El Declivi De Les Caixes D'estalvi

DESENVOLUPAMENT

Així doncs, després de fer una breu introducció del treball, ja podem endinsar-nos a estudiar El Declivi de les Caixes d’Estalvi de Catalunya.

Però abans hem de regirar en el passat i veure d’on van sortir les caixes d’estalvi, quina funció tenien i mica en mica com s’han anat transformant.

Hem de tenir en compte que aquestes entitats han set el nucli del nostre sistema financer i no pas els bancs.

La primera caixa d’estalvis que apareix a Catalunya és el 1844 amb el nom de Caixa de Barcelona. Aquesta és seguida per moltes més, de les quals després de multitud de processos d’absorció i fusió, actualment en queden 10. En aquest estudi analitzarem el perquè d’aquesta disminució juntament amb les seves causes i els seus efectes, com ja hem comentat a la introducció.

Tot i que a Catalunya també sorgeixen caixes d’estalvis en centres obrers, majoritàriament es constitueixen a iniciativa dels sectors liberals de la burgesia de l’època i dels sectors reformadors de l’Església catòlica. La finalitat de promoure aquest tipus d’institucions era la d’apaivagar les múltiples necessitats econòmiques i socials dels obrers, tot fomentant l’estalvi i aplicant els excedents que generés la seva administració en obres benèfiques i socials, amb l’objectiu d’evitar els conflictes socials.

Al començament, les caixes catalanes centraran la seva activitat a fer assequibles l’estalvi i el crèdit a les classes populars, i evitar el que avui s’anomenaria l’exclusió financera.

Els primers anys d’aquestes entitats financeres, semblaven ser la gran singularitat i el pilar principal del sistema financer espanyol. Van obrir els ulls a moltes persones pensant-se ja amb la solució definitiva, i que altres, com Joan Cals, il·lusionat també pel gran èxit d’aquestes entitats, va escriure un article anomenat: L’èxit de les caixes d’estalvi (2005), on ja s’hi podia veure difuminat els punts febles d’aquest conjunt tan esplendorós, i que podien fer trontollar la supervivència d’aquestes. “Les pot perjudicar aquest èxit? Poden, com s’ha dit a vegades, morir d’èxit? El temor que hi ha al darrere d’aquests dos interrogants és que l’estratègia de creixement seguida per les caixes erosioni la seva identitat, i amb ella, part de les seves fortaleses competitives.”

Així doncs, observem que les caixes d’estalvi van crear un gran boom, però amb un creixement desmesurat en tots els aspectes i juntament amb un model de govern poc adequat van ser dos dels grans punyals que les van fer arribar en la situació que ens trobem actualment. Van tardar poc en sortir articles de diaris alertant aquesta gran davallada: “L’esclat de la bombolla immobiliària els ha afectat fortament entre altres factors. Sens dubte, moltes caixes van cometre l’error de deixar-se portar per l’eufòria imperant sense calibrar que l’excés d’oferta immobiliària a què conduïa el desenfrenament constructor destruïa el mur protector del risc que tradicionalment comportava el crèdit hipotecari.”

El 2008 i el 2009 van sortir tres informes anuals de la CECA on ja va començar-hi a haver un canvi, van aparèixer clares queixes del president a causa de les creixents interferències polítiques en la gestió i per la falta a les propostes de canvis legislatius presentades. A partir d’aquí, l’agrupació que defensava a les caixes d’estalvi ja si començava a respirar una certa inquietud i nerviosisme. S’obria un nou cicle de preocupacions i grans decepcions, que acabaria en la situació actual.

Aquest cicle es va iniciar degut a la crisi mundial que va començar a Estats Units, i que va provocar la famosa bombolla immobiliària anomenada anteriorment. Els mercats financers i els sistemes bancaris es van veure totalment afectats, i la liquiditat que abans tan abundava, havia desaparegut. Tal com ens explica el llibre de Serra Ramoneda, per l’actiu del sistema financer, va quedar perjudicat per està massa lligat en el sector de la construcció, ja que no es parava de construir i ningú comprava; i pel passiu, per haver recorregut a l’endeutament internacional per atendre les demandes de recursos financers.

Com hem dit al principi d’aquest apartat, les caixes d’estalvi (que el poder de decisió està molt difús) han set el nucli del nostre sistema financer i no els bancs, així doncs, com és obvi, han quedat més afectades aquestes entitats. Però la quantitat no ha set l’únic que les ha fet rebre, sinó també la seva dimensió, ja que les caixes solen ser d’un tamany més petit que els bancs, i això perjudica les economies d’escala (conjunt d’avantatges que obté un negoci gràcies a la seva expansió, com més quantitat de producció menys costos per unitat). També han sortit més afectades perquè l’estructura jurídica de les caixes fa que tinguin més dificultat per aconseguir recursos propis de primera categoria i fa encara més preocupant el baix nivell que tenen els seus coeficients de solvència. Un altre factor perjudicial, lligat amb la crisi de la bombolla immobiliària, ha set que l’exposició a l’immobiliari de les caixes d’estalvi era més gran que els bancs. Així doncs, tots aquests factors han set la causa que les caixes quedin més afectades en el sentit econòmic.

EVOLUCIÓ D’OFICINES I PERSONAL EN BANCS I CAIXES D’ESTALVIS (1976-1984)

CAIXES D’ESTALVI BANCS

ANY OFICINES PERSONAL OFICINES PERSONAL

1976 6.818 36.999 9.093 163.131

1984 10.477 69.438 16.399 164.330

Va faltar poc perquè en vuit anys es dupliques tant la xifra de treballadors com la d’oficines. Font: Article de Joan Cals (2005)

EVOLUCIÓ D’OFICINES I PERSONAL DE BANCS I CAIXES D’ESTALVI (1984-2008)

CAIXES D’ESTALVI BANCS

ANY OFICINES PERSONAL OFICINES PERSONAL

1984 10.477 69.438 16.399 164.330

2000 19.297 101.718 16.027 122.374

2008 25.035 134.867 15.612 115.114

Font: Banc d’Espanya

Després d’haver-me informat i haver rebuscat,

...