Introducció En L'Art

Què és l’art? (definició, funció i classificació de l’art).

L’art és l’activitat creadora humana, individual o col•lectiva, que utilitza elements materials per expressar la seva percepció de la realitat, les seves idees i pensaments. Podem dir que l’art es l’expressió de l’esperit humà on cada artista utilitza la seva tendència cap a la creació.

- Dins de cada producció artística hi ha el paper del autor i les fases de la seva producció.

L’estil artístic es aquell caràcter especial que dóna a les seves obres un artista, una escola, una nació, una època: greg, romà, bizantí, romànic, gòtic, renaixentista, barroc, neoclàssic, romàntic, modernista, impressionista i avantguardista).

- Classificació de l’art (desde Alberti 1404 - 1407).

1) Art major: arquitectura, escultura i pintura.

2) Art menor: orfebreria, cuir, marbre, joies, ...

ART MAJOR: ARQUITECTURA.

És l’art de projectar o construir edificis per a l’ús de les persones. Qualsevol obra arquitectònica ha de tenir 3 qualitats:

1) Firmitas (fermesa).

2) Utilitas (utilitat).

3) Venustas (bellesa).

La seva tipologia arquitectònica serà establerta segons la seva funció:

Arquitectura civil.

- A. Domestica: insula (casa de pisos), domus (casa unifamiliar) i villa (casa de camp).

- A. Lúdica: teatres, amfiteatres, circs, termes i palestres.

- A. Institucional: ajuntaments, basíliques, palaus de justícia, edificis adm.

- A. Commemorativa: arcs de triomf, obeliscs, monuments, columnes commemoratives.

- A. Comercial: grans magatzems, duanes, centres comercials, etc.

- A. Infraestructures: camins, autopistes, ponts, aqüeductes, estacions i aeroports.

Arquitectura religiosa. Està destinada al culte i té l’expressió més genuïna en els temples (temples, esglésies...).

Característiques de l’arquitectura.

- Espai interior.

- Espai exterior o volum.

- Ornamentació.

Elements materials i tècnics. Tenen dues funcions: constructiva i sostinguts.

Materials.

- A. Constructiva: fang, cuit, fusta, pedra, ferro, formigó, acer, ...

- A. Ornamental: estuc, pedra, mosaic, gruix, ...

Elements sostenidors. Són aquells que fan referència a l’estructura de l’edifici.

 Mur: és un suport de caire continu que tanca l’edifici pels costats i el compartimenta interiorment. Pot ser de càrrega (paret mestra), i de separació, utilitzat en la compartimentació dels espais interiors.

Tipus:

Isòdom (regular). De través (regular). Maçoneria (irregular).

a) L’aparell. Forma com es troben disposats o aparellats els materials utilitzats per la construcció.

b) Parament o superfície del mur. Pot estar a la vista o es pot recobrir amb una capa de ciment o calç.

c) Obertures del mur. Les portes i finestres.

 Llindar: part inferior horitzontal de la porta que transmet les carregues de la coberta de manera vertical.

 L’ampit: part inferior de les finestres.

 Muntants: part lateral de les portes y finestres.

 Pilars: element sostenidor vertical de secció rectangular, cruciforme o poligonal, més robust i massís que una columna.

 Pilastres: és un pilar adossat a la paret.

 Columna: element sostenidor vertical. De secció circular, i de forma cilíndrica, consta de tres elements principals:

 Base o pedestal: part on descansa i recolza el fust.

 Fust o part central de la columna entre la base y el capitell (l’engreixament de la part central del fust s’anomena èntasi).

 Capitell o part superior de la columna és la part amb més riquesa decorativa. Damunt el capitell descansen l’arc i l’entaulament.

Elements d’una columna.

d) Altres elements sostenidors.

 Contraforts o estreps, són els suports verticals d’obra massissa adossats a un mur (Romànic i Gòtic).

 Peu dret, qualsevol suport vertical de fusta coronat per una peça anomenada sabata.

 Cariàtides i els atlants, son escultures fem. i masc., que substitueixen el fust d’una columna o pilastra.

Elements sostinguts.

 Llinda: element horitzontal que transmet les càrregues de la coberta de manera vertical. Permet l’ús de la coberta plana o arquitravada.

Exemple de llinda.

 L’arc: és un element corbat que desvia lateralment les càrregues de la coberta. L’arc va fer possible l’ús de cobertes de volta i va permetre alleugerir els murs i fer-los més alts.

 Les parts principals són: les dovelles, les impostes, la línea d’imposta o d’arrencada, la llum, la sagita, la clau, els salmers, l’intradós i l’extradós.

L’arc i els seus elements.

Tipus d’arcs.

Arc de mig punt. Arc apuntat. Arc de ferradura. Arc de peraltat.

Romànic. Gòtic. Islàmic. Preromàntic.

 Cobertes planes o arquitravades: recolzen a la llinda i exerceixen càrregues verticals sobre els elements sostenidors.

 En l’arquitectura clàssica els elements que componen la coberta plana són: l’entaulament (tres parts; arquitrau, fris i cornisa).

 Frontó, un espai triangular a la façana entre la cornisa i la teulada de dos vessants.

Exemple d’elements d’una coberta.

 Cobertes corbades o de volta. Son les que estan originades per moviment longitudinal o de rotació d’un arc generador. Descarreguen el seu pes sobre els murs o pilastres.

 La volta. Secció corba, originada pel desplaçament d’un arc generador al llarg d’un eix longitudinal. Cobreix l’espai comprès entre dos murs o entre dos rengles de pilars o columnes. Les voltes estan construïdes per dovelles (s’anomena clau la dovella central). Normalment es construeixen per uns espais: les llunetes, que permeten d’iluminació interior. Els tipus de voltes son:

 Volta de canó: és la superfície inferior que projecta un arc de mig punt sobre un pla longitudinal.

 Volta d’aresta: espai interior que be delimitat per quatre arcs de mig punt.

 Volta de creueria: espai interior que be delimitat per la unió de quatre arcs apuntats.

V. de canó.

V. d’aresta.

V. creueria.

 Cúpula. Volta semiesfèrica que està formada pel moviment rotatori d’un arc generador sobre la seca clau o dovella central que tanca l’arc.

Parts de la cúpula:

 Tambor o cos de llums, és un anell octagonal o cilíndric sobre el qual s’assenta la cúpula quan se li vol donar més alçada.

 Petxines: elements que ocupen els llocs buits entre els arcs que sostenen la cúpula (es decoren i es fan relleu).

 Llanterna: entrada de llum de la cúpula.

 Casquet.

- Tipus de cúpula més habituals han estat: mitja taronja, el•líptica, oval, bulbosa, gallonada i geodèsica.

Exemple de cúpula.

ART MAJOR: ESCULTURA.

L’escultura és aquella obra d’art pensada per ocupar un lloc concret. A més, hi ha relació íntima entre l’escultura i l’arquitectura.

Per MIQUEL ÀNGEL, definia l’escultura com “la forza di levare”, és a dir, treure material d’un bloc de fusta, pedra o marbre.

Fases en el procés escultòric.

a) Modelatge. Donà forma a una imatge amb els dits i amb diverses eines. S’utilitzen les puntes de fusta, draps humits i paletes.

b) Tallat. Llevar i rebaixar material d’un bloc de marbre, pedra o fusta.

c) Buidatge. Tècnica escultòrica per mitja de la qual s’obté un motlle a partir d’un model realitzat prèviament en cera o amb un altre material mal•leable.

S’utilitza en el procés de fosa per reproduir l’escultura en metall, generalment bronze.

Material.

- Marbre (alabastre, pedra calcària...).

- Fustes (el boix, caoba, noguera).

- Postissos (ungles de banya, dents de pasta, llàgrimes de resina, vestits, sabaters).

- En la imatgeria religiosa espanyola; fang cuit, cera, bronze, or i plata.

- Or i plata (argent); jade, cristall de roca.

Instruments. Són de dos tipus:

1) Punxants. Punxons, buixarda, cisell, martell, trepant, ...

2) Tallants. Llimes, rapes, maces, ...

Etapes del procés escultòric.

1) Desbastat. És fa amb un punter, desprès cisells (tall recte), i amb gúbies (tall corbat).

2) L’allisat.

 La fusta es fa amb llimes o paper de vidre.

 En el marbre

...