Introducció En L'Art
rhac2120 de Octubre de 2013
4.088 Palabras (17 Páginas)245 Visitas
Què és l’art? (definició, funció i classificació de l’art).
L’art és l’activitat creadora humana, individual o col•lectiva, que utilitza elements materials per expressar la seva percepció de la realitat, les seves idees i pensaments. Podem dir que l’art es l’expressió de l’esperit humà on cada artista utilitza la seva tendència cap a la creació.
- Dins de cada producció artística hi ha el paper del autor i les fases de la seva producció.
L’estil artístic es aquell caràcter especial que dóna a les seves obres un artista, una escola, una nació, una època: greg, romà, bizantí, romànic, gòtic, renaixentista, barroc, neoclàssic, romàntic, modernista, impressionista i avantguardista).
- Classificació de l’art (desde Alberti 1404 - 1407).
1) Art major: arquitectura, escultura i pintura.
2) Art menor: orfebreria, cuir, marbre, joies, ...
ART MAJOR: ARQUITECTURA.
És l’art de projectar o construir edificis per a l’ús de les persones. Qualsevol obra arquitectònica ha de tenir 3 qualitats:
1) Firmitas (fermesa).
2) Utilitas (utilitat).
3) Venustas (bellesa).
La seva tipologia arquitectònica serà establerta segons la seva funció:
Arquitectura civil.
- A. Domestica: insula (casa de pisos), domus (casa unifamiliar) i villa (casa de camp).
- A. Lúdica: teatres, amfiteatres, circs, termes i palestres.
- A. Institucional: ajuntaments, basíliques, palaus de justícia, edificis adm.
- A. Commemorativa: arcs de triomf, obeliscs, monuments, columnes commemoratives.
- A. Comercial: grans magatzems, duanes, centres comercials, etc.
- A. Infraestructures: camins, autopistes, ponts, aqüeductes, estacions i aeroports.
Arquitectura religiosa. Està destinada al culte i té l’expressió més genuïna en els temples (temples, esglésies...).
Característiques de l’arquitectura.
- Espai interior.
- Espai exterior o volum.
- Ornamentació.
Elements materials i tècnics. Tenen dues funcions: constructiva i sostinguts.
Materials.
- A. Constructiva: fang, cuit, fusta, pedra, ferro, formigó, acer, ...
- A. Ornamental: estuc, pedra, mosaic, gruix, ...
Elements sostenidors. Són aquells que fan referència a l’estructura de l’edifici.
Mur: és un suport de caire continu que tanca l’edifici pels costats i el compartimenta interiorment. Pot ser de càrrega (paret mestra), i de separació, utilitzat en la compartimentació dels espais interiors.
Tipus:
Isòdom (regular). De través (regular). Maçoneria (irregular).
a) L’aparell. Forma com es troben disposats o aparellats els materials utilitzats per la construcció.
b) Parament o superfície del mur. Pot estar a la vista o es pot recobrir amb una capa de ciment o calç.
c) Obertures del mur. Les portes i finestres.
Llindar: part inferior horitzontal de la porta que transmet les carregues de la coberta de manera vertical.
L’ampit: part inferior de les finestres.
Muntants: part lateral de les portes y finestres.
Pilars: element sostenidor vertical de secció rectangular, cruciforme o poligonal, més robust i massís que una columna.
Pilastres: és un pilar adossat a la paret.
Columna: element sostenidor vertical. De secció circular, i de forma cilíndrica, consta de tres elements principals:
Base o pedestal: part on descansa i recolza el fust.
Fust o part central de la columna entre la base y el capitell (l’engreixament de la part central del fust s’anomena èntasi).
Capitell o part superior de la columna és la part amb més riquesa decorativa. Damunt el capitell descansen l’arc i l’entaulament.
Elements d’una columna.
d) Altres elements sostenidors.
Contraforts o estreps, són els suports verticals d’obra massissa adossats a un mur (Romànic i Gòtic).
Peu dret, qualsevol suport vertical de fusta coronat per una peça anomenada sabata.
Cariàtides i els atlants, son escultures fem. i masc., que substitueixen el fust d’una columna o pilastra.
Elements sostinguts.
Llinda: element horitzontal que transmet les càrregues de la coberta de manera vertical. Permet l’ús de la coberta plana o arquitravada.
Exemple de llinda.
L’arc: és un element corbat que desvia lateralment les càrregues de la coberta. L’arc va fer possible l’ús de cobertes de volta i va permetre alleugerir els murs i fer-los més alts.
Les parts principals són: les dovelles, les impostes, la línea d’imposta o d’arrencada, la llum, la sagita, la clau, els salmers, l’intradós i l’extradós.
L’arc i els seus elements.
Tipus d’arcs.
Arc de mig punt. Arc apuntat. Arc de ferradura. Arc de peraltat.
Romànic. Gòtic. Islàmic. Preromàntic.
Cobertes planes o arquitravades: recolzen a la llinda i exerceixen càrregues verticals sobre els elements sostenidors.
En l’arquitectura clàssica els elements que componen la coberta plana són: l’entaulament (tres parts; arquitrau, fris i cornisa).
Frontó, un espai triangular a la façana entre la cornisa i la teulada de dos vessants.
Exemple d’elements d’una coberta.
Cobertes corbades o de volta. Son les que estan originades per moviment longitudinal o de rotació d’un arc generador. Descarreguen el seu pes sobre els murs o pilastres.
La volta. Secció corba, originada pel desplaçament d’un arc generador al llarg d’un eix longitudinal. Cobreix l’espai comprès entre dos murs o entre dos rengles de pilars o columnes. Les voltes estan construïdes per dovelles (s’anomena clau la dovella central). Normalment es construeixen per uns espais: les llunetes, que permeten d’iluminació interior. Els tipus de voltes son:
Volta de canó: és la superfície inferior que projecta un arc de mig punt sobre un pla longitudinal.
Volta d’aresta: espai interior que be delimitat per quatre arcs de mig punt.
Volta de creueria: espai interior que be delimitat per la unió de quatre arcs apuntats.
V. de canó.
V. d’aresta.
V. creueria.
Cúpula. Volta semiesfèrica que està formada pel moviment rotatori d’un arc generador sobre la seca clau o dovella central que tanca l’arc.
Parts de la cúpula:
Tambor o cos de llums, és un anell octagonal o cilíndric sobre el qual s’assenta la cúpula quan se li vol donar més alçada.
Petxines: elements que ocupen els llocs buits entre els arcs que sostenen la cúpula (es decoren i es fan relleu).
Llanterna: entrada de llum de la cúpula.
Casquet.
- Tipus de cúpula més habituals han estat: mitja taronja, el•líptica, oval, bulbosa, gallonada i geodèsica.
Exemple de cúpula.
ART MAJOR: ESCULTURA.
L’escultura és aquella obra d’art pensada per ocupar un lloc concret. A més, hi ha relació íntima entre l’escultura i l’arquitectura.
Per MIQUEL ÀNGEL, definia l’escultura com “la forza di levare”, és a dir, treure material d’un bloc de fusta, pedra o marbre.
Fases en el procés escultòric.
a) Modelatge. Donà forma a una imatge amb els dits i amb diverses eines. S’utilitzen les puntes de fusta, draps humits i paletes.
b) Tallat. Llevar i rebaixar material d’un bloc de marbre, pedra o fusta.
c) Buidatge. Tècnica escultòrica per mitja de la qual s’obté un motlle a partir d’un model realitzat prèviament en cera o amb un altre material mal•leable.
S’utilitza en el procés de fosa per reproduir l’escultura en metall, generalment bronze.
Material.
- Marbre (alabastre, pedra calcària...).
- Fustes (el boix, caoba, noguera).
- Postissos (ungles de banya, dents de pasta, llàgrimes de resina, vestits, sabaters).
- En la imatgeria religiosa espanyola; fang cuit, cera, bronze, or i plata.
- Or i plata (argent); jade, cristall de roca.
Instruments. Són de dos tipus:
1) Punxants. Punxons, buixarda, cisell, martell, trepant, ...
2) Tallants. Llimes, rapes, maces, ...
Etapes del procés escultòric.
1) Desbastat. És fa amb un punter, desprès cisells (tall recte), i amb gúbies (tall corbat).
2) L’allisat.
La fusta es fa amb llimes o paper de vidre.
En el marbre
...