FEINA D'EDUCAR

Feina d’educar, relats sobre el dia a dia d’una escola. Josep M.Puig i Rovira. CONCEPTES CLAU:

Educació. S’ha d’entendre com una pràctica col•lectiva d’un grup classe i els seus educadors, en el sí de la institució, de l’escola.

Educació moral. Inculca els hàbits de pensar i actuar que ajuden a les persones a conviure i treballar juntes. És un procés d’aprenentatge que permet comprendre, practicar i interessar-se pels valors ètics, i a partir d’aquí, es formen les actituds i valors per viure en comunitat.

No és un aprenentatge que es pugui fer en un dia, si no que a través de la quotidianitat s’adquireixen tots aquests coneixements. També és important saber que el terme moral no s’entendria si no ens relacionéssim amb els altres, i com som éssers socials, la moralitat està present en tots els àmbits de la nostra vida.

Educació en valors. L’aula és un espai idoni per treballar-los. L’objectiu és que els alumnes construeixin racionalment i autònomament els seus valors i els apliquin en les seves interaccions socials. S’han de treballar dia a dia, d’una manera directa i indirecta, explicita i subtil. Hi ha molts recursos per treballar-los (contes, pel•lícules, jocs, experiències...) i s’han de treballar els més importants envers la vida (respecte, tolerància, civisme, solidaritat, responsabilitat, esforç, consum i reciclatge, felicitat, amor, amistat...). No s’ha de perdre de vista que el saber no està lliure de valors, qualsevol saber en pot proporcionar.

Escola democràtica. És un estil en el que es tenen en compte les idees i aportacions de tot el grup, per poder arribar a una conclusió conjunta i deliberada. Així doncs, es creu tant en les capacitats individuals com en les col•lectives per arribar a acords i a la resolució de problemes. D’aquesta manera, s’utilitza constantment la reflexió crítica i d’anàlisi per poder aplicar-la a qualsevol situació. Utilitzant aquest mètode també es promou un estil de vida democràtic, on l’opinió de tothom compta i sempre es pot arribar a un acord equilibrat.

D’altra banda, de les assembles se’n parla molt i són un molt bon recurs per elaborar una classe democràtica.. Podem resumir-ho dient que és un espai idoni per treballar la solució de problemes o la cerca d’acords que permetin millorar la convivència, o bé a organitzar-se millor.

Respecte les normes, és important fer una reflexió sobre la seva necessitat per a la convivència a l’aula, i implicar als alumnes en la seva elaboració. A l’aula se n’integren d’antigues i de noves. Fent qualsevol tasca escolar s’absorbeixen les pautes de treball i el comportament. S’aprenen a través de la quotidianitat, utilitzant-les i reflexionant-hi.

Celebracions. Les festes són una oportunitat educativa en tots els sentits, és un moment idoni per adquirir major sentiment de comunitat i d’unió entre tots els integrants d’una institució. S’ha de procurar apropar als alumnes a la seva realitat més immediata, inculcant-los que és interessant participar en les activitats culturals.

Deixant a banda les festes tradicionals, els aniversaris també són un bon moment per fer sentir al nen/a únic i especial, millorant la seva autoestima, sentint-se estimat, i és un moment en que es pot involucrar a tots els alumnes d’una classe per fer més content a un company.

Coeducació. L’educació s’entén conjunta amb els nens i les nenes, sense diferenciacions entre sexes. L’escola és un espai en que es poden treballar els prejudicis que sempre s’han tingut envers els homes i les dones, per poder arribar a una societat igualitària real.

Espais educatius. Primerament, l’autor dóna molt d’èmfasi a la distribució de les taules a l’aula. Quan entres en una classe es pot detectar quina és la metodologia fonamental del grup classe. En aquest cas, les taules són de sis persones, cosa que propicia el treball col•lectiu i la cohesió de grup. La decoració de

...