Mural De La Conquesta De Mallorca

Autor: Anònim, conegut com el Mestre de la Conquesta de Mallorca.

Títol: Conquesta de Mallorca

Tècnica: Fresc traspassat a tela

Mides: Tres panells. Mides178,2 x 530,5 cm 182,3 x 425,8 cm i 153,6 x 412,4 cm × 4 cm

Lloc d’ origen: Sala de la conquesta de Mallorca, Palau Aguilar, Barcelona.

Procedència: Barcelona: MNAC.

Descripció de l’obra: Obra atribuïda a un autor anònim, a qui s’atribueix també el retaule de Santa Úrsula d’Artà, a Palma de Mallorca.

L’obra que ens ocupa té un marcat caràcter polític. Es tracta d’una glorificació de la figura de Jaume I i de les seves victòries (i, per extensió, es valoritza la figura dels regnants posteriors), segurament executada amb intencions laudatòries. És una obra pintada en tres panells, i es llegeix de dreta a esquerra.

Aquesta obra sens dubte pren com a fonts històriques El Llibre dels Feyts i les Cròniques de Bernat Desclot (principalment d’aquest darrer), i relata quatre fites de la conquesta de Mallorca: les Corts de Barcelona el 23 de desembre de 1228, la batalla de Portopí, el setge a Madina Mayurqa i l’assalt final de la fortalesa àrab.

Del primer panell se’n conserva molt poc, amb prou feines dos petits fragments, degut a que en temps posteriors a la realització de l’obra es va tirar part de la paret per a fer-hi una porta, però es pot veure, a baix a la dreta, un conjunt de persones benestants mirant cap a l’esquerra, segurament al rei i als concurrents nobles de les Corts. Hi ha una torre de defensa molt estilitzada, i un tros de la muralla de la ciutat de Barcelona amb el seu camí de ronda. A la dreta de la torre es pot veure el mar.També es pot veure, en l’altre fragment conservat, les teulades de la ciutat i un campanar que segurament pertany a la catedral romànica d’aquella època. En les esmentades Corts de Barcelona es decidí, segons expliquen les cròniques, la necessitat de conquerir les Illes per tal d’acabar amb la pirateria sarraïna. El fet, però, és que hi ha prou indicis que parlen de la necessitat expressada per Jaume Ien un sopar previ a Tarragona de desviar l’agressivitat dels senyors feudals aragonesos i catalans cap a objectius externs i evitar revoltes, a banda de la necessitat de refermar la pròpia autoritat davant d’una camarilla de nobles acostumats a manipular un rei jove i poc experimentat. Jaume I va veure l’ocasió d’assolir ambdues fites sota el pretext de castigar l’enfonsament d’una nau catalana (un episodi confirmat per fonts àrabs).

Pel que fa al segon panell, trobem la batalla de Portopí. A la dreta es pot veure en Guillem de Montcada cavalcant puig amunt acompanyat d’un altre cavaller, envoltat de sarraïns i tacat de sang, que escenifica la seva mort en l’esmentada batalla. Aquest passatge, sens dubte, està inspirat en la Crònica de Bernat Desclot, finalitzada més o menys alhora que la pintura, ja que en el Llibre dels Feyts no s’especifiquen els detalls de la mort del senyor de Tortosa, donant tot el protagonisme a la reacció pietosa del rei per sobre del valor del finat. La batalla es desenvolupa cap a la dreta del plafó, i es pot veure, a dalt a l’esquerra, com les tropes catalano-aragoneses s’enfronten als sarraïns, que caminen per sobre els seus propis ferits per a lluitar-hi.

En el tercerpanell, a la dreta, es representa el campament reial, a les afores de Madina Mayurqa. Envoltant el rei, que ocupa el centre de la composició, es troben en Berenguer de Palou (bisbe de Barcelona, amb mitra), NunoSanç (l’oncle del rei i home de confiança), i d’altres personalitats, identificats pels motius heràldics de les seves vestidures. A l’esquerra, una mica més a dalt, hi ha una tenda apartada, on departeixen Pero Maça i el comte d’Empúries, que segons sembla havia tingut algunes desavinences amb el rei per temes tàctics (tot i que, com s’esmenta més a baix en aquest escrit, podria donar-se el cas que aquest isolament tingui un significat polític addicional). A sota de la tenda del comte s’aprecia una estructura de fusta, atapeïda de cavallers, assetjada per una munió de sarraïns, i al darrera d’aquesta hi ha el braç d’una màquina de setge, segurament un fonèvol, amb el que es llançaven “trossams de muntanya com si fossin ocells penjats dels espais dels cels i disparaven projectils de més de vint arroves que copsaven els cors de terror pànic” (Íbn ‘Amīra al-Mahzūmī, 2008:107).

A la banda esquerra del plafó s’aprecia la ciutat de Medina Mayurqa, molt ben fortificada. Aquests extrems són confirmats por totes les grans cròniques catalanes, però també apareix com a tal en Kitāb tā'rīhMayūrqa, escrita per Íbn ‘Amīra al-Mahzūmī, que la descriu com una “ciutat ben protegida”. L’arquitectura mostrada pel mural, però, segurament correspon a la ciutat reconstruïda pels cristians al llarg dels seixanta anys que separen els fets reals de la pintura, i que l’autor de ben segur va veure amb els seus propis ulls. Es pot veure la lluita als merlets, amb escenes cruentes com la que representa un cavaller català tot clavant l’espasa a un sarraí a la torre de l’homenatge, amb la senyera onejant per sobre de la ciutat, o l’ús d’armes emprades durant els setges, com la que manipula un sarraí en la torre adjacent, a l’esquerra. La pintura, però, s’atura en aquest lloc; no fa esment de l’entrada a la ciutat per part dels croats, ni l’assassinat de molts dels seus habitants àrabs; quan els cristians, segons al-Mahzūmī, entraren a la ciutadella, “Clavaren l’espasa tant als combatents com als qui no lluitaven. Quantes boques passaren del somriure al rictus? [...] Gent desarmada fou copejada sense misericòrdia per qualsevol que portàs un venable; i quanta gent, presa del pànic, fou sorpresa amb una ferida mortal per algú que brandia una maça?”. Aquest passatge és únic en totes les cròniques existents, que solen coincidir en tots els trets principals de la narració, i dóna una versió alternativa al messianisme del Llibre dels Feyts i a la curosa descripció dels fets d’armes de Bernat Desclot.

Context històric-social: Pel que fa a l’estil artístic l’obra s’enclava en el Gòtic Lineal, o Franco-gòtic, un estil que sorgí al segle XII a França, i que es va manifestar a Catalunya entre els anys 1275 i el 1350. Es caracteritza per la importància de la línia en el perfilat de les figures, i per un ús del color viu i pla, sense matisos. A Catalunya les obres executades en l’estil gòtic lineal manifesten una tendència cap a la glorificació dels

...