Plato

TEMA 1: PLATÓ

1. Introducció.

1.1. Marc històric i cultural del segle IV aC.

1.2. Biografia i obra.

1.3. Finalitat política de la filosofia platònica.

2. Metafísica.

2.1. El dualisme platònic o "Teoria de les Idees".

2.2. Física i cosmologia.

3. Teoria del Coneixement.

3.1. L’origen del coneixement: l’innatisme platònic.

3.2. Epistemologia (teoria de la ciència)

a) Els Graus del coneixement.

b) El paper fonamental de la Dialèctica

4. Política i ètica.

4.1. La formació de la polis: les tres necessitats socials i les tres naturaleses humanes.

4.2. Les virtuts socials: prudència, valentia, temprança i justícia.

4.3. Les virtuts individuals: divisió tripartida de l’ànima.

5. El mite de la caverna: metàfora de la filosofia platònica.

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Marc històric-cultural del segle IV a. C.

-En el segle quart a. C. es manté com a centre cultural Atenes, que continua amb el règim democràtic restaurat (403). Però la democràcia atenesa d’aquest segle no té l’esplendor de la del segle passat a nivell econòmic i polític, perquè es troba sota la dominació d’Esparta, primer, i després sota la dominació de Tebes i, més tard, de Macedònia.

-En aquest segle es va gestant a poc a poc la dissolució de la Polis com a unitat política per deixar pas a l’imperi, primer i després als Regnes, d’abast geogràfic molt més gran que la ciutat-estat, la qual cosa canvia la relació del ciutadà amb la societat. En aquest sentit s’accentua cada vegada més una consciència individual per damunt de la consciència col•lectiva del segle passat; l’home es va deslligant afectivament de la polis.

-L’anterior es reflecteix, per exemple, en l’arquitectura, menys urbanística i més centrada en la construcció d’edificis particulars. També en l’escultura, que no expressa ja una bellesa de tipus ideal, per ser model i objecte de contemplació pública. L’escultura es torna més intimista i psicològica: Praxíteles, Scopas, Lisip.

-També a nivell literari trobem reflectit l’element més individualista amb la comèdia nova de Menandre, que és ja totalment apolítica. Cal destacar en aquest segle el conreu de l’oratòria com a gènere literari (i no tant com a mitjà d’educació moral i política per si mateixa, tot i que això no es perd mai del tot en el món antic). Aquí destaquen Isòcrates, mestre de la més famosa escola d’oratòria d’Atenes, rival de l’Acadèmia platònica a nivell educatiu, i Demòstenes, deixeble seu.

-En història continua la tradició de grans historiadors atenesos amb Xenofont (un del testimonis sobre Sòcrates).

-A nivell científic continua l’escola hipocràtica i es constitueix el Corpus Hippocraticum, conjunt d'escrits mèdics d’Hipocrates (s. Vè AC) i els seus deixebles, el més important llegat mèdic de l’antiguitat. Un altre metge important és Diocles de Corist, dietètic, que defensa la prevenció amb la dieta abans que la medicació.

-En l’àmbit astronòmic trobem dues corrents oposades:

a) La semi-heliocèntrica, amb Heràclides de Ponto, posa com a satèl•lits del sol a venus i mart, rotació de la terra sobre el seu eix, les estrelles són altres sols on hi ha també planetes i altres móns.

b) La geocèntrica, defensada pels grans filòsofs Plató i Aristòtil a nivell cosmològic i articulada matemàticament per Eudox, amb pressupòsits de Plató (circularitat i uniformitat), del que era deixeble. Va ser perfeccionada per Cal•lip i posteriorment assumida per Aristòtil en el més gran sistema del món de l’antiguitat.

-El més important científicament és la física i cosmologia aristotèliques, edificades des de supòsits filosòfics i observacionals (i no matemàtics). S’haurà d'esperar fins al segle XVII per trobar un sistema del món capaç de substituir l’aristotèlic: el de Newton.

-En filosofia és un dels moments cabdals de la humanitat, amb els dos més grans sistemes filosòfics del món antic: Plató i Aristòtil, la influència dels quals arriba fins als nostres dies.

1.2. Biografia i obra.

BIOGRAFIA

- Plató va néixer a Atenes, el 428-427 a C. i va morir el 347 a C. (1a meitat segle IV a C.). El seu nom veritable era Aristòcles. Plató era un renom, que volia dir “ample” (d’espatlles, de front, d’intel•ligència...). Era d’una família aristocràtica, descendent de governants importants d’Atenes, la qual cosa va influir en la seva vocació política juvenil.

- Primer va ser deixeble de l’heraclitià Cràtil (al qual dedica una obra). Cap als vint anys se’n va anar a aprendre amb Sòcrates, buscant possiblement una educació política, però amb ell va descobrir la seva vocació filosòfica. Sempre va tenir Sòcrates en la més alta estima i el va posar com a personatge principal de moltes de les seves obres més importants.

- La primera experiència política important de Plató es va produir durant 404-403, quan l’aristocràcia va abolir la democràcia a Atenes i va instaurar un règim tirànic (la tirania dels trenta). Amics i parents de Plató van formar part del règim oligàrquic i van convidar-lo a participar en la política, però van cometre tantes injustícies que van decebre profundament Plató (v. text 1).

- Després d’aquest període (força breu), els demòcrates van reconquerir el poder i, en aquest marc de govern democràtic, molt més moderat que el règim tirànic anterior, van acusar, jutjar i condemnar a mort a Sòcrates, la qual cosa va afectar profundament Plató i li va fer veure definitivament la democràcia com un sistema polític injust. Després de la mort de Sòcrates, Plató, com a deixeble seu, se’n va anar d’Atenes durant un temps (v. text 1).

- El 388 a. C, als quaranta anys, Plató se’n va anar de viatge a Itàlia (Magna Grècia) i va ser convidat a Siracusa (Sicília)

...