Personatges De Antigona

L’ANTÍGONA, Salvador Espriu

INTRODUCCIÓ

Espriu escriu la seva versió del mite d’Antígona en només una setmana, immediatament després d’acabada la Guerra Civil, a 1939.

És tota una resposta al resultat de la mateixa, a la derrota de la societat civil catalana.

L’autor realitza una adaptació en què la variant principal és la lectura política que li dóna, per sobre de la reflexió clàssica dels acteshumans i com afecten la societat, i que representa un ressorgir de laconsciència col•lectiva catalana.

Es tracta d’una obra molt simbòlica enla qual no és tan important l’evolució psicològica dels personatges com elque representen en l’acció, tant les actituds com les qualitats humanes: elpoder, la raó, la voluntat, la venjança,la noblesa, l’odi, el sacrifici, etc..

TRAMA : Simplificada, prescindeix de certs personatges, se n’inventa alguns i se centra en d’altres quel’ajuden a transmetre allò que vol deixar clar, motiu pel qual l’escriu

.L’obra és crucial, a més, perquè através de la seva versió del mite clàssic, l’autor basteix un discurs deresistència, cívic i polític, adreçat a lacol•lectivitat, al poble català que haquedat orfe de país i de referents en1939.

L’obra, per tant, serà clau enl’obra posterior d’Espriu i marcarà demanera definitiva tota la literatura Màscares de teatre clàssic, amb què sortien antigament els actors a escenacatalana de la postguerra.

PERSONATGES : són tots ells arquetips, tal i com ho eren a les obres clàssiques; per tant, a cadascun d’ells li correspondrà, a partd’un protagonisme en el desenvolupament de la trama, unes característiquesi un perfil molt marcats.

Són, doncs, models positius i negatius.

TEMA PRINCIPAL : que es tracta a l’obra i que a Espriu li interessa més que cap altre, donada la comparança del mite amb la situació catalana i per extensió espanyola de postguerra, és que els vençuts també tenen dret a ser honorats,i no només els vencedors.

Tothom, doncs, hauria de tenir els mateixos drets. Al mite clàssic es presenta el mateix problema però Espriu el reprèn tot actua- litzant-lo. Per al poder tirànic, en aquest cas per a Creont, és crucial honorar els ven- cedors (a l’obra, simbòlicament, els nacio- nals) i esborrar per complet la memòria dels vençuts (a l’obra són, simbòlicament, els republicans) i per això la iniciativa d’Antígona (a l’obra, simbòlicament, l’espe- rit català de resistència, de justícia i de seny)

Els personatges, doncs, com a qual- sevol obra de teatre, interactuaran uns per facilitar els propòsits de la protagonista, altres per impedir-l’hi.

•.2. ELS PERSONATGES

ANTÍGONA: Germana d’Ismene, Etèocles i Polinices, filla d’Èdip i Iocasta. Ésvalenta, noble, moralment superior a la resta, i amb un sentit extrem de la responsabilitat i dels valors de la família i el deure.

Està contra tota clase d’injustícies.

Està disposada a sacrificar-se pel seu poble perquè amb ella finalitzi la maledicció que pesa sobre Tebes.

Representa a l’obra els valorspositius, eterns i inalterables de Catalunya.

ISMENE: Germana d’Antígona i els altres dos.

És indecisa i oblidadissa;representa, doncs, el dubte i la inacció, ja que és incapaç d’imitar l’actuacióde la germana. Representa la por d’actuar dels que callen i deixen fer.

CREONT: Germà de Iocasta i oncle d’Antígona.

Busca regnar per tots els mitjans, i no dubta a provocar el combat entre els dos nebots que esdisputen el tron perquè morin i quedar-s’hi ell.

És astut, fred i calculador.

Busca constantment l’opinió adulant dels seus consellers, i sempre imposa laseva voluntat. Representa el poder absolut que no dubta en condemnar laseva neboda a mort.

Espriu, a l’obra, l’identifica clarament amb Franco.

EURÍDICE: Ésposa de Creont, és un personatge neutre, encara

...