ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

La Triple Crisi De 1917.


Enviado por   •  6 de Abril de 2014  •  1.098 Palabras (5 Páginas)  •  235 Visitas

Página 1 de 5

La triple crisi de 1917.

Introducció.

La triple crisi van ser un conjunt de successos els quals van tenir lloc a l’any 1917 a Espanya, aquesta crisi rep aquest nom ja que, el país es va haver d’enfrontar a tres problemes simultàniament i aquests van fer perillar al govern i fins i tot al sistema de la Restauració. Els tres problemes als quals es va haver d’enfrontar el país van ser els següents: Les Juntes de Defensa, d’àmbit militar, l’Assemblea de Parlamentaris, d’àmbit polític, i la vaga general revolucionaria, d’àmbit social. I tot això lligat a una critica situació mundial va provocar la triple crisi de 1917.

La crisis a Espanya.

La neutralitat d’Espanya a La Primera Guerra Mundial havia fomentat l’exportació de tot tipus de productes, des de matèries primes dins a certes manufactures de la recent nascuda industrialització. La bona època per als negocis va afavorí a la burgesia i comercial o l’oligarquia terratinent i financera, però a l’hora va produir una pujada de preus la qual no va anar acompanyada de una pujada dels salaris. Mentre que els beneficis per al país van assolir taxes de creixement extraordinàriament importants, el nivell de vida de les classes populars va baixar notablement, i més severament la del proletariat urbà i industrial. Al camp la situació era diferent, l’efecte d’inflació era major, però la disponibilitat més directa de l’aliment esmorteïa les conseqüències per als camperols en el cas dels petits propietaris o arrendataris, que podien veure’s beneficiats, però tot el contrari per als jornalers sense terres que eren la part fonamental de la població activa a la meitat del sud d’Espanya. Els resultats del procés, visibles de forma aguda ja el 1917, van ser una violenta redistribució de rendes a escala nacional, amb agreujament progressiva de les tensions camp-ciutat i centre-perifèria.

Els tres problemes de la crisi.

Militar: Les Juntes de Defensa.

Les Juntes de Defensa van ser un moviment sindical militar, no previst a la legislació, i va ser un clar desafiament al govern del liberal Manuel García Prieto el qual es va veure obligat a dimitir. Després d’això el seu substitut va optar per legalitzar aquestes Juntes.

Les juntes deien defensar els interessos dels oficials de graduació intermèdia, encara que la seva vocació d'intervenir en política era evident.

Un dels temes que més va mobilitzar a l'exèrcit havia vingut sent la seva obsessió per la unitat nacional, manifestada amb claredat des de l'agressió al diari satíric catalanista ¡Cu-Cut! Al 1905, després de la qual el govern va cedir per acontentar amb la promulgació de la Llei de Jurisdiccions, que sotmetia a la justícia militar les ofenses orals o escrites a la unitat de la pàtria, la bandera i l'honor de l'exèrcit. La situació social dels militars era peculiar, ja que mentre que tothom ascendien ràpidament per mèrits de guerra i per la necessitat d'enquadrar gegantines masses de soldats, ells es veien reduïts a la inacció, que ni tan sols podia compensar amb els destinacions en colònies, ja que s'havien perdut en la Guerra Hispà-Nord-americana de 1898.

La inflació anava minant cada vegada més el poder adquisitiu dels salaris dels militars, que a diferència dels més flexibles contractes dels obrers, depenien dels rígids Pressupostos Generals de l'Estat i lligat a la política d'ascensos i la convicció que

...

Descargar como (para miembros actualizados)  txt (6.8 Kb)  
Leer 4 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com