Teoria Del Coneixement

3 qüestions principals sobre el coneixement

És possible?

Quin és el seu abast i límit?

Les fonts del coneixement.

Què és conèixer?

• És possible el coneixement?

Al llarg de la història aquesta pregunta ha sigut molt recurrent. Hi ha dues posicions fonamentals, el racionalisme afirma que els humans poden conèixer evidències o veritats absolutes, per una altre banda, l’escepticisme (relativisme, possibilisme, pragmatisme) diu, per contra, que no estem fets per conèixer la veritat i viuen eternament lliurats a la provisionalitat.

Possibilitat de coneixement - Escepticisme

-Deriva d’esceptomai o d’esceptis que vol dir examinar, és a dir, mirar amb atenció.

-L’escepticisme és l’abstenció de judici.

-L’epohé vol dir repòs de l’ànima pel no judici. Ataraxia, imperturbabilitat.

-No podem conéixer les coses tal com són, per tant, no es pot creure que cap opinió sigui realment veritable. Al no tenir seguretat en els seus judicis l’escèptic savi practica l’epohé o suspensió de juidici, per això és necessària la imperturbabilitat del savi o ataraxia (serenitat de l’esperit), el que es considera l’únic criteri per aconseguir la felicitat.

-Trops/tropos – Enesidem

Trops: maneres d’argumentar.

-Els principi causal de la filosofia escèptics és la esperança d’aconseguir la imperturbabilitat.

-El fi (última de les coses desitjades) és doble: (imperturbabilitat, moderació de les passions en lo necessari) (matís de l’escepticisme de sext empíric)

-Com parla l’escepticisme que parla sense dogmatitzar:

res és més

res defineixo

(les dues màximes del escepticisme)

PROTÀGORAS

-L’inicia, se l’anomena el precedent de l’escepticisme clàssic.

-Aquesta concepció assenyala el coneixement com a percepció, com va deixar clar en la seva famosa cita “l’home és la mesura de totes les coses”, això vol dir que no hi ha un coneixement sòlid i estable sobre el que les coses són.

En el diàleg de Plató, el Teetet:

“Que es el saber, Teeteto? El que sabe algo, percibe lo que sabe.”

-És a dir, és una percepció, una sensasió, forma part del sensible de la mateixa manera com ho deia Protàgoras.

Sòcrates: “Como son la cosas para ti y como son para mí es distinto, pero ambos somos hombres. El viento sopla, para uno es frío y para otro no, entonces, es frío el viento?La apariencia y la percepción son lo mismo. Esto es verdad para mí, y para mí hacia frío”.

-No hi ha un ésser estable, si no fenòmens continus.

Sòcrates: Protágoras podria haber escrito que el cerdo es la medida de todo.

“La nostra admiració cap a Sòcrates despareix aleshores perquè així hauriem de pensar que cap pot jutjar millor que un altre, ja que d’aquesta manera totes les pròpies opinions son veritables, no tens perquè voler escoltar ningú. Com a conseqüència, aquesta actitut és contrària a la pràctica de professor i alumne i els seus papers deixen de tenir sentit.”

ARGUMENT ATOMINEM (???)

Aleshores ja no hi ha distinció entre els savis i els que no ho són. Ja no té sentit pagar per les classes de Protàgores per a que ens ensenyi. Així contradiu el relativisme.

PIRRÓ

-Representat per anomasia anatomasia (Pierronisme – escepticisme radical)

Segle III a.C 360-270

-Distingir entre el que és per naturalesa i el que es fa - una convenció (acord, contracte, legislació) - que és variable. Els pirrònics maneten que el verb “ser” té dos sentits en l’atribució. Una cosa és allò que les coses SÓN en elles mateixes i una altre la manera com les coses “apareixen” als qui usen una llengua determinada.

DIÒGENES LAERCI

-Comunicar-se amb signes.

-La vida pràctica requereix jutjar (deia Pirró).

-Diògenes vivia com un gos, però és molt difícil despullar-se de la naturalesa humana. Pots no jutjar com deia fer diògenes però no podia evitar-ho fer.

SEXT EMPÍRIC

“Hipotiposis pirròniques” – esbossos pirrònics.

Presenta clarament (de manera sistemàtica i ordenada) l’escepticisme.

3 situacions del que busca:

No es pot trobar (ACADÈMICS)

-Són escèptics en gran sentit però sext els diferencia.

-Els acadèmics defensen un dogmatisme perquè afirmen una veritat, i això és contradictori a l’escepticisme.

Seguir buscant (ESCÈPTIC)

Creu pensar que l’ha trobat (DOGMÀTICS, escola A, epicur, estoics)

-Dogma ve de doqueos que vol dir ensenyament. Ara P està dogmatitzant en el seu sentit etimològic.

 4 noms que fan referència a posicions escèptiques:

-Zetéthiké – busca, pregunta

-Ephectiké – abstentiva

-Apotiké – dubte

-Pirrònica – pirró

-Definició de escepticisme de sext empíric:

És una facultat (dinamis, poder) que de qualsevol manera oposa fenòmens (percertible, intel•ligible, s’equilibren/neutralitzen els uns als altres) i nòmens.

No diu ser una doctrina o creença (o sistema d’idees o coneixement) si nó una actitut-habilitat que consisteix en no jutjar,

...