TEMA 2. LA NOVA ERA INDUSTRIAL

TEMA 2. La nova era industrial

P.24 (3)

1.Factors impulsors de la industrialització

1.1. La revolució agrícola

• Abans de la revolució industrial, va haver la revolución agrícola (GB. 1a meitat S.xviii)
• Transformacions en l’agricultura

• No hi havia hagut mai una revolució així tant forta (neolític)

• Increment molt notable de la producció d’aliments i de la productivitat agrícola a la Gran Bretanya.
• El 1650 pagès podia alimentar 1’5 persones a l’any 1800 poden alimentar 2’5 persones.

INNOVACIONS AGRÀRIES [pic 1]

• Nova rotació de conreus (Sistema Norfolk) també anomenada com “rotació quadriennal”

• Combinava sembra de cereals (empobreixen terra) amb plantes farratgeres (naps, trèvol, alfals…), que enriqueixen la terra (nitrogen al sol).
• Això va deixar el sistema guaret (el va suprimir) i així ampliar la superfície conreada (aprofitar terra).
• Augment producció va fer (ramaderia) un augment de caps de bestiar (farratge pel bestiar) i els fems van ajudar a fertilitzar els camps.

Exam explicar

• Innovacions tecnològiques

• Eines noves (sembradores)
• Nous conreus (patates, blat de moro…)
• Fertilitzants, adobs (guano) caca de gavina, era per fertilitzar la terra. va augmentar producció d’aliments. Més animals + producció

• Canvi propietat agrícola.

• Privatització de camps oberts (“enclosures”)
• Va ser la tercera raó de la revolució agrícola
• Va privatitzar totes les terres comunals i camps oberts (openfields) i van unificar moltes terres, per fer camps més grans...

Aquests tres factors augmenten producció (ex. producció 100 kg en 1h 1 camperol)

La revolució agrícola va impulsar la revolució demogràfica

1.2. La revolució demogràfica

• L’oferta d’aliments va fer creixement de població.
• GB explosión demográfica entre 1800 i 1900, nombre d'habitants es van triplicar.

• Reducció mortalitat

• Bona alimentació (mes resistens a malalties i epidèmies)
• Avenços mèdic i higèncis (vacunes...)

• Manteniment de la natalitat (anticonceptius no utilitzaven, creixement demogràfic)

=Increment població va suposar un gran estímul al procés d’industrialització perquè va proporcionar mà d’obra abundant a la nova indústria i va augmentar el nombre de consumidors.

1.3. Les noves fonts d’energia

• Les noves fonts d’energia van afavorir el pas de la manufactura a la indústria i per tant, la mecanització dels sistemes de producció.

La gran revolució va ser:

Màquina de vapor (James Watt l’any 1769) el cost de producció de cada producte creix, la primera màquina vapor era una màquina una miqueta cutre mitjançant (carbó mineral).

• Això va provocar: posar en marxa màquines industrials i agrícoles de tota mena i també mitjans de transports.

1.4. La revolució dels transports

Mitjans s.XVIII

GB- per poder traslladar matèries primeres i mercaderies es van millorar camins i van construir molts canals (per afavorir navegació fluvial)

La gran revolució transport va ser:

• Ferrocarril 1829, va aportar mes rapidesa, capacitat de carrega, cost menor de transport is eguretat passatges i mercaderies. (EL PRIMER FERROCARRIL españa :CUBA)

• Vaixells de vapor (gràcies a la locomotora), va permetre reduir durada viatges transoceànics.

Ferrocarril i vaixells van permetre facilitar intercanvis entre els centres de producció i de consum, a interior de països i exteriors i també una mobilitat mé sgran de la població.

1.5. Impuls del mercat

Les millores en infraestructures i transport va fer una economia de mercat.

• Interior: creix més el comerç interior, perquè amb el augment demografic feia que la gent compres més i s’havia d0augmentar la rpoducció. Necessitan menjar, roba… L’augment de la gent augmenta la producció (s'havia de fer més producció). (en aquest cas GB)
• Exterior: GB a la resta del món. La materia prima era més barata i venen productes a les colònies.

Però en aquell moment va créixer més a l'interior.

2. Per què es va tancar les terres de conreu?

• Augment demanda: com ho fem?
• Augment producció:

• tancaments                                                              
• innovacions : word folk, conreu, fertilitzants

Producció: quantitat total de productes construit, conreats,...) (produit)

• Unitats de mesura: kg, litres, metres, unitats
• Producte final

Productivitat: cost de produir un (nombre determinat) d’unitats.

• El cost de produir kg, metres…
• Hores de treball/recursos naturals

ex:                                                                              Productivitat       Producció

Antonio  de 10 hectàrees  1 kg/h      10kg patates     2kg/h:                20 kg   : 4 kg/h: 40kg

Bernat    de 50 hectàrees                 50 kg patates    1kg/h:                 50 kg :  1/kg: 50 kg

Per legalitzar el proces, el Parlament anglès va aprovar les lleis de tancament (Enclosure Acts).

• Petits propietaris: petit tros/ terres comunals: jornalers, emigrar (camp-ciutat)
• Grans propietaris: augment terreny
• Terres comunals: desapareixen

--- Conseqüències camps closos

DOC1

• Camps oberts (openfield): dividia els camps en tres zones. Dues es dedicaven al conreu de cereal i la tercera es deixava el guaret.

Tota la vila havia juntat per decidir en quin moment cultivaven cada cosa per no quedarse sence algun producte en algún moment.

Al voltant dels camps hi havia terres comunals, tothom podia anar a recollir llenya (pero amb sistemes de regles,).... Els petits propietaris vivien de això perquè es poden fer cabanes en boscos comunals.

• Camps closos (enclosures): un dels passos per aquest augment de producció, es van delimitar les terres privades amb tanques. Els grans propietaris van posar una valla

Els petits propietaris no els hi sortia a compte tenir les seves terres (perquè no podien pagar les coses per l'augment de producció).

Conseqüències: petits propietaris van emigrar i van ser jornalers. La producció augmenta(amb els tancaments, innovacions),

DOC3. Lleis de tancament a Anglaterra

• Preu de blat puja  sobretot en la revolució francesa i guerres napoleòniques i baixa al 1860.
• Lleis de tancament puja a les guerres napoleòniques i baixa al 1760 y 1830 (perquè estaven tots tancat i no calien més lleis de tancament perquè la majoria de terres britàniques ja estaven tancats).

3. Els nous tipus d’indústria

3.1. La mecanització i el sistema fabril

Les noves fonts d’energia (hidràulica i de vapor) van impulsar la mecanització del procés productiu a partir de noves màquines que podien treballar de dia i de nit i fer-ho de manera més ràpida.

• Va portar augment producció i millora de la qualitat del productes i del comerça distancia.
• L’increment d ela productivitat va fer minvar els costos de producció i el preu de venda, i augmentar el nombre de consumidors.

La mecanitzacio va estimular:

• La implantacio del sistema fabril, una nova manera d’organitzarla producció i el treball. (començen a fer fabriques).
• L’element central de aquest model era la fabrica, que reunia sota un mateix sostre els dos factors de producció:

• El capital (local, màquines i matèries primeres)
• El treball (ma d’obra)

• Aquest sistema va comportar la ruïna de molt artesants, la fi del domestic system (treball domicilari) i el començament d ela porducció en serie.
• Abans d’aquet sistema (les fabriques) hi havien tallaers i costures.

3.2. La indústria cotonera

El 1er sector a mecanitzar la producció va ser:

       La indústria tèxtil cotonera

• Cotó: fibra vegetal propia de climes subtropicals i que els anglesos van difondre per Europa per mitjà de la importació de teixits de cotó estampats de l’India.
• Com que era un teixit més higiènic i comodo que les fibres tradicionals, la demanda va augmentar ràpidament.

Amb la demanda de teixits de cotó:

• La mecanització del teixit va començar amb la llançadora de volant (que va augmentar la velocitat de tissatge i va permetre donar més amplada a les peces).

Que va augmentar la productivitat de filada:

• La filadora jènua o spinning-jenny
• La mulgènua o mule-jenny

El desenvolupament de la filatura va estimular el de texidura.

• Primer taler mecànic mogut a força de vapor.

L’increment de la producció de teixits va exigir quantitats enormes de blanquejador i tints que van desenvolupar la industria quimica.

...