La Passió segons Sant Mateu – Johann Sebastià Bach

ANÀLISI DE LA PASSIÓ

OBRA I AUTOR: La Passió segons Sant Mateu – Johann Sebastià Bach.

GÈNERE:

Aquesta obra és tracta d'una obra vocal i instrumental de gènere religiós no litúrgic, format per dues cors interpretat per veus femenines i masculines que fan la melodia i al mateix temps amb acompanyament intrumental que és l'orquestra.

Religiós, ja que és tracta d'una polifonia sacra en la qual el cor interpreta la Passió segons San Mateu en 1829 baix la direcció del compositor romàntic Félix Mendelssohn va suposar la recuperació definitiva de la figura de Bach i de la seva musica després de gairebé un segle d'oblit després de la seva mort.

De circumstància, perquè està escrit per a un motiu especial, i composat per a un acte en concret. Ja que presenta el sofriment i la mort de Crist segons l'evangeli de sant Mateo.

ESTIL: No es sap amb certesa si la Passió segons Mateo va ser composta en 1727 o 1729. Encara que és relaciona directament amb la música fúnebre per al príncep Leopold d'Anhalt-Cöthen de 1729, és desconeix si la cantata fúnebre va servir com a model per a la passió o si la passió va ser el model de la cantata (o si hi ha altres orígens anteriors) . De totes maneres, la Passió segons Mateo va ser interpretada el 15 d'abril de 1729 (Divendres Sant) en l'església de Sant Tomàs en Leipzig sota la direcció del compositor, en una representació per a la qual Bach no va poder disposar dels recursos idonis (en un memoràndum al Consell de la ciutat de Leipzig, és va queixar que únicament 17 dels 54 membres del cor hagueren estat a l'altura) . Ara bé, en 1975, el musicòleg Joshua Rifkin va demostrar que l'estrena és va produir en 1727.

A pesar que l'obra no va ser molt estimada en el seu temps pel seu estil 'operístic', rebutjat majoritàriament pels representants del Pietisme dins de la burgesia de Leipzig, Bach va revisar algunes dels parts de l'obra diverses vegades, l'última d'dobles eles en 1736, on va incloure un grup de continu amb òrgan per a cada un dels dos cors.

Després de la mort de Bach, l'obra va caure en l'oblit (com, en general, tota l'obra del compositor) i no va ser fins a 1829 quan el compositor i director Felix Mendelssohn va tornar a interpretar-la amb la Sing-Akademie de Berlín en una versió abreujada. La reinterpretació d'aquesta obra va donar inici a un fort interès per l'estudi i l'anàlisi dels obris de Bach, particularment els de gran escala, que ha persistit fins als nostres dies. Després del redescobriment de l'obra en 1829 per part de Mendelssohn, Adolf Bernhard Marx, íntim amic *per aquella època del compositor, va persuadir l'editor musical Adolf Martin Schlesinger d'emprendre la publicació d'eixa obra, fent a l'obra mestra de Bach accessible per als acadèmics per primera vegada.

FORMACIÓ: L'obra està escrita per a dues cors, cada un format per un grup de quatre veus (soprano, contralt, tenor i davall) i un grup d'instruments (2 flautes, 2 oboés, cordes i baix continu) . En aquest sentit és podria parlar d'un cor i una orquestra dobles. A més, en el nombres 1° apareix una veu extra de soprano (soprano in ripieno) , que comunament és coberta per un cor de xiquets (en contraposició als veus femenines dels dos cors) . No obstant això, aquesta tradició no correspon amb els intencions de Bach, ja que els cors en els esglésies no utilitzaven veus femenines, sinó únicament de xiquets i de falsetistas i, en aquest sentit, no distingien entre els veus dels cors I i II i la de soprano in ripieno (a menys que els dues cors foren únicament interpretats per solistes, contraposats llavors als ripienistas) .

MOVIMENT: Te un moviment andant, ja que és tractada d'un oratori inspirat en la una melodia sacra no litúrgica, que presenta el sofriment i la mort de Crist segons l'evangeli de

...