ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

TEMA 12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)


Enviado por   •  22 de Abril de 2018  •  Apuntes  •  2.175 Palabras (9 Páginas)  •  1.039 Visitas

Página 1 de 9

TEMA 12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

1. DEL COP D'ESTAT A LA GUERRA CIVIL

Els insurrectes contra la República havien previst un pronunciament militar que els permetés apoderar-se dels òrgans de govern, decretar l'Estat de guerra i d'extingir els signes d'oposició. Havia de ser una operació ràpida, però al cap d'una setmana l'evidència que el cop militar no havia triomfat, i la divisió del país en dos bàndols, va originar una guerra civil.

1.1. L'aixecament militar

El pronunciament anomenat Alzamiento Nacional, es va iniciar el 17 de juliol a Melilla. El dia 18 va arribar al Marroc el general Franco des de Canàries i va prendre el comandament de l'exèrcit d'Àfrica, el més preparat i més ben armat de la República. El mateix dia 18 es van revoltar uns altres caps militars:

  • Mola a Pamplona
  • Queipo de Llano a Sevilla
  • Goded a Mallorca
  • Cabanellas a Saragossa

Als militars s'hi van afegir sectors falangistes i carlins.

El govern de la República va trigar a reaccionar a la insurrecció. Malgrat els advertiments, ni Azaña ni el cap de govern Casares Quiroga van prendre mesures el dia 17 i 18 de juliol, i es va perdre temps vital per a la defensa de la Repúblca. Casares Quiroga va dimitir i Azaña va nomenar José Giral cap de govern.

La primera mesura presa el 19 de juliol va consistir a autoritzar el lliurament d'armes als anarquistes, socialistes, comunistes, etc. Van ser ells, juntament amb una part de l'exèrcit lleial a la Repúblca i la Guàrdia d'Assalt, els qui van plantar cara, especialment a Madrid i a Barcelona, als colpistes i van impedir l'èxit del pronunciament militar.

Pronunciament triomfa a: Castella i Lleó, Navarra, Galícia, Balears, Canàries i algunes ciutats Andaluses

Pronunciament fracassa a: Catalunya, València, Múrcia, franja cantàbrica, Castella-La Manxa, Extremadura i gran part d'Andalusia. Fracassa sobretot a Madrid i a Barcelona.

1.2. La insurrecció a Catalunya

Encarregat de dirigir la insurrecció a Catalunya: general Goded. El dia 18 de juliol va dirigir el pronunciament a Mallorca i Eivissa, que van quedar en mans dels insurrectes, i el 19 va desplaçar-se a Barcelona. Hi van trobar una forta resistència de les forces de l'ordre lleials al govern i de les organitzacions obreres. Durant tot el dia 18 les organitzacions d'esquerra havien demanat que els donessin armes. Aquests grups, juntament amb la Guàrdia d'assalt i la Guàrdia Civil, es van enfrontar, amb les unitats militars insurrectes.

Goded en arribar a Barcelona va reorganitzar les tropes, però era massa tard. Al vespre va ser assaltada la capitania general i el general es va rendir i va ser detingut. El cop havia fracassat.

La victòria es va celebrar com un gran triomf popular, ja que el paper de les organitzacions d'esquerra havia estat decisiu.

1.3. La consolidació dels bàndols

Els insurrectes ocupaven una bona part del territori espanyol, el pronunciament no havia triomfat, però tampoc no va ser extingit totalment pel govern i la situació va derivar cap a un enfrontament civil armat, i va originar la formació de dos bàndols:

  • Insurrectes: formats per militars, conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics, falangistes, tradicionalistes (carlins) i els que s'havien oposat a les reformes de la República. Tenien com a suport i inspiració el feixisme i es definien com a “nacionals” (per la defensa que feien de la unitat d'espanya) i catòlics.
  • Lleials a la República: eren bàsicament les classes populars: obrers i empleats, petita burgesia i pagesos sense terres. La majoria estaven afiliats o influïts per les organitzacions socialistes, comunistes i anarcosindicalistes i eren anomenats rojos per la dreta. A més, hi havia classes mitjanes republicanes i un grup abundant d'intel·lectuals i artistes. Tots defensaven la legitimitat republicana.

2. PER QUÈ LA GUERRA CIVIL VA ASSOLIR UNA DIMENSIÓ INTERNACIONAL?

Des del primer moment, la Guerra civil Espanyola, va tenir una gran repercussió internacional. L'esclat de la guerra a Espanya es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques i, en part, revolucionàries (socialistes i comunistes), i els règims feixistes en ascens (Alemanya i Itàlia). Es va creure aleshores que a Espanya s'estava produint l'enfrontament armat que molts temien a escala mundial.

  • L'opinió democràtica progressista mundial va estar a favor de la República. També, els partits obrers i l'URSS.
  • Les forces conservadores de les democràcies (França, Regne Unit), i els governs feixistes (Itàlia i Alemanya) veien en la insurrecció de Franco un fre a l'expansió del comunisme. El catolicisme tradicional també va estar a favor dels rebels, igual que el papat.

Tant els insurrectes com el govern legítim de la república van recórrer a l'exterior per tal de trobar suports:

  • Els insurrectes van enviar agenta als països feixistes per obtenir ajuda militlar.
  • El govern de la República va demanar col·laboració militar i política, en primer lloc a França, que també tenia un govern del Front Popular. Però els governants de les democràcies (França, Regne Unit, EUA) van ser molt prudents per por que el conflicte es pogués escampar per Europa.

El Regne Unit defensava una política de pacificació davant l'Alemanya nazi i va comunicar a França que si intervenia a Espanya ajudant la República, la política internacional francesa no tindria el suport britànic davant l'amenaça de Hitler.

 França es va doblegar a aquestes exigències i va impular la creació d'un Comitè de No-invervenció.

La política de no-intervenció va constituir una gran injustícia per a la República i una de les causes que fos derrotada, atès que negava a l'Estat el dret a adquirir armes per defensar-se d'uns insurrecció.

3. EL BÀNDOL REPUBLICÀ: GUERRA I REVOLUCIÓ

3.1. Un clima de revolució social

L'aixecament feixista va provocar una situació de crisi profunda en la societat catalana. S'hi va produir una resposta popular contra tots aquells i tot allò que podia tenir relació amb els insurrectes.

L'Església, burgesia, propietaris, classes benestants, catòlics, etc. van ser objecte de persecució durant les primeres setmanes: assassinats, crema d'esglésies...

La violència va arribar a un extrem. Hi van haver unes 8500 morts violentes.

...

Descargar como (para miembros actualizados)  txt (13.9 Kb)   pdf (111.2 Kb)   docx (18.1 Kb)  
Leer 8 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com