Anàlisi del llibre “El Príncep”

Actors i institucions polítiques contemporànies   [pic 1]

[pic 2]

PAPER O ARTICLE ACADÈMIC:

Anàlisi del llibre “El Príncep” en relació amb el paper del govern espanyol i el govern de la Generalitat en l’anomenat “procés”

“Qui es converteix en señor d’una ciutat acostumada a viure en llibertat, si no la destrueix, ja es pot preparar a ésser destruït per la ciutat (…)”

Nicolau Maquiavel (1496-1527)  és un dels principals assagistes polítics de la història moderna. Diplomàtic de la república florentina del 1498 al 1513, el retorn de la família Mèdici al poder va provocar el seu exili, etapa en la qual va escriure El Príncep. Aquesta obra ha despertat interpretacions ben oposades al llarg de la història però constitueix una important aportació a la concepció moderna de la política. Així, doncs, la importància d'aquest llibre radica en el fet que deixa al descobert les veritats pràctiques del poder i mostra la forma en què sovint l'exercici del poder contradiu o es posen en evidència els preceptes morals. D'aquesta manera, Maquiavel exposa la forma en què el governant ha de fer front a les diferents situacions o circumstàncies que se li presentin, i estableix que el principal fi de la pràctica política és conservar reeixidament el poder. Encara ser una obra publicada al 1531 aquesta mostra els fils reals que mouen el poder i com aquest provoca que tant els governants com els pobles siguin considerats titelles. Titelles del mateix poder que d’una manera o una altra, sempre ha existit i ho continua fent.

Per aquest motiu, es podria comparar o relacionar aquesta teoria mostrada en el llibre amb qualsevol esdeveniment o fet que estigui passant en el panorama polític actual, com és el cas de l’anomenat ‘Procés’. El procés independentista català és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 fins a avui. El procés ha donat lloc a diverses reaccions i conflictes tant polítics com socials no només dins de Catalunya, sinó envers tot el territori espanyol que analitzarem mitjantçant la crítica i la teoria maquiavèl·lica de “El Príncep”.

Començarem explicant com definiria Maquiavel el territori de Catalunya, el consideraria un principat civil quasi mixt amb poders compartits i regit per lleis pròpies. Cívil ja que el poder sobre aquest s’obté amb el favor dels ciutadans. Quasi mixt perquè com assenyala Maquiavel es consideraria un “membre adjunt” de l’Estat Espanyol, ja que aquest necessita un tractament diferent en conseqüència a diferents circumstàncies polítiques que s’han donat al llarg de la història. Amb poders compartits, ja que encara que hi hagi president, aquest rep suport i es deixa aconsellar d’altres ministres. Finalment, regit per lleis pròpies, ja que el territori català sempre ha tingut en compte de manera molt rellevant la seva tradició i les seves institucions polítiques pròpies.

Cal tindre en compte el capítol V del llibre, titulat “De quina manera s’han de governar les ciutats o els principats que, abans de ser ocupats, vivien amb les seves pròpies lleis”. En aquest capítol podem observar algunes frases que ens recorden a aquesta problemàtica del procés català, ja que ens parla d’aquest tipus de ciutats on hi ha aquesta tradició arrelada a les seves tradicions, siguin culturals o institucionàries, als seus elements identitaris i a aquest sentiment de llibertat. Finalitza el capítol amb la següent frase: “La memòria de l’antiga llibertat no els deixa ni els pot deixar reposar, de manera que el més segur és destruir-les, o viure-hi.” El governant, que en aquest cas és el govern espanyol de moment no ha sapigut solucionar el problema, ja que no ha dut a terme cap d’aquestes opcions. D’una banda, no pot destruir, és a dir, fer desaparèixer tota aquesta llibertat, costums, institucions o elements identitaris propis, ja que com afirmava Maquiavel, la ciutat per molt de temps que passi sempre intentarà tornar a aquests. A més, això no es viable, ja que el govern espanyol proposa tornar a uns valors tradicionalss i retrògrads en els que pretén tornar cap enrere en comptes de solucionar el conflicte. D’altra banda, tampoc s’ha intentat viure-hi, és a dir, el govern espanyol podria d’alguna manera compartir institucions amb el govern català però no seria suficient, ja que el problema va més enllà del fet polític, és una qüestió de convivència.

...