GUERRA CIVIL Causes

Paula Gutiérrez Martos

GUERRA CIVIL

Causes

REMOTES O DE LLARGA DURADA

• Revolució liberal. Previ a la Restauració, s’intenta posar solució i generar un canvi al sistema polític i s’inicia una revolució liberal que es tradueix amb un conflicte bèl·lic el segle XIX, les guerres carlines. Aquestes divideixen la societat en dos blocs: els més tradicionals i els més liberals.

• Mentalitat i actitud de l’exèrcit. L’exèrcit té la idea d’una posició conservadora i reaccionària a través de l’ús de la violència, sobretot en vers als assumptes d’autonomia i nacionalismes emergents (ex: cop d’estat de Sanjurjo). 

• Retard en la modernització ideològica i econòmica. Ideològicament, l’església entorpeix les visions més modernes i progressistes per la seva mentalitat conservadora. Econòmicament, la revolució industrial només es produeix al País basc i Catalunya. La majoria del territori espanyol és del sector agrícola i no han arribat les noves tecnologies.

• Mentalitat i ideologies internacionals dominants. Totalitarismes tan comunistes com feixistes que trobem a arreu d’Europa.

PRÒXIMES O DE CURTA DURADA

• Equilibri d’incapacitats. Cap grup polític o social (sindicats) ha estat capaç de resoldre els conflictes per transformar globalment la societat. No hi ha hagut cap grup que hagi satisfet a tothom, sempre s’ha tendit a la divisió d’opinions i a la polarització d’aquestes.

• Motius internacionals. A altres països on també s’ha produït aquest equilibri d’incapacitats es troba la solució en models que resolen els conflictes a través de la violència; és a dir, una solució autoritària. Aquesta serà la justificació dels militars quan realitzen el cop d’estat (Hitler, Mussolini...).

Conspiració militar contra la República

Els militars, des d’un primer moment, han sigut hostils (no han vist gaire bé) en vers la República i han conspirat contra aquesta des del moment de la proclamació. Un clar exemple és el cop militar de Sanjurjo. La nit de les eleccions el febrer del 36, quan guanya el Front Popular, el mateix Franco, que en aquell moment era el cap de l’Estat Major, també intentarà fer un cop d’estat i declarar l’estat de guerra (suspensió de qualsevol garantia constitucional i passar a dependre de les ordres de l’exèrcit). Tanmateix, el ministre de guerra s’hi nega.

El govern de la República, per controlar la situació, situarà els militars que sí que estan a favor de la República com a caps de les divisions orgàniques (diferents territoris sota les ordres d’un militar). Aquells més sospitosos són enviats a la perifèria: Franco s’envia a les Canàries, el General Goded a Mallorca i el General Mola es destina a Pamplona (s’aliarà amb els requetès, fet que no esperava).

Unión Militar Española (UME). Sanjurjo, Franco, Goded, Fanjul, Queipo de Llano, Mola...

El mes de març del 1936 hi haurà diverses conspiracions a l’hora. Aquestes es porten a terme de manera desorganitzada. Es duen a terme per diferents grups:

• Grups polítics. Comunió Tradicionalista (carlins) o Falange Espanyola.
• Generals de l’exèrcit.

L’abril del 1936, el general Mola prepara un atac colpista de manera més consistent i més organitzada. Pretén un cop i una acció ràpida i violenta. Aquesta acció estava preparada per finals de juliol però finalment és avançada al 18 de juliol per l’assassinat de Calvo Sotelo. El 17 de juliol es comencen a revoltar a Àfrica.

El General Mola tindrà el suport també de grups civils. Serà una conspiració militar però amb conspiració civil. Un d’ells, serà un empresari de Mallorca, Joan March, que farà arribar un avió llogat que traslladarà a Franco de Canàries al Marroc en el moment en que es produeixi el cop militar.

Insurrecció militar i revolució social

Durant tres dies, des de que el cop d’estat entra a la República, el govern espanyol tindrà tres presidents: Santiago Casares Quiroga (18), Diego Martínez Barrios (19, intenta negociar amb el general Mola i no se’n surt) i José Giral (20). Seran uns dies amb un gran descontrol.

El 17 de juliol del 1936 s’inicia la revolta militar a Melilla. Aquest dia passen diverses coses:

• Franco volarà des de Canàries i es posa al cap davant de l’exèrcit d’Àfrica.
• S’afusella un general anomenat Romerales que era fidel a la República. L’afusellen aquells que estaven preparant el cop d’estat degut a un delicte de rebel·lió militar. El 18 de juliol s’afusellarà també a Domènec i Batet.

Qualsevol militar contrari al cop d’estat i fidel a la República serà afusellat per rebel·lió militar (per no estar d’acord amb l’exèrcit). A partir del 17 de juliol, aquesta “norma” es comença a posar en pràctica

El 18 de juliol se subleva a Sevilla també el General Gonzalo Queipo de Llano (està a favor del cop d’estat).

La nit del 18 al 19 de juliol es produirà el cop d’estat per part del General Mola a Pamplona i altres militars a altres zones. Declaren l’estat de guerra i, per tant, se suspenen les garanties constitucionals i es passa a dependre del codi de justícia militar.

No tot el territori s’ha revoltat, només algunes zones. El 20 de juliol trobarem una divisió del país:

• Revoltats i rebels. Trobats a les zones rurals (Espanya agrària).
• Fidels a la República. Ciutats més importants i zones industrials.

BARCELONA

Les zones industrials i ciutats importants es mantenen fidels a la República. Bàsicament, la insurrecció de la majoria dels efectius militars es produeix a Barcelona excepte els d’aviació i intendència (voluntaris), que es mantindran fidels a la República. Els revoltats arribaran al centre de Barcelona per controlar els centres de comandament oficials. Tanmateix, es trobaran que des del 17 de juliol, la CNT-FAI ja sap que a Melilla s’ha produït la insurrecció militar i està controlant les casernes militars per evitar aquesta insurrecció (s’avancen). Aquesta forta resistència fa que el general Goded es rendeix.

Els que han sobreviscut a aquest intent d’insurrecció, assaltaran les casernes militars, prendran les armes i es produirà per tant un cert descontrol. La població s’organitzarà per tant en milícies que dependran d’una organització que els guiarà i que s’anomenarà Comitè Central de milícies antifeixistes. Aquest comitè assumirà de manera espontània l’administració dels ajuntaments i de les institucions, en concret aquelles relacionades amb els àmbits de proveïment, assistència social, milícies, ordre públic i comunicacions. Els ajuntaments no desapareixeran; a efectes legals, els ajuntaments seguiran tenint poder, però a la pràctica el comitè serà el que dirigirà.

Dimensió internacional del conflicte

Bàndol franquista

Hi ha interessos contraposats en 3 àmbits:

1. Econòmic
2. Estratègic
3. Polític

L'eix Roma-Berlín (Alemanya i Itàlia amb règims feixistes), la URSS (comunista), França i el Regne Unit (països democràtics) estan interessats en Espanya. En un primer moment aquests països estan despreocupats del que passi a la península i creen un comitè europeu en el que s'arriba a una acord de no-intervenció, és a dir, no vendran armes i controlaran la situació del país (1936). Alemanya i Itàlia se salten aquest acord, sobretot Alemanya que oferirà ajuda de major qualitat:

• Aviació: Legió Còndor (més avançada tecnològicament)
• Flota Naval

Itàlia, d'altra banda, proporcionarà prop de 120000 homes i material de guerra. Portugal serà un altre país implicat, ja que proporciona 20000 homes més i, a part, Portugal és el país pel qual Alemanya i Itàlia passen i venen les armes i material necessari.

Bàndol republicà

La URSS proporciona munició, tancs, avions i tècnics militars. Gràcies a aquestes aportacions, el nombre d'afiliats al partit comunista augmenta com a agraïment. Una altra ajuda que rep la República són les Brigades Internacionals en les que hi ha prop de 40000 homes que s'incorporen al Bàndol De Madrid (nov 36). Per la població aquest acte es molt important perquè mantenen la idea de la solidaritat internacional amb la república.

...