Dona I Cadira - Pilar

DONA I CADIRA

• Resum | Com viuen la malaltia | Relació professionals amb la protagonista | Valoració personal

Aquest llibre Dona i cadira de l’autora Pilar Duocastella, ens mostra una novel•la on hi ha reflectit un diari, concretament de la Lluïsa, una dona de 68 anys que pateix els principis de la malaltia de l’Alzheimer i que per por de perdre els seus records decideix escriure’ls en una llibreta, i a partir d’aquesta reconstrueix la seva vida.

Es pot apreciar clarament com la Lluïsa cada vegada li queden menys records a curt termini, però al llarg termini si que li queden, en el relat de la història explica amb detall moltes coses de la seva infància, recordant-se perfectament de la seva àvia i molts de les persones properes en el seu passat. És aquest un dels altres motius que decideix escriure en una llibreta, perquè així es convenç que no li falla la memòria.

En la seva història es veu reflectit el dia a dia i la seva visió que té dels actes que li van succeint al costat la del seu marit, el Josep.

La protagonista fa una gran evolució durant la novel•la ja que des d’un principi només són petits detalls que fan adonar-se que alguna cosa li comença a fallar, ho mostra en el principi del llibre on explica que es corda malament la camisa per sobre del davantal. Aquests petits detalls augmenten amb facilitat, fins que el Josep, avisa al doctor de que fa coses estranyes, ja sigui que no dorm, que no es pren la pastilla, i el metge aquest cop li dona unes pastilles a la Lluïsa.

La protagonista explica que sempre va a comprar a la peixateria i que els dies que no hi pensa, l’hi porten a casa, és llavors que un dia la jove de la peixateria li comenta l’existència d’uns tallers per la memòria a l’hospital i li recomana que hi vagi. En tot moment de la història la Lluïsa explica que ella no es vol prendre les pastilles, fins i tot trobem un moment en què diu que no se les prendrà perquè no deixen recordar, però això dels tallers li explica al seu marit i diu que s’ho pensaria.

En Josep, en tota la novel•la es veu un home que es preocupa per la seva dona, està sempre al seu costat i fa tot el possible per a que ella estigui bé i pugui millorar.

Hi ha molts moments que s’aprecia la seva demència com per exemple en què s’oblida de si ha dormit, quant ha dormit, no recorda qui li ha dit quelcom, i un altre dia no recorda el què li ha dit. Ho he pogut veure en el moment que parla amb la jove de la peixateria en que aquesta li pregunta sobre la seva “nena” i la Lluïsa diu que no sap on està perquè diu que viatja molt. Un altre moment és quan s’oblida dels dies que ha d’anar al taller i el dia que ha de començar. En Josep en tot moment intenta fer que això ho pugui solucionar, ell li diu que li farà un calendari amb tots els dies de la setmana que ha d’acudir als tallers, el qual hi anirà dos cops per setmana, diu ella que hi ha més dones que homes i que són tots més grans que ella. També li explica quines són les hores dels àpats i que quan es fa fosc és l’hora d’anar a dormir, tot i això ella en el moment de fer-ho no ho fa tal i com li diu.

La protagonista va recuperant fotografies per recordar els moment en que estan fetes aquestes.

Ella no accepta massa bé i no ho acaba d’entendre el què li passa, ella pensa que no necessita ajuda. Viu la demència amb por fins al punt que diu que té por d’adormir-se i no despertar. El seu marit està constantment preocupat, per les coses que fa i del què se li oblida, ell explica que sovint crema cassoles.

En relació amb els professionals, no entén perquè actuen d’aquella manera en concret, es sent constantment controlada, i diu que li amaguen les coses, sobretot la llibreta, per això no els hi vol deixar. El seguiment que té

...