ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

DAENS Revolucion Industrial Textil


Enviado por   •  16 de Diciembre de 2014  •  2.759 Palabras (12 Páginas)  •  415 Visitas

Página 1 de 12

Temes sobre industrialització que es deriven de la pel•lícula i sobre els que caldria expressar què aporta:

1) El treball infantil.

A finals del segle XIX, durant la 2ª Revolució Industrial, el sector infantil de la classe obrera patia fortament les repercussions de la crisi, eren les víctimes més vulnerables dels inicis del capitalisme, ja que vivien en primera mà l'esclavatge, la violència, les amenaces, els abusos personals i sexuals, la repressió... tot un seguit d'injustícies personals que van ser un punt clau per a que s'originés la reivindicació de la classe obrera i el desencadenament de la Revolució.

Les noves màquines que s'havien incorporat permetien als empresaris tèxtils produir moltes més peces de roba en un temps molt reduït, però requeria la energia humana per a que pogués funcionar, és per aquesta raó que per tal d'abaratir els costos de la manufactura i aconseguir el màxim benefici possible, van optar per escollir infants i dones per a que treballessin llargues jornades, ja que pel simple fet de ser un/a nen/a o pertànyer al sexe femení els hi podien pagar menys, segons les ideologies de l'època la seva mà d'obra era més barata que la d'un home adult. Això volia dir que els hi podien pagar menys per la mateixa feina. Aquests infants treballaven per la nit, fent horaris exhaustius, de dotze, tretze i catorze hores sense descans. Per tota aquesta feina, els treballadors de la fàbrica tèxtil de Borremans, cobraven 1,60 francs, una misèria insostenible per poder viure.

Havien de fer tasques acord a la seva força i alçada, a la film sovint s'observa com treballen ajupits sota la màquina filadora i recullen tot el cotó que va caient. Es veien empresonats a les fàbriques, ja que no podien ser nens ni gaudir de la infantesa, amb 6 anys ja havien d'anar a treballar i no anaven a l'escola, no podien accedir al saber. Es veien reprimits de manera molt violenta pels capatassos que els imposaven multes més grans que el seu propi salari.

N'és un bon exemple del tracte que rebien, quan al començament de la pel•lícula s'observa la fàbrica en marxa, i es veu una nena trontollant-se de cansament, el capatàs l'agafa pel braç fortament i la obliga a ajupir-se per treballar, com la nena no podia fer-ho, un nen company seu la intenta ajudar però el capatàs en veure'l empeny la nena i la fa fora per no treballar, i al nen li amenaça amb posar-li una multa de 20 cèntims o fer-lo fora també.

En definitiva, els nens són tractats com petits adults (obrers), i en el cas de la pel•lícula s'aprecia com les noves generacions creixen amb ideologies més progressistes ja que han viscut des de molt a prop, la seva pròpia explotació i maltractament o la dels seus familiars.

2) Les condicions de treball i les condicions de vida dels treballadors a finals del segle XIX.

Les condicions de treball i de vida eren molt precàries. Contínuament, s'abolien en massa els drets humans. A les fàbriques, no hi havia cap tipus de seguretat laboral, no hi havia un estatut dels treballadors que limités els abusos que es podien donar, per tant, els amos feien el que volien tractant als treballadors com a maquinària que havia de produir un cert nombre de peces, sinó era així rebia una multa o l'acomiadament.

La maquinària era molt insegura i pesada, contínuament hi havien accidents , no hi havia seguretat de les infraestructures ni de l'ergonomia personal de cada treballador, sovint es punxaven amb les agulles i es tallaven amb els fils.

Pel que fa les condicions de vida, els treballadors tenien uns salaris tan baixos que no podien permetre's res més que combatre la fam, per poder mantenir la família havien de tenir molta descendència per a que poguessin treballar i s'ajudessin els uns als altres, així que moltes eren famílies molt nombroses que vivien en cases molt petites com si fossin cabanes, dormien tots junts amb “matalassos” al terra. En èpoques de crisi, com a la pel•lícula, es donaven baralles per que no hi havia menjar per a tots, degut a la invasió de la pobresa.

S'observen escenes de la vida que fan al carrer, quan netegen la verge de Santa Úrsula, s'observava la misèria, la brutícia, els camperols es trobaven cadàvers al camp i els portaven a la ciutat per què els enterressin, i aquesta era una gran font de malalties.

Tenien llocs de reunió com les tabernes o els bars, on podien emborratxar-se, i de vegades, establir debats polítics. L’església era un punt de reunió entre rics i pobres, el catolicisme era la causa que els unia, a més de les fàbriques, on patien abusos i sobreexplotació i per això molts morien de cansament.

Una condició de vida que considero que marcava la situació de repressió era l'analfabetisme, on llegir i saber escriure era vist com algú de classe benestant, per això la gran majoria no sabia ni llegir ni escriure, i en part això augmentava el poder de la manipulació de l’església.

3) Les condicions de vida de la burgesia.

Els rics vivien a costa del treball que feien els pobres. Amb això vull dir que els burgesos eren majoritàriament els propietaris de les fàbriques sorgides en la Revolució Industrial.

Pel que es pot observar la pel•lícula vivien en cases d'alta gamma, amb quadres joies de gran valor, les habitacions ben decorades i edificades, amb dos o tres pisos per a una mateixa família, la qual només tenia un fill que podia accedir a una educació particular amb un sacerdot com a professor o a una escola de prestigi. A casa la dona no havia de cuinar, a diferència dels obrers, ja que tenien una sèrie de servents i súbdits que els servien.

Els amos de les empreses es reunien per assignar estratègies d'empresa i reduir costos, menyspreant el proletariat, sense cap empatia cap a ells, ja que per ells eren com bestiar, la film mostra gratament el tracte en les jerarquies socials, i el maltracte dels súbdits.

Els punts de reunió eren les festes, menjars que organitzaven o el teatre, on s'observa una escena de casa obrera humanitzen la fam, la misèria, la pobresa, el treball infantil, per riure-se'n. També acudien a l’església, però quan va arribar el sacerdot Daens, associaven els seus discursos amb els dels socialistes per tant, degut al seu prestigi i poder, van fer tot el que calia per causar-li problemes i anul•lar els seus criteris.

4) Dona i treball. El paper de la dona en el conflicte.

La dona té un paper clau en l’època, i és una figura molt vulnerada

...

Descargar como (para miembros actualizados)  txt (16.5 Kb)  
Leer 11 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com