Nou corrent de pensament, en el qual provocarà grans canvis, La il·lustració.

Segle XVIII-XIX

1492:

• Descobriment d´Àmerica.
• Inici edat moderna
• A nivell pintoric, renaixament.              
• Societat estamental. Privilegiats i no privilegiats.

1789- Pas a la edat contemporania despres del trancament amb l´antic règim. Revolució francesa.

• El rei ple de deutes, fa pagar impostos als burgesos (diners pero no poder).
• La noblesa tenia terres.
• La burgesia i els nobles comencen a tenir enllaços perque els burgesos tinguessin més prestigi.

Nou corrent de pensament, en el qual provocarà grans canvis, La il·lustració.

• Canvis en la manera de pensar, es posaran a prova les afirmacions d´aquella època.
• Rousseau, diu que tots els essers vius son iguals.
• Creació dels Estats Units despres de la revolució francesa, que s’alimenta del pensaments de la il·lustració.

Segon meitat del segle XVIII- _        Revolució industrial, canvi per l´home i per la dona.

• El primer país en tenir aquesta revolució es a Anglaterra.
• Hi ha un gran canvi que va ser a dos nivells: a nivell social (classes socials, burgesos i proletariat (treballadors de les fabriques(per primera vegada un grup es posen d´acord per estar dins d´un edifici a treballar)). La mateixa revolució industrial es duu a terme a traves de la revolució agricola, la gent se´n va a treballar del camp a la industria (èxode rural), es milloren les eines per al treball del camp, millores tecniques de conreu. Més producció, millor alimentació, més gent que se´n va a la ciutat.
• A la primera revolució les fabriques eren del sector tèxtil, on el seu teixit era el cotó. La maquina de vapor es l’invent més important (aigua, foc, carbó). Aleshores hi havia el carbò vegetal, per surgeix un altre que és el carbó mineral (carbó de coc), escalfor més elevada. Amb tot això surgeix un altre invent, que es el ferrocarril, on s’utlitzarà el ferro. El ferrocarril s’utilitzà per transportar mercancies, i el carbó, per portar-ho a les fàbriques. Hi ha mercats locals, on quan es millorin dels xarxes de comunicació es convertirà en un altre.

Ultim terç del selge XIX s’inicia la 2ª Revolució industrial.

• L’invent més important d’aquesta revolució es el motor de combustió, que servià per els cotxes, l’avió... Primer automòbil 1891 a França. Necessitarem el petroli per fer funcionar aquest motor, i al mateix temps electricitat. Canvien formes de transport i de comunicació (telèfon, radio, tramvia...). El sector potent d’aquesta revolució es el químic, que portarà a grans conseqüencies. Augment producció agraria. A nivell demografic, a la natalitat hi haurà un lleuger descens (no hi ha necessitat de tenir fills), mentre que la mortalitat segueix baixa. Es produeix una millora de la sanitat. Salubritat, higiene, millorar sanitat pública i disminuir mortalitat. Aquesta població necessita una sortida ja que no hi ha suficients recursos per tanta gent. Maultus, no tenia present les revolucions. Hi haurà un moviment migratori molt fort d’Europa cap a altres continents, que buscaven millors condicions de vida.
• 1890 cotxes, 20 anys més tard, parlarem d’aviació (1903). L’exces de les migracions milloren les rutes marítimes, Canals de Suez (creat per Ferdinand Lesseps 1869) i Panamà (1914). Avenços tèlegraf, telèfon, ràdio.
• Les noves industries, eren la siderurgica, la metal·lurgica, l’elèctrica, la química...
• La concentració empresarial horitzontal agrupa empreses que treballen un mateix sector productiu. La vertical agrupaempreses que. Trevallen activitats complementaries. El senyor Rockefeller tenia una gran fortuna, i va concentrar moltes empreses i va adinerar moltes produccions. En aquests moments neixen els sindicats a Anglaterra. Hi ha la creació de partits socialistes, partits d’obrers, necessitat d’unir forces per fer canvis.
• La fabrica ford, es la que constatara  a gran escala el treball en cadena, es a dir, el Fordisme. La feina es individual.
• L’estandarització, es crear un producte que sigui apta per a tothom, es permetia a un nivell local del mercat i actualment es mundial. Permet reduir preus de cost. Augmentant el salari s’augmenta el poder adquisitiu i amb això les vendes. El contrari es la personalització. A principi del segle XX es podrà pagar a través de terminis, com que augmenta el consum, d’ha de donar facilitat a la gent que compri, també veurem la publicitat.

[pic 1]

Com fer un comentari d’un gràfic?

[pic 2]

• Descripció: Títol, autor, contingut (llegenda (Intervals)), tipus de gràfic, segons quin sigui, l’any, tipus de font (textos) (primaria, de primera mà i la secundaria, fets ja originats), tipus de dades (absolutes (números) i relatives (percentatges)).
• Anàlisi
• Conclusió

Aquest gràfic de barres tracta de la taxa de la mortalitat i la natalitat, del segle XVIII fins el primer terç del segle XIX. Les seves dades relatives (tant per mil,%). Elaborat per editorial Santillana.

En aquest gràfic observem que la natalitat té un augment a l’inici i després es manté a uns valors elevats, superiors al 35%0. Pel que fa a la mortalitat veiem, que hi ha un descens notable, disminuint fins i tot un 10%0, dels valors inicials.

Com a conclusió, aquest índex elevats de la natalitat de la taxa de mortalitat comporta un augment de la poblacio ( creixement vegetatiu) la qual cosa provoca un èxode rural cap a la ciutat, que en difinitiva, serà la mà d’obra per a treballar a les fàbriques, tot obrint el període de la revolució industrial.

                                                                                                                                                           .

Gràfic de barres que tracta de la producció d’acer, a finals del segle XVIII i principis del XIX. Les seves dades són abosultes ja que no tenen percentatges. El seu autor es C.Arando 6. J Monero.

Observem, que a Gran Bretanya, quasi bé es constant amb un lleuger descens, que arriba a 10 milions de tones. Pel que fa als Estats Units i Alemanya, tenen un màxim ascens, quasi es duplica. Bèlgica i Russia, no té molt increment, però dins d’això augmenta una mica.

Com a conclusió, veiem com Gran Bretanya comença liderantla revolució industrial,, l’avança els Estats Units i Alemanya en la seva producció d’acer augmenta per apartir de finals del segle XVIII i principis del XIX, mentre que Bèlgica i Russia ens indica que la revolució no ha estat tant avançada.

                                                                                                                                                          .

Descripció: és un  gràfic de línies que tracta de l’energia utilitzada tèxtil de Terrassa. L’energia de vapor: Primera revol. Industrial, L’energia elèctrica: 2a revol industrial.

(1916 el valor que tinguin d’energia se li posa al valor 100. )

Anàlisi: La energia de vapor són inversament proporcional a la energia elèctrica utilitzada.

Podem veure que hi ha un canvi, és a dir l’energia elèctrica substitueix a la energia de vapor, i es inversament proporcionals.

(Quan tenim dues linies que van augmentant igual, es directament proporcional, però quan tenim dues linies que descendeixen igual, es inversament proporcional.)

En aquesta diapositiva observem tres imatges, a la primera imatge es pot veure una idustria automovilistica punyent, de la segona revolució industrial, a la segona veiem la borsa, tema financer i la tercera podem trobar les accions d’una empresa, on la societat nord-americana comprarà i venderà accions.

                                                                                                                                                          .

És un gràfic circular, que tracta de la distribució de la proucció mundial a principis del segle XIX. Les seves dades són relatives, ja que contenen percentatges. Agrupats en quatre paisos, D’Àmerica occidental, i altres paisos d’Europa del nord. El seu autor es C. Arando 6.J Monero.

Obervem que Estats Units, concentra un terç de la producció mundial. Per altra banda, les potències idustrials de l’Europa Occidental, disposen una mica més del terç de la producció. I per últim, la resta, són els que menys producció tenen, disposant de menys de la quarta part.

Com a conclusió, observem que Estats Units lider la producció mundial substituint l’hegemonia (tenir control) que tenia Regne Unit a la primera revolució, ja que va ser la primera potència, i altres països que es posen a la cua de la producció.

                                                                                                                                                          .

En aquesta taula que tracta sobre el creixement de la població mundial, en milions d’habitants. Està presentada per 4 continents, i dins d’aquests per estats o regions. Aquesta informació està destacada en tres dates (1850, 1900, 1914).

...