a la moral occidental. Nietzsche diu que la moral occidental és una moral d’esclaus ja que menysprea la vida considerant que les accions més elevades no poden ser obra dels homes. El món real queda subordinat a una moral de ressentits i els senyors (únics capaços d’acceptar la vida) queden sotmesos a una moral d’esclaus que fomenta valors falsos com l’obediència i el sacrifici. La moral occidental és antinatural perquè ha capgirat els valors imposant les lleis dels dèbils en contra dels instints primordials de la vida, per tant, ara l’home es troba malalt.

La crítica a la religió es complementària a la de la moral. Segons Nietzsche la religió occidental neix de la por que l’home té per sí mateix. L’home, incapaç d’afrontar el món real, busca una explicació en un món inventat i superior on hi emplaça un Déu, cosa que fa que l’home pensi que la vida terrenal no té sentit (alienació de l’home).

Nietzsche també atacarà la ciència expositiva dient que la ciència no ofereix una vertadera

...