Historia Del Arte

Anàlisi de la Casa Milà o “Pedrera” (Gaudí)

1. Classificació de l’obra

a. Títol: Casa Milà o “Pedrera”

b. Autor: Antoni Gaudí

c. Cronologia: 1907-1910

d. Escola o país: Catalunya

e. Estil: modernisme

2. Descripció

2.1. Elements tècnics i estructurals: La casa se sustenta en una estructura de ferro – llibertat al distribuir la planta – combinada amb la utilització de pedra natural i maons.

La façana no és un mur, constitueix una estructura autònoma connectada al cos de l’edifici mitjançant bigues i tirants de ferro. Es va construir amb carreus – blocs en forma paral•lelepípede rectangular – de pedra natural tallada a peu d’obra.

Les plantes es recolzen en pilars i jàsseres corbes (bigues gruixudes que en sostenen d’altres), mentre que els arcs parabòlics i columnes inclinades compensen els esforços verticals i horitzontals.

2.2. Anàlisi formal:

a) Espais interiors: Travessant la llinda de l’accés principal s’arriba a un celobert que aporta ventilació i llum natural a l’interior. De celoberts n’hi ha dos. Entorn d’aquests espais s’articula la distribució de les plantes, compartimentades irregularment i sense un ordre aparent, fet que dóna com a resultat habitatges amb cambres poligonals que obliguen a moblar-los amb mobles adaptats dissenyats per Gaudí. La decoració interior és modernista, amb estucs als sostres, panys amb motius florals, etc. L’artista innovà en els accessos prescindint de les escales i disposant un sistema d’ascensors que porten directament a cadascun dels habitatges. All capdamunt hi ha les golfes cobertes amb arcs catenaris on hi havia els safareigs i estenedors.

b) Espais exteriors: La línia recta és absent i la substitueixen corbes i paràboles que dominen creant un efecte únic. Les obertures de les finestres i les portes i balconades segueixen la mateixa tònica. L’obra està composada d’una planta baixa; cinc pisos i un àtic amb arcs parabòlics totalment revestit de tessel•les de ceràmica blanca. Al carrer, uns pilars enllacen amb els volums de pedra de pisos superiors. Al terrat, unes capricioses formes recorden a la Capadòcia alhora que acullen els dipòsits d’aigua i les capses de les escales i dels ascensors i esdevenen alguns dels elements més emblemàtics de La Pedrera.

c) Relació amb l’entorn: Vista des de l’exterior, sembla una muntanya de pedra de capricioses formes. Es troba en el xamfrà d’una illa de l’Eixample. Gaudí no es va cenyir a la normativa que estipulava el pla cerdà per la qual cosa fou criticat.

3. Antecedents i influències posteriors: És una obra modernista que constitueix un exponent de la reacció contra l’uniformisme arquitectònic industrial. La combinació entre la forma sinuosa dels blocs de pedra i el ferro utilitzat a les balconades atorga gran força expressiva a l’edifici; per això, Oriol Bohigas i altres autors l’han considerada antecedent de l’arquitectura expressionista alemanya, ja que Gaudí usa la pedra amb finalitat escultòrica. A més, Gaudí s’inspirava contínuament en la natura.

4. Relacions amb obres similars de l’autor o escola: La Casa Milà es pot relacionar amb altres obres del mateix artista, com les dedicades a Eusebi Güell (Parc Güell, Palau Güell, etc.), la Casa Batlló, o la Sagrada Família, alhora que la podem comparar amb l’obra d’altres modernistes, com Domènech i Muntaner (Palau de la Música Catalana) o Puig i Cadafalch (Casa Amatller).

5. Diferències amb altres solucions coetànies: La Revolució Industrial havia dut nous materials i, amb ells, noves possibilitats i noves tècniques. Un exemple d’això és l’arquitectura del ferro, amb representants com Eiffel (La torre Eiffel, estructura interna de l’Estàtua de la Llibertat),

...