Dona I Cadira - Pilar

DONA I CADIRA

• Resum | Com viuen la malaltia | Relació professionals amb la protagonista | Valoració personal

Aquest llibre Dona i cadira de l’autora Pilar Duocastella, ens mostra una novel•la on hi ha reflectit un diari, concretament de la Lluïsa, una dona de 68 anys que pateix els principis de la malaltia de l’Alzheimer i que per por de perdre els seus records decideix escriure’ls en una llibreta, i a partir d’aquesta reconstrueix la seva vida.

Es pot apreciar clarament com la Lluïsa cada vegada li queden menys records a curt termini, però al llarg termini si que li queden, en el relat de la història explica amb detall moltes coses de la seva infància, recordant-se perfectament de la seva àvia i molts de les persones properes en el seu passat. És aquest un dels altres motius que decideix escriure en una llibreta, perquè així es convenç que no li falla la memòria.

En la seva història es veu reflectit el dia a dia i la seva visió que té dels actes que li van succeint al costat la del seu marit, el Josep.

La protagonista fa una gran evolució durant la novel•la ja que des d’un principi només són petits detalls que fan adonar-se que alguna cosa li comença a fallar, ho mostra en el principi del llibre on explica que es corda malament la camisa per sobre del davantal. Aquests petits detalls augmenten amb facilitat, fins que el Josep, avisa al doctor de que fa coses estranyes, ja sigui que no dorm, que no es pren la pastilla, i el metge aquest cop li dona unes pastilles a la Lluïsa.

La protagonista explica que sempre va a comprar a la peixateria i que els dies que no hi pensa, l’hi porten a casa, és llavors que un dia la jove de la peixateria li comenta l’existència d’uns tallers per la memòria a l’hospital i li recomana que hi vagi. En tot moment de la història la Lluïsa explica que ella no es vol prendre les pastilles, fins i tot trobem un moment en què diu que no se les prendrà perquè no deixen recordar, però això dels tallers li explica al seu marit i diu que s’ho pensaria.

En Josep, en tota la novel•la es veu un home que es preocupa per la seva dona, està sempre al seu costat i fa tot el possible per a que ella estigui bé i pugui millorar.

Hi ha molts moments que s’aprecia la seva demència com per exemple en què s’oblida de si ha dormit, quant ha dormit, no recorda qui li ha dit quelcom, i un altre dia no recorda el què li ha dit. Ho he pogut veure en el moment que parla amb la jove de la peixateria en que aquesta li pregunta sobre la seva “nena” i la Lluïsa diu que no sap on està perquè diu que viatja molt. Un altre moment és quan s’oblida dels dies que ha d’anar al taller i el dia que ha de començar. En Josep en tot moment intenta fer que això ho pugui solucionar,

...