Ausiàs March

AUSIÀS MARCH

Biografia

Infantesa i joventut. Fill de Pere March, devia néixer el 1397, segurament a Gandia. El seu pare i el seu oncle Jaume eren tots dos poetes. El 1413 mor el seu pare i ell esdevé cap de la família. El 1419 ja apareix citat com a ‘mossèn’, cavaller.

Vida militar. Va participar en diverses campanyes militars (Sardenya i Còrsega), al servei del seu rei, Alfons el Magnànim. Va combatre contra els pirates de Sicília i el nord d’Àfrica a les ordres del comte Frederic de Luna.

Retorn a casa. El 1424, als vint-i-set anys, es retira de la vida militar i es reclou a les seves possessions, primer a Gandia i després a València. Els seus serveis anteriors són premiats amb privilegis: jurisdicció civil i criminal sobre el lloc de Beniarjó i el càrrec de falconer major del rei Alfons. Per aquell temps la reina Maria demana al batlle general de València que cerqui un fadrí de dotze anys que havia fugit de casa per anar-se’n amb mossèn Ausiàs March ‘per la qual cosa era en vida de perdició’. Tindrà nombrosos plets amb altres senyors i amb els seus súbdits.

Matrimoni. El 1437 es casa amb Isabel Martorell (germana de l’autor del Tirant), la qual morí al cap de dos anys. El 1443, als 46 anys, es casa amb Joana Escorna, que viurà fins al 1454. El poeta va morir el 1459. En el moment de la seva mort van trobar que havia deixat escrits més de deu mil versos.

Obra

L’obra de March té elements de ruptura amb la tradició trobadoresca que havien mantingut el seu pare i els poetes contemporanis. Aquests elements de trencament són els següents:

Canvi de llengua. En una tradició fortament provençalitzada, March escriu en català. Un dels motius pot ser la degradació del provençal clàssic usat pels poetes catalans.

Poesia de caràcter personal: March és un escriptor aïllat, apartat dels gustos de la cort i dels mecenes.

Canvi de temes i conceptes. March no tracta els temes i situacions habituals en la poesia fins llavors. En la seva obra hi trobarem un món convuls, ple de tensions i un personatge torturat.

Colguen les gents ab alegria festes,


lloant a Déu, entremesclant deports,


places, carrers e delitables horts


sien cercats ab recont de grans gestes,


e vaja jo los sepulcres cercant,


interrogant ànimes infernades,


e respondran, car no són companyades


d’altre que mi en son contínuu plant.

Escriu amb la idea que la poesia és un espai essencial d’autoconfessió. (ja no és un complement de la personalitat o un espai per a galanies).

Elements que pertanyen a la tradició:

la forma: ús de cobles o estrofes com l’octava, amb la corresponent tornada on apareix sovint el senyal d’una dama; ús del decasíl·lab clàssic català.

Ordenació de la seva obra. Com que el seu autor no va deixar l’obra ordenada els estudiosos han tingut dificultats a establir un ordre coherent. El més acceptat avui és un criteri que barreja la cronologia (obres de joventut i maduresa) i els cicles (organitzats a partir dels senyals que apareixen a la tornada dels poemes). El criteri és el següent:

Cants d’amor.

1a època, de quan l’autor no es considerava vell. Hi pertanyen els cicles:

Plena de seny (19 poemes)

Llir entre cards (35 poemes)

2a època, de la maduresa a la vellesa. Hi pertanyen els cicles:

Foll amor (10 poemes)

Amor, amor (12 poemes)

3a època. Vellesa. Darrers poemes amorosos. Cicle:

Mon darrer bé (dos poemes)

Cants de mort

Es tracta de sis extenso poemes dedicats a una sola dama. Martí De Riquer creu que es tracta de Joana Escorna i que, per tant, serien posteriors a 1454, any de la mort de la segona esposa del poeta.

Cant espiritual

Llarg poema, escrit com una oració dedicada a Déu, posterior als Cants de mort.

Cants morals

Poemes de diferents etapes de la seva obra en els quals domina el to sentenciós, doctrinal i moral. Són els més difícils per al lector, però són útils per entendre el pensament del poeta.

Plena de seny

En aquest cicle la dama (que pot ser real) és un ésser que participa o ha de participar en pla d’igualtat en l’aventura del poeta. El poeta aspira a aconseguir un amor per l’Enteniment. Es tracta d’una història d’amor en la qual el poeta se situa com un metge que dictamina el mal del pacient.

Concepció de l’amor. Segons l’autor, els enamorats del seu temps eren partidaris d’un amor banal, impur, sense solidesa intel·lectual ni moral. Ell, per contra, defensa un amor com a contacte intel·lectual, com a victòria sobre les potències de la carn.

Concepció de l’home. Segons el poeta l’home és un compost fet de :

Carn, cos (imperfecció)

Esperit, ànima (perfecció)

Megalomania de March. Si en la literatura trobadoresca el poeta era víctima

...