Revolución 1989 Romania

Antecedents

Igualment que va passar als països que havien format part fins aleshores del Pacte de Varsòvia, a Romania la població estava descontenta amb el règim comunista. A diferència dels altres països del Bloc de l'Est, Romania tenia bones relacions amb els països no comunistes i amb els Estats Units, i intentava desmarcar-se de l'URSS. El país estava sotmès a la pobresa mentre el president Nicolae Ceauşescu portava 22 anys al poder, aquest va convertir el règim comunista en un règim al culte a la seva persona. Romania estava sota l'efecte de la policia secreta romanesa anomenada Securitate.

Ceauşescu marcava la línia dura al Bloc de l'Est, mentre que el líder de l'URSS, Mikhaïl Gorbatxov apostava pel reformisme. El novembre de1989 va caure el Mur de Berlín; el líder de la RDA, Erich Honecker va dimitir i el líder comunista búlgar Tòdor Jívkov també fou substituït, però Ceauşescu ignorava que la seva posició d'últim líder comunista de l'Europa oriental estava amenaçada.

Revolta a Timişoara

El 16 de desembre va esclatar una protesta a Timişoara (ciutat de l'oest de Romania) en resposta a un intent del govern comunista de desnonament en contra de László Tőkés, pastor luterà hongarès,[1] i la seva esposa, que aleshores estava embarassada. Durant aquells dies, Tőkés havia emès certes crítiques cap al règim de Ceauşescu en un mitjà internacional. En el seu discurs, el religiós acusava el govern romanès de propiciar l'odi racial. Tőkés va ser destituït del seu càrrec eclesiàstic pel bisbe de la seva església, a petició expressa del govern. A més, el van privar del dret a ocupar un pis a què tenia dret si era membre de la congregació religiosa. Durant alguns dies els simpatitzants del religiós es concentraren a les inmediacions d'aquesta casa, amb el propòsit d'evitar el desallotjament i desnonament de Tokés. Les persones que passaven pels voltants dels manifestants, inclosos alguns estudiants religiosos de la ciutat, ignoraven els detalls de l'assumpte, però els simpatitzants del pastor els havien animat a unir-se a la protesta amb l'argument que es trobaven davant un nou intent del govern per a restringir lallibertat de culte a Romania.

Tenint en compte que els manifestants no es dispersarien per la seva pròpia voluntat, el Batllede Timişoara, Petre Moţ, havia declarat que l'ordre de desallotjament contra Tőkés havia quedat sense efecte. Mientres tant, els impacients manifestants —i sobretot quan el batlle va evitar confirmar la suposada revocació del desnonament contra el pastor hongarès, van començar a cridar consignes anticomunistes. Això va provocar la intervenció de la policia local i de laSecuritate. A les 19:30 de la tarda, la protesta havia estat dissolta, però també és cert que per llavors el motiu original de la revolta popular havia quedat en segon pla: alguns participants de la manifestació van intentar calar foc a la seu del Comitè Distrital del Partit Comunista Romanès(PCR) a Timişoara. La Securitate va respondre amb gas mostassa i raigs d'aigua, mentre la policia de la ciutat colpejava i arrestava alguns dels aglutinats. Al voltant de les nou de la nit, el motí a les immediacions del Comitè del PCR s'havia dispersat, però alguns dels participants es reagruparen a les immediacions de la Catedral Ortodoxa de Timişoara i van iniciar una marxa de protesta pels carrers de la ciutat. Novament, es van enfrontar a les forces de la seguretat pública.

Els disturbis a Timişoara continuaren el dia següent (17 de desembre). Els manifestants prengueren la seu del Comitè Distrital del PCR, i posteriorment destruïren documents oficials, publicitat política, texts escrits per Ceauşescu i altres símbols del règim comunista. Per segon cop, la multitud intentà incendiar l'edifici, però en aquesta ocasió es van enfrontar amb l'exèrcit. La presència de les forces militars als carrers de la ciutat era significativa: implicava que havien rebut ordres d'un comandament d'alt nivell, presumiblement del president Ceauşescu.

Tot i que els militars no van poder imposar l'ordre als manifestants, la seva participació va implicar que Timişoara es convertís en un polvorí: trets, morts, baralles, carros incendiats, tanquetes antimotins enfrontant-se als civils. Després de les vuit de la nit, els carrers entre la Plaça de la Llibertat (romanès: Piaţa Libertăţii) i l'Òpera de Timişoara, inclosos el Pont Decebal i les avingudes Lipovei i Girocului es van convertir en un escenari de sagnants enfrontaments entre civils i militars. Tanquetes, furgonetes de redils i vehicles blindats bloquejaren els accessos a la ciutat, mentre al cel, els helicòpters de l'exèrcit romanès vigilaven els fets. Després de la mitjanit les protestes havien baixat d'intensitat. Ion Coman, Ilie Matei i Ştefan Guşă inspeccionaren la ciutat, que semblava haber estat escenari d'una guerra en algunes zones.

El matí del 18 de desembre de 1989, el centre de la ciutat havia estat ocupat per soldats i agents de la Securitate, vestits de civil. L'alcalde Moţ convocà una manifestació a la Universitat d'Occident a Timişoara (romanès: Universitatea de Vest din Timişoara), amb el propòsit de condemnar els actes vandàlics del dia anterior. A més, Moţ decretà la llei marcial a la ciutat, amb el que quedaren prohibides les reunions de més de dues persones a la ciutat, i pena de presó. Desafiant el decret del batlle, un grup de trenta joves es van concentrar a la Catedral de Timişoara, on van hissar i onejar la bandera de la Revolució Romanesa, que no era altra que la bandera de la república socialista amb un forat al lloc on duia l'escut. Sabent que podrien ser atacats per les forces de l'ordre, començaren a cantar Deşteaptă-te, române! (en català, Desperta't, romanès!), antiga cançó nacionalista proscrita des de 1947 i actual himne nacional de Romania. Els manifestants de la catedral van ser atacats per les forces de l'ordre, alguns d'ells van morir i els seus cadàvers van ser ultratjats a la Plaça de la Victòria. Altres, amb millor sort, van escapar amb vida.

El 19 de desembre, Radu Bălan i Ştefan Guşă visitaren els obrers de les fàbriques de la ciutat, però va fallar el seu objectiu d'impulsar-los a anar novament als seus llocs de treball. El dia següent, grans contingents d'obrers marxaren per la ciuat. Cent mil obrers es van apostar a la Plaça de l'Òpera (actualment Plaça de la Victòria en romanès: Piaţa Victoriei) i van emetre protestes en contra del règim comunista: Noi suntem poporul! ("Nosaltres som el poble!"), Armata e cu noi! ("L'exèrcit està

...