Feina D'educar

Introducció

Feina d’educar és un llibre concebut a partir d’un estudi etnogràfic durant tot un curs en una aula de quart de primària.

El senyor Puig, dia rere dia, va estar observant el que passava en aquella aula centrant-se en l’estudi en concret de l’educació en valors, inculcat per la mestra: la Maria, que durant tot el curs i a través de diverses maneres de treballar, va ensenyant als seus alumnes valors com la responsabilitat, la seguretat, l’ajuda o el saber fer les coses en grup.

Al llarg de tot el llibre, el que l’autor vol transmetre és que l’educació moral es fa pertot arreu i en tot moment i que els valors s’aprenen en el dia a dia del treball i la convivència dins d’una aula.

Les principals tesis pedagògiques que podem extreure del llibre serien que l’escola és un lloc envoltat de valors,que l’escola és una comunitat on s’aprèn a treballar i a conviure en grup i que cal respectar les normes.

Resenció

La primera de les tesis pedagògiques que s’extreu és que l’escola és un lloc envoltat de valors. L’autor vol defensar que l’alumne rep informació de tots els àmbits de la societat, però especialment és a l’aula on hi ha una realitat densa de valors que són necessaris per un bon desenvolupament personal. Dins de la classe l’alumne troba seguretat davant de tot allò que encara li és nou i desconeix. Durant el pas dels dies, els nois i les noies perdran l’anonimat i se’ls començarà a reconèixer i serà llavors quan se n’adonaran que tots tenen les mateixes condicions i que cap està per damunt d’un altre.

És important remarcar que una classe no pot funcionar si falla la relació que hi ha d’haver entre alumne i mestre. Aquesta relació s’articula en dos moments importants dins de l’aula. Un d’ells és el moment de reunió que és quan l’educador parla o es dirigeix a més d’un alumne, ja sigui a tota la classe o a grups reduïts, com per exemple explicar un tema de matemàtiques que no s’hagi entès, o explicar els dubtes que tingui un petit grup. I l’altre moment important i sovint el més rellevant és l’encontre, el qual es refereix a totes aquelles situacions en què l’educador es relaciona únicament amb un alumne, deixant per un instant la resta de la classe en segon terme. Aquest moment és imprescindible i molt important pel creixement personal del nen. Per a l’alumne, que la mestra li dediqui una frase o qualsevol paraula, ja sigui bona o dolenta, és important perquè farà que es senti atès i estimat, que es preocupen per ell. Això la Maria ho fa molt. Aquests encontres entre la mestra i els alumnes s’intercalen, és a dir que hi ha moments de reunió per exemple on s’avaluen els càrrecs, i moments en què la mestra va dedicant petits comentaris a alguns alumnes en particular.

Cal remarcar també que la mestra intenta propiciar la construcció de la individualitat personal de l’alumne, fent que arribi a ser una persona capaç de conèixer-se a si mateixa i autocrítica, sabent en tot moment allò que els fa falta per a millorar i en què poden ajudar a la resta de companys. S’ha de fer a l’alumne protagonista en el seu aprenentatge.

Una segona tesis que podem extreure és que l’escola és una comunitat on s’aprèn a treballar i a conviure en grup. Observem que l’aprendre a conviure en grup és una de les línies essencials del llibre, Veiem que es vol fomentar el companyerisme dins de l’aula, ja que des del principi se’ns diu que l’aula està distribuïda en sis petits grups, de quatre membres cadascun, i a més a més, es fomenta en aquests petits grups la igualtat, és a dir que han d’estar formats per dos nois i dos noies.

Amb aquesta idea de fer petits grups, els nens es van conscienciant de que és necessari l’ajut de tots per a fer les tasques i per assolir els objectius que es van proposant durant el curs. També sorgeixen desavinences dins dels grups, cosa que la mestra intenta anar arreglant ensenyant-los-hi el perquè no es pot excloure a cap company dels grups, el fet de saber que tots ells algun cop tindran alguna dificultat i també necessitaran ser ajudats per algun altre company.

També es va repetint sovint que han d’aprendre a distingir entre quins són els companys de jocs i els companys de feina, ja que hauran d’elegir a les persones més adients per a poder treballar, tot i que sempre no siguin els seus companys habituals de joc. S’han d’intentar buscar a aquelles persones amb les quals treballarien millor.

En definitiva, l’escola ha de ser una comunitat de persones pròximes, disposades a ajudar-se mútuament i ser solidaris i tolerants.

Es pot resumir dient que hem de saber

...