La Guerra Civil (1936-1939) Enfrontament entre 3 grans idees

La Guerra Civil (1936-1939)

Enfrontament entre 3 grans idees:

• el que vol mantenir els estats democràtics, parlamentaris i capitalistes (siguin repúbliques i monarquies)
• El feixisme
• El comunisme

Espanya havia intentat tenir un sistema completament democràtic, a causa de la guerra civil això s’acaba.

L’inici de la guerra civil va ser un cop d’estat militar. L’exèrcit d’Espanya es dona a ell mateix una funció política i patriòtica.

La Guerra Civil comporta el final de totes les reformes aplicades durant la república. Enfrontament entre defensors de la república i cop d’estat.

1. L’AIXECAMENT MILITAR

El 17 de juliol de 1936, comença el cop d’estat a les casernes de Melilla i l’endemà a la resta del protectorat, el coronel Yagüe. El dia 18, Franco arriba al Marroc i va prendre el comandament de les tropes d’Àfrica. El mateix 18, es van revoltar uns altres caps militars: Mola a Pamplona, Queipo de Llano a Sevilla, Goded a Mallorca i Cabanellas a Saragossa.

La Insurrecció va fracassar a les regions industrials, els sindicats i partits fidels a la república juntament amb una part de l’exèrcit lleial i la Guàrdia d’Assalt van plantar cara als colpistes.

El 18 de juliol, Casares Quiroga va dimitir i Azaña va nomenar José Giral cap de govern.

A Catalunya la insurrecció va ser dirigida pel general Goded. Llanos de la Encomienda era el cap de la guarnició de Barcelona, es va declarar fidel a la República. Goded va anar a Barcelona a dirigir el cop d’estat llavors. Els militants de la CNT i UGT van impedir-ho, fent rendir Goded i fusilant-lo. Triomf popular.

1.3 La consolidació dels bàndols

Insurrectes (colpistes, rebels, facciosos): Suport de les classes altes, dels sectors conservadors i els oposats a les reformes de la República.

Lleials a la República (DIVERS I AMB INTERESSOS DIFERENTS): Classes populars (socialistes, comunistes, anarquistes) els rojos. Intel·lectuals i classes mitjanes que volien un sistema polític democràtic i progressista.

Uns volen fer la guerra per mantenir la república i els altres volen fer la guerra per fer la revolució socialista o anarquista.

2. Per què la Guerra Civil va assolir una dimensió internacional?

Espanya era un microsistema en el qual s’estava produint l'enfrontament armat que molts temien a escala mundial. Enfrontament entre les forces democràtiques, en part revolucionàries, i els règims feixistes.

L’opinió democràtica progressista va estar a favor de la república. Els conservadors veuen la insurrecció com un fre al comunisme. Les grans democràcies com França, Gran Bretanya i els EUA, van mostrar un gran abandó, prudents per por a una guerra a Europa.

Es respira que aquest enfrontament entre les democràcies i el feixisme acabarà en algo pitjor.

Posicions

• A favor: Governs Feixistes, govern portugués de Salazar, catolicisme tradicional i el papat.
• En contra: partits obrers, la URSS
• Neutrals: Països democràtic, Agost de 1936 Comité de No-Intervención

Ajuda Exterior

Itàlia i Alemanya: Legió Còndor alemanya i el Corpo Truppe Volontarie. Voluntaris portuguesos i irlandesos.

URSS: Enviament de gran quantitat de material militar a canvi de les reserves d’or del Banco de España. Brigades internacionals (60.000 brigadistes).

3. El bàndol republicà: guerra i revolució.

3.1 Un clima de revolució social

El bàndol republicà dividit entre els revolucionaris i els defensors de la democràcia.

La revolució comença en el moment en que la Guerra Civil comença (Juliol 1936). Es van cometre més de 8500 morts violentes a la reraguarda catalana, la violència va arribar a unes proporcions extremes.

Conformació d’un poder popular

Milícies populars. Es creen estructuras de poder popular, els ajuntaments desapareixen i es creen comitès locals revolucionaris. S’ocupen les infraestructures més importants de les ciutats.

Companys i el govern de la generalitat, va ajudar a calmar la situació i generar diàleg.

CNT-FAI → Comitè de Milícies Antifeixistes (“govern” real)

Els sectors més exaltats utilitzen la violència extrema: persecució sense control, assassinats i destrucció, requisa de béns, saqueigs i delinqüència.

S’obren les presons.

Col·lectivitzacions i economia de guerra

Els comitès revolucionaris col·lectivitzen bona part de la indústria i l’agricultura. La Generalitat aprova un decret per legalitzar-ho (decret de col·lectivitzacions), crea el Consell d’Economia de Catalunya. Es dissenya un pla socialista per reorganitzar l’economia i dirigir-la cap a la guerra.

Altres mesures: control de la banca, creació d’entitats de crèdit públic, regulació dels salari i municipalització del sòl urbà.

3.2 El govern de Largo Caballero (Setembre 1936 - Maig 1937)

El govern de Largo Caballero format per socialistes i republicans i, quatre mesos després, 4 ministres anarquistes (Joan Peiró, Joan García i Frederica Montseny)

Largo Caballero intenta formar una aliança entre forces republicanes, burgeses i obreres, per guanyar la guerra mitjançant la reorganització de l’estat. Govern d’unitat. Es trasllada a València.

Largo Caballero és conegut com “el Lenin Español”, té una personalitat molt forta, poc dialogant, una mica dur. Té problemes amb els comunistes i els anarcosindicalistes. Pel seu perfil personal potser no era el més indicat per dirigir el govern.

A Catalunya, el 26 de setembre es va formar un govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas (conseller en cap), companys seguia sent president.

Va incorporar des d’Acció Catalana Republicana fins al POUM, passant pel PSUC, ERC i CNT. Es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i els comitès locals van ser substituïts per ajuntaments; es van centralitzar els serveis policials, es va reconstruir l’aparell judicial per posar fi a la violència, la Generalitat va iniciar la intervenció en l’economia per tal de supeditar-la a les necessitats de la guerra, i es van militaritzar les milícies (Exèrcit Popular de Catalunya).

Els fets de Maig de 1937

El govern de Largo Caballero estava molt feble. A Barcelona la tensió entres els dos bàndols dins els republicans augmenten. El 3 de maig de 1937 les tensions van esclatar violentament a Barcelona quan les forces de la Generalitat van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat l’edifici de Telefònica, amb el propòsit de fer-se amb el control de les comunicacions.

3.3 El govern de Negrín. La resistència a ultrança.

(Maig 1937 - Març 1939)

Els Fets de Maig van disminuir la influencia de l’anarquisme i van enfortir les posicions comunistes. Els comunistes reforçats per la URSS van exigir la dissolució del POUM i la detenció dels seus líders. Largo Caballero es va negar a les exigències i va dimitir.

Es va construir un nou govern presidit pel socialista Juan Negrín, que va posar la direcció de la guerra en mans del nou ministre de Defensa, el també socialista Indalecio Prieto. El govern va deixar d’incloure els sindicats, CNT i UGT, i es va constituir només amb partits polítics. Es va legalitzar el POUM i Andreu Nin va ser eliminat.

El nou govern central es va centrar en guanyar la guerra, va reforçar el poder central, es va unificar la direcció bèl·lica, es van integrar totes les milícies en l’Exèrcit Popular i es va establir un control sobre la producció industrial i agrària.

A Catalunya es va formar, el mes de juny, un nou govern presidit directament per Companys i fonamentat en l’aliança entre ERC i PSUC, sense participació CNT.

Al novembre del 1937 es trasllada el govern de València a Barcelona. El govern va centralitzar encara més tota l’administració, cosa que va provocar més conflictes amb la Generalitat.

...