VOCABULARI PLATÓ

VOCABULARI - PLATÓ

Bellesa = ser el màxim del que es pot ser és aspirar a la màxima bellesa, si la naturalesa no és el màxim del que pot ser, no és bella. Allò que és bo és bell , i allò que és bell és bo.

Veritat = independent de l’home.

Política = justa, equilibri = harmonia entre les tres parts de l’anima aconsegueix la justícia que és la màxima virtut. Les parts de la ciutat es separen d’acord amb la part de l’anima que els domina. El somni de plató des de petit era aconseguir una ciutat justa, l’Estat Ideal.

Influències pitagòriques

Matemàtiques = veritat objectiva. Sòcrates.

Transmigració de les ànimes = món en moviment. Sòcrates.

Immutabilitat= món de les idees, res canvia. Parmènides.

Transformació = esdevenir, món sensible, mutabilitat de les coses. Heràclit.

Teoria de les idees

Concepte: és el que està a la nostra ment, és la vessant lògica.

Idea: es troba en el món de les idees, és la vessant metafísica de la teoria de les idees. Les idees estan associades amb els conceptes generals.

Jerarquia: al món de les idees hi ha una jerarquia, i al món sensible se’n fa una rèplica, encara que no la puguem observar. Al capdamunt de la jerarquia, hi ha la idea de Bé i Bellesa, després en segon lloc hi ha l’ordre la justícia i la valentia. En el tercer nivell hi ha els conceptes matemàtics i en l’últim lloc i ha les coses naturals (éssers) i els objectes.

Món sensible: s’hi arriba amb els sentits, és la realitat.

Doxa = opinió.

Món intel•ligible: és coneix a partir de la raó, és el món de les idees.

Episteme = realitat.

Epistemologia – teoria del coneixement

Anamnesi: mitjançant la maièutica s’inicia el procés d’anamnesi, fer recordar a l’anima tot el coneixement que tenia.

Innatisme: naixem amb tot el coneixement, però hem de recordar tot el que l’anima ha oblidat al caure al cos.

Reminiscència = recordar.

Maièutica: mètode socràtic, consistia en fer recordar a l’anima mitjançant preguntes que guiaven a l’ànima cap al coneixement.

Procés de coneixement: és el procés que segueix l’ànima per recordar i arribar al món de les idees mitjançant diverses eines. La imaginació, et porta a la imatge, amb la creença arribem a veure la cosa del món sensible. Fins aquí es tracta de la contemplació de la bellesa sensible. S’engega un moviment eròtic i amb la raó discursiva arribem

...