Aprendiendo Contigo

1. Introducció. Context social i debat educatiu.

En un context social com l’actual, en el que l’educació és tema constant de debat perquè no dóna els resultats desitjats i que, malgrat el debat constant, la societat no sembla arribar a un acord sobre quines han de ser les prioritats educatives al nostre país, les comunitats d’aprenentatge aposten per un model d’èxit educatiu que té com a principis bàsics els procediments que la comunitat científica ha demostrat que donen resultats positius. Per què, són més importants els continguts curriculars que es donen a les escoles o és la metodologia que fan servir els centres el que hauríem d’estar debatent?

Actualment trobem a molts centres educatius comportaments incívics en els alumnes més joves, probablement reflex de la societat adulta en que viuen i de la qual reben constantment missatges confusos sobre què està bé i què no, ja sigui als mitjans de comunicació, com la televisió, o als carrers dels barris on viuen. A les comunitats d’aprenentatge valors com la convivència i el respecte pels altres són valors al voltant dels quals gira el projecte educatiu.

Són projectes de transforma¬ció social i cultural d’un centre educa¬tiu i del seu entorn. La diferència més evident amb l’escola tradicional és la metodologia empleada, basada principalment en la posada en pràctica de les teories de Vygotsky (1979) sobre l’aprenentatge dialògic i la relació que hi ha entre el context social i la interacció amb altres companys a partir de la qual el nen s’apropia dels costums dels altres i els fa seus. D’una banda les escoles estan obertes a la comunitat i a la participació i aportacions del veïnat, i d’una altra banda el diàleg i la interacció entre els companys són la base del model educatiu. El treball en grup crea societat entre els alumnes dintre les aules, i és a l’interior de l’aula, dintre aquestes micro-societats, que tenen les primeres necessitats de compartir els pensaments i expressar-se, i ho fan a través del diàleg, que és la base de l’aprenentatge.

El llibre Aprendiendo Contigo relata les experiències de diverses persones vinculades a les comunitats d’aprenentatge convençudes que aquests model de centre participatiu i obert a la comunitat pot contribuir a la millora dels aprenentatges dels nens i a la seva formació com a persones, així com de la convivència en els centre educatius i la millora de les condicions educatives de l’entorn de l’escola i de la comunitat.

2. Principis que guien les comunitats d’aprenentatge

Les comunitats d’aprenentatge són projectes que neixen de les ganes de superació d’un col•lectiu o d’una escola amb dos grans objectius: aconseguir millors resultats escolars pels seus alumnes i la millora de la convivència als centres educatius. Són projectes per a transformar les escoles en tots els nivells; per aconseguir l’èxit educatiu per a tot l’alumnat amb un ensenyament basat en l’aprenentatge dialògic i la millora de la convivència dintre el propi centre a partir de diferents accions educatives, obrint les portes a la participació de la comunitat i demanant el com¬promís dels diferents agents educatius: professorat, familiars i entorn social.

“Luisa quedó sorprendida y encantada ante es pregunta tan brillante (...) es madre conocía mucho mejor que ella la realidad que vivían muchas familias del barrio...”

El diàleg igualitari és el principi fonamental de les Comunitats d’aprenentatge. És a través del diàleg que s’han de buscar propostes i solucions a qualsevol situació donada. Els nens i nenes reflexionen i comparteixen les seves opinions a través del diàleg, converses en que tant els alumnes com els mestres participen en iguals condicions. La base d’aquests diàlegs són els arguments, no pas l’estatus de “director” o “mestre”. Seguint aquest criteri qui ha de recórrer a l’argument de que jo sóc el mestre i el que dic està ben dit només per això, no té validesa, perquè qui és realment intel•ligent no necessita recórrer al seu estatus, sinó que té la capacitat de donar els seus propis arguments.

D’aquesta manera el diàleg es converteix en un instrument per a l’aprenentatge. Algunes escoles fan biblioteques tutoritzades a la tarda quan acaben les classes a les quals alguns mestres, i alguns membres de la comunitat, normalment algun pare o alguna mare d’algun alumne que vulgui col•laborar, participen i ofereixen diferents alternatives als nens. Alguns conten contes als més petits, i d’altres llegeixen en grup i comenten la lectura entre tots a les anomenades tertúlies literàries dialògiques, acompanyats pel mestre que guia la tertúlia i potser d’altres adults que volen participar. Gràcies al principi de diàleg igualitari, en que els arguments són la base de les intervencions, els nens, que han llegit les pàgines del llibre pactades prèviament, poden participar de la tertúlia sense la necessitat ni l’angoixa d’haver de demostrar res al mestre perquè de fet, no parla amb el mestre sinó amb tots els companys. Primer el nen reflexionarà a casa sobre els aspectes que més l’han sorprès del llibre i que vol destacar, i més tard participarà de la tertúlia amb els companys exposant el seu punt de vista. Aportant les seves reflexions i escoltant les opinions i reflexions dels companys, el nen rep altres punts de vista diferents del seu que l’ajuden també a formar-se una idea més complerta de la lectura o del tema que estiguin tractant en aquella tertúlia. Tampoc s’emprenyen perquè no s’han de posar d’acord, simplement respectar les opinions de tots els companys i aprendre d’elles per construir un nou punt de vista més complert. Aquestes tertúlies són una oportunitat molt gran de parlar d’aspectes de la vida tant importants com són l’amor, la convivència i el respecte, aspectes amb els que els nens estableixen una vinculació amb la seva vida personal i familiar que els ajuda a interioritzar els nous coneixements.

Aquest model basat en el diàleg troba la seva validesa científica en la teoria de Vygotsky (1979) sobre la zona de desenvolupament pròxim, que explica la distància entre el nivell real o actual de desenvolupament del nen, allò que el nen és capaç de fer per sí mateix, i el nivell de desenvolupament potencial, aquell que el nen pot aconseguir amb l’ajuda d’un adult o d’un company més capacitat. Basant-se en aquesta idea és lògic que a les Comunitats d’aprenentatge les portes estiguin obertes a la comunitat; la participació activa dels familiars implica una gran quantitat d’aportacions i afavoreix que es puguin portar a terme accions educatives més complexes i que, per tant, les escoles aprofiten per aconseguir que els alumnes en treguin el màxim de profit.

Prestar atenció a la diversitat cultural i treure’n profit educatiu donant valor als coneixements de totes les persones és un altre dels principis teòrics de les Comunitats d’aprenentatge. A partir del concepte d’intel•ligència cultural es contempla tota la diversitat cultural de l’entorn, de la comunitat i dels voluntaris que hi participen. Es comparteixen valors i aportacions. Amb aquest principi d’inclusió és dóna l’oportunitat a qualsevol persona perquè pugui aportar els coneixements i valors culturals propis, sense que tinguin que ser coneixements estrictament acadèmics, més aviat es valoren les aportacions culturals que poden contribuir als aprenentatges dels alumnes i que moltes persones vingudes d’entorns i cultures diferents poden aportar.

“El profesor se extrañó porque esa palabra no la habían estudiado y pregunto dónde la había aprendido (...) contestó: mi madre (...) ¿quién las va a saber mejor que ella, si las ha aprendido en Inglaterra?

La transformació del centre es converteix d’aquesta manera en un principi i en un objectiu alhora. Amb el treball en grups interactius, a les tertúlies dialògiques i amb les formacions de familiars intenten transformar l’esperit de l’escola i de l’entorn. Els voluntaris que volen participar tenen l’opció de formar-se per poder contribuir més i millor a la millora de resultats dels alumnes. Es lluita i es treballa per a la superació de desigualtats socials formant aquests grups interactius de manera heterogènia, lluitant d’aquesta manera contra la profecia de l’autocompliment, mal endèmic de la societat actual que etiqueta els alumnes sovint bastant-se només en les realitats socials i culturals de que provenen. La comunitat científica explica que les separacions per nivells, deixant sempre un grup on van a parar aquells que treuen pitjor nota o que tenen problemes d’adaptació al grup classe per diferents motius, desencadena un sentiment d’automarginació en el nen que dificulta el seu desenvolupament cognitiu. A les Comunitats d’aprenentatge no es fan adaptacions per nivells, adaptacions que la comunitat científica ha demostrat que provoquen fracàs educatiu i fragmentació social, sinó que s’incrementen les interaccions i s’intenta transformar el context amb l’ajuda dels familiars que volen participar. Amb els grups interactius en concreten a l’aula els principis dialògics de les Comunitats d’aprenentatge, evitant la segregació i les adaptacions educatives fora de l’aula.

“Se acabaron así las adaptacions por niveles, se incrementaron las actuacions adadémicas y se transformó el contexto. Lo consiguieron con los grupos interactivos en todas las clases, las tertúlias literarias dialógicas y la formación de familiaries.”

Vygotsky (1979) va dir que les persones, a diferència dels animals, som capaços d’utilitzar el context de forma instrumental, com una eina per transformar-nos

...