La lectura Istance consta de set principis

La lectura Istance consta de set principis, els quals ens expliquen com l'aprenent desenvolupa habilitats metacognitives i es regula emocionalment i motivacionalment.

El primer principi ens exposa que l'alumne és el centre i el protagonista del seu aprenentatge. Ningú el pot substituir perquè és ell el que fa el procés d'aprenentatge. El professor fa un paper d'acompanyant, de guia i tampoc pot ser substituït, ja que el seu rol és molt important. L'alumne haurà d'adquirir un autocontrol i una responsabilitat on haurà d'estar atent a la classe per poder assolir el màxim aprenentatge, a part d'això, hauran d'aconseguir una autoregulació dels continguts apresos.

Seguidament, el segon principi comenta que l’eficàcia en l’aprenentatge ve proporcionada per l’intercanvi de coneixements i per la cooperació amb altres companys per treballar. Perquè aquest treball sigui eficient cal pactar uns objectius comuns als quals es vol arribar i s’ha de tenir una responsabilitat individual a l’hora de treballar. 

Aquest principi ha dissenyat noves maneres de dur a terme les classes i s’han creat uns nous aprenentatges que han donat un resultat molt positiu a l’hora de sumar coneixements. 

El tercer principi ens presenta la importància de les emocions de l'alumne a l'hora de l'aprenentatge, ja que una actitud positiva, motivadora i activa farà que la capacitat de raonament i la presa de decisions sigui major.

Aquest principi també diu que el professor o professora ha de connectar amb els alumnes i tenir com a objectiu que aquests se sentin segurs de les seves pròpies competències i capacitats, és a dir, fixar-se en les qualitats i no fer-ho en les seves limitacions o mancances. Se'ls ensenya a aprendre dels errors, a no tenir por d'ells, a aprendre a gestionar les emocions relacionades amb el fracàs i a expressar i obrir el seu pensament i emocions. Si el docent té presents aquestes emocions i capacitats, la relació entre professor i alumne serà molt bona, ja que estarà basada en la confiança.

A continuació, el principi número quatre ens vol ensenyar els diversos tipus d'aprenents que pot haver-hi en un centre escolar, sent diferents en aspectes tan cognitius, participatius i sociables, perquè tots els infants no parlen la mateixa llengua materna o no procedeixen de la mateixa cultura o classe social.

Que els alumnes mostrin diferències entre ells, és una part fonamental per l'aprenentatge, ja que la seva diversitat farà que aquests aprenguin a tractar amb diferents tipus de metodologies, emocions i compartir experiències.

Aquestes diferències es veuen reflectides en els conceptes d'aprendre per part dels alumnes, en la motivació que pot mostrar el nen/a, en les capacitats de l'Infant a l'hora de fer l'activitat o les estratègies i estils utilitzats per aprendre. Aleshores, gràcies al coneixement previ, sabem més informació sobre els alumnes i podem adaptar el seu aprenentatge segons les seves necessitats i el seu nivell de competència.

D'altra banda, en el cinquè principi, s'explica que els entorns d'aprenentatge demanen que per part dels aprenents es treballi fort i s'esforcin, però que la sobrecàrrega i la pressió excessiva sobre els alumnes no funciona.

Per tal de tenir en compte les necessitats individuals i de grup de tots els aprenents es proposa elaborar plans d'aprenentatge individuals per a cada estudiant tenint en compte els nivells de competència i les diferents característiques d'aquests. D'aquesta manera cada alumne tindrà una matriu d'aprenentatge.

Durant un període de l'escola cada estudiant du a terme una activitat diferent de la dels seus companys amb un marge de temps lliure perquè aprenguin al ritme que considerin convenient. Tots plegats, docents i alumnes marquen les pautes personals de l'aprenentatge. Aquest fet s'anomena "Període d'aprenentatge lliure".

...