Pregunta 5 Filosofia PAU

LA PREGUNTA 5 A L’EXAMEN DE LES PAU DE FILOSOFIA

En la prova de les PAU l’opinió personal té un valor de 2 punts; apareix al final de l’examen, en la pregunta cinquena, i demana fer una consideració raonada en favor o en contra d'una tesi del text.

Aquesta pregunta correspon a una opinió personal, subjectiva però argumentada, en què es valora la coherència del propi raonament, que en tot cas mai pot limitar-se a una qüestió de gust.

En altres paraules, l’important en la pregunta 5 no és dir “què” penses, sinó “per què” ho penses. No es valorarà si estàs d'acord o en desacord amb una tesi, sinó “per què” hi estàs o no d’acord. No és significatiu si simpatitzes o no amb la idea o el text que es proposa, sinó “per què” hi simpatitzes o “per què” la rebutges. El significatiu és presentar una argumentació coherent, ordenada i expressada en el vocabulari adient, i no l’opinió en si –a no ser que sigui del tot forassenyada o absurda–.

No seria vàlida una resposta a la pregunta que pretengui plantejar una nova concepció global del pensament de l’autor o una tesi mal justificada. L’examen no demana ser “original” sinó consistent en l’argumentació.

Una part de la nota es juga en l’expressió literària que es doni a la resposta: frases sense subjecte, mal coordinades, mal puntuades, amb oracions subordinades poc coherents condemnen a una mala nota. No es tracta de “farcir” un text sinó d'argumentar-lo. Frases curtes i ben ordenades mostren una bona estructuració de les idees encara que filosòficament puguin semblar ingènues. El que es busca és que l’alumne hagi entès el sentit de l’argumentació (el “per què”) més que la perfecció formal.

La pregunta d’opinió personal en el comentari de text de filosofia necessita una conclusió a manera de síntesi, que es presentarà per sistema en un paràgraf a part.

Maneres de plantejar la pregunta sobre opinió personal

Tot i que el sentit de la pregunta 5 sempre és valora l’opinió personal, en la manera com es planteja la qüestió hi poden haver matisos. A grans trets són possibles diverses maneres d’enfocar una pregunta 5 per part de l’examinador, segons que es posi èmfasi en un element o un altre, de manera que cal adaptar la resposta a allò que en concret es demana en l’examen:

1.- Primer tipus de temes: Qüestions clares i directes que fan referència a un problema relativament senzill de determinar, perquè inequívocament han sortit al programa del curs. Cal absolutament evitar tractar-les com un tema après de memòria (p. ex.: “Creus que l’experiència és l’única forma de coneixement?” –Hume / “Et sembla que la justícia és l’únic que pot assegurar la continuïtat d’una societat?” –Plató).

2.- Segon tipus de temes: Qüestions senzilles i fins i tot trivials que no tenen cap lligam amb el programa i que sovint es poden resoldre traient conclusions conceptuals a partir d’un exemple. (p. ex.: “Hi ha manera de saber si existeix la veritat?”)

3.- Tercer tipus de temes: Qüestions que interroguen sobre el sentit últim o sobre l’origen i el fonament d’un tema –elements que cal no confondre mai!. (p. ex.: “Per què he d’obeir les lleis?”, p. ex.: quina utilitat té la inducció?”).

4.- Quart tipus de temes: Preguntes que posen en joc el verb “poder”, sigui en el sentit de “capacitat” o en el de “possibilitat” –sentits que és important no confondre! (p. ex.: “Hi pot haver una explicació del món en termes purament mecànics?” –Descartes / “Poden oposar-se la llibertat i la felicitat?” –Mill).

5.- Cinquè tipus de temes: Preguntes que ens conviden a elaborar la nostra pròpia definició d’un tema, sovint –però no necessàriament– a partir d’un autor. (p. ex.: “Quines coses et semblen de debò útils?” –Mill / “Què diries que caracteritza un bon ciutadà” –Plató).

6.- Sisè

...