VOCABULARI PLATÓ

VOCABULARI DE PLATÓ

Aishtesis: és la primera sensació (enganyosa) a través de la qual se’ns fa present el món, la primera manera de conèixer.

Anàmnesi: és la teoria que afirma que conèixer és recordar (reminiscència).

Areté: és un terme grec que no té traducció exacta, però que Plató fa servir per nombrar el fet de conèixer-se a un mateix.

Aristocràcia: és el règim polític més perfecte per a Plató. Basat en la capacitat humana i, per tant, en el govern dels millors, els més intel•ligents.

Demiürg: és una intel•ligència ordenadora semblant al “nous” d’Anaxàgores. Es tracta d’un ser diferent a les idees i inferior a elles, però superior a totes les coses del món sensible.

Democràcia: és el règim polític caracteritzat pel govern del poble.

Dialèctica: manera de conèixer de l’ànima el món intel•ligible mitjançant el diàleg entre el món sensible i el de les idees, i establint un paral•lelisme entre l’ontologia i l’epistemologia.

Diànoia: és la raó discursiva pròpia de les matemàtiques.

Doxa: es tracta de la opinió que ens permet conèixer el món sensible.

Eikasia: coneixement de les imatges, ombres i reflexes del món sensible.

Episteme: es tracta del coneixement o tècnica.

Escepticisme: és una corrent filosòfica que afirma que la veritat no existeix o que sí que existeix però no la podem conèixer.

Fortalesa: és la virtut pròpia de l’ànima irascible.

Idea: és un terme filosòfic que designa una veritat que si que coneixem, però que hem oblidat. Per tant és un model.

Immanent: es qualifica tota aquella activitat com a immanent a un ésser quan l’acció perdura en el seu interior. S’oposa a transcendència.

Noesi: és la intel•ligència que permet conèixer las idees del món intel•ligible.

Oligarquia: és el règim polític caracteritzat pel govern dels rics.

Pistis: és la creença que permet conèixer els objectes del món sensible.

Relativisme: és la corrent filosòfica en la qual la veritat depèn del context històric, del lloc, subjecte etc...

Saviesa: és una de las virtuts fonamentals per Plató. Si fa referència a la saviesa pràctica, es concep com a prudència; però també pot fer referència al coneixement superior de les idees de justícia o bé.

Temprança: és

...