Negocios Internacionales

TEMA 1. INTRODUCCIÓ AL INTERNACIONAL BUSINESS

1. Definicions de negocis internacionals

No es solament comerç internacional, sinó que va mes enllà, es l’estudi dels aspectes (ventes, exportacions) internacionals que una empresa pot tenir. Estudia aspectes internacionals en els qual una empresa pot estar relacionada.

Que determina l’èxit o fracàs de les empreses internacionals?

No depèn solament de que l’empresa o faci ve o malament, depèn del Country Level Factors de variables incontrolables que formen part del risc. Hi ha dos enfocaments que son complementaris entre ells:

• Teoria basada en les institucions: fa referencia a factors a nivell de país (tasses, importacions, traves, etc.). Te en compte fonamentalment el paper de les legislacions (tribunals, lleis, governs, etc.) i funcionament legal del país. També te en compte afectes informals, referits a la cultura del país. Les regles informals son molt importants. Els elements que formen part de les institucions son factors a nivell país, es a dir, que no depenen de l’empresa (Country Level Factors) → el país té altres elements propis com l’educació, matèries primeres, grau de desenvolupament econòmic, etc.

• Teoria basada en els recursos: Te com varis enfocaments com per exemple factors a nivell d’empresa (Firm Level Factor). Fa referencia a les estratègia que fan servir les empreses per globalitzar-se com per exemple per exportacions directes o té distribuïdors locals o compra una empresa similar y ven el productes a traves d’aquestes, etc. Pot ser en un país no es pot internacionalitzar al 100% en un altre país.

Es refereix a la gestió de totes les activitats que les empreses poden tenir traspassant fronteres.

Les activitats realitzades per una empresa, tots el negocis es poden desglossar en una cadena de valor:

Es el desglossament (Reparto) d’una activitat productiva. Aquest desglossament en diferents etapes van afegint valor.

Les activitats primàries es troben a sota (poden haver mes activitats). Abans de la fabricació esta la logística d’imputs (entrada). Després de la fabricació està la logística de distribució, com distribuïm el producte. Després esta el màrqueting que es la comercialització del producte. Y finalment esta el servei que normalment, en empreses multinacionals solen ser serveis aliens.

El producte va adquirint un valor y un cost (compra, fabricació, etc.) fins que arriba al consumidor. El que importa es la diferencia entre el valor y el cost que s’anomena valor añadido. Les empreses analitzen el valor de cada etapa.

Qualsevol d’aquestes etapes pot externalitzar-se al estranger, no solament l’etapa de ventes.

Les activitats de suport estan ajudant a totes les activitats y fa referencia a les instal·lacions, a la direcció de RRHH, a la tecnologia y a l’aprovisionament de matèries primeres. Ajuden a que la disposició del client a pagar sigui la més gran possible.

Les companyies busquen disminuir el cost y augmentar la disposició a pagar del client, como per exemple, pagaràs 1€ per una coca-cola en una maquina del gimnàs quan en realitat a Caprabo només costa 0,50€.

El concepte cadena de valor en ajuda a entendre com unes empreses similars competeixen, ho fan especialitzant-se en lo que millor se li dona, exploten les seves fortaleses.

2. Sis dimensions o elements clau dels Negocis Internacionals.

- Globalització dels mercats.

- Comerç internacional.

- Inversió internacional.

- Riscos de negocis internacionals.

- Participants dels negocis internacionals.

- Diferents estratègies.

Lo primer que tenim es el comerç internacional i la globalització dels mercats. També s’estudien les estratègies o maneres d’entrar a un país en funció del cost que implica o del control que tens sobre la teva empresa. Per una altra banda estan els estudis dels participants (intermediaris, facilitadors, governs), es a dir, estudiar les condicions que t’ajuden o no. Y finalment l’últim element son els riscos dels negocis internacionals.

També podrien haver diferents elements que afectin als Negocis Internacionals, com per exemple, la cultura.

Globalització del mercats

Creixent integració econòmica entre països, a la interdependència entre països. Quins tipus de països son els que ràpidament poden tenir creixent integració? Democràtics, Capitalistes, Desenvolupats, amb poques barreres d’entrades, proximitat entre països, etc. La integració econòmica que tenim nosaltres es la UE.

La integració de mercats te molt a veure amb la proximitat dels països y generen acords regionals. La globalització es de coneixements, inversions, bens i serveis.

Internacionalització es la tendència que tenen a augmentar la grandària de l’empresa a l’exterior y la globalització es una tendència macro.

En la mesura en que la globalització va augmentant, això facilita les internacionalitzacions dels negocis de les empreses.

3. Conceptes clau en Comerç i Inversió Internacionals

Comerç internacional: intercanvi creuant fronteres de bens i serveis a traves d’exportacions i importacions.

Exportacions: estratègia d’entrada a un nou mercat implica la venda de bens i serveis a clients situats a l’estranger.

Importacions: Subministrament o obtenció de bens i serveis de proveïdors estrangers.

Hi han moltes combinacions, com per exemple una seu central compri uns inputs al Marroc per portar-los a la seva fabrica que esta Vietnam passant per la ordre de compra a espanya.

Inversió internacional financera: (cartera de valors internacionals) inversió que te una empresa d’accions o títols d’un altre. Part de la riquesa d’una empresa esta en cash i ha comprat accions de facebook, general motors, etc. Propietat passiva d’accions, valors i bons estrangers amb l’objectiu de tenir beneficis financers. Son inversions habitualment a curt termini. Aquest concepte no ens interessa en negocis internacionals perquè no hi ha ninguna acció de management.

IDE (Inversió Directa Estrangera): aquí el que es mou es l’empresa. Una empresa d’aquí compra una empresa de França. Esta comprant una fabrica y esta sent propietària de la fabrica, dirigirà la nova empresa. Implica una gestió de l’empresa a l’estranger. Transferència d’actius a un altre país o l’adquisició d’actius en un altre país. Aquests actius que es transfereixen poden ser talents directius per exemple.

L’objectiu de la IDE es tenir veu efectiva en el control de l’empresa a l’estranger. No sempre serà 100% teva, pot ser que el senyor Slim inverteixi una sèrie de diners per tenir una series d’accions que genera un lloc de treball en el consell d’administració.

Es suposa que la IDE implica com a mínim tenir un 10% de l’empresa de l’estranger. Si es menys d’un 10% es considera porfolio. La FDI es mou fonamentalment en països desenvolupats.

La IDE es una manera d’entrada diferent a les exportacions, te diferents formules:

• Adquisició: compra totes les instal·lacions amb tot el que implica, de positiu y negatiu.

• Green feels: construir desde 0 la nova empresa. Lo negatiu es el temps que tardarà en poder produir, com a mínim dos o tres anys.

• Brown Fels que son empreses fetes però velles, que ja estan fetes però ho hauràs de renovar.

• Fusió: la empresa A es fusiona amb la B, ara hi ha una nova empresa anomenada C.

L’adquisició o el greenfiel dependrà del que vols fer, si no tens presa y no hi ha competidors es millor un greenfield, sinó una adquisició serà mes ràpid.

Des de un punt de vista de la propietat:

• Participació de capital: Adquisició o propietat parcial de una empresa ja existent.

• Wholly: inversió directa en la qual te el 100% de la filial (empresa estrangera).

• Equity joint venture: Participació en la qual es crea una nova empresa propietat de les dues.

Els 5 primers països que exporten mes son Xina, EU, Japó, França, Alemanya.

Índex d’apertura es la suma de importacions i exportacions respecte al PIB del país. Els països amb més índex d’apertura son Bèlgica, Holanda, Corea del sud, Xina, Canada, etc.

Perquè passa això? Perquè el PIB es molt elevat y això fa que EU passi a posicions endarrerides.

Els països territorialment petits el que fan es orientar el seu mercat a l’exterior, o es queden en el seu territori amb pocs clients o busquen sortir fora.

4. El comerç Internacional al 2007 (abans de la crisi)

WTO document, 2008

Moltes activitats internacionals es concentren en blocs/regions: La triada esta formada per Amèrica del Nord (EU), Europa (Alemanya) y Ásia pacífic (Japó).

Mes del 80% de la IDE queda explicada en aquests blocs. Al mateix temps que la major part del comerç internacional.

Les 500 multinacionals mes grans estan localitzades, tenen la seva seu, dins de la triada (77%). El 80% de les seves vendes esta dins de la seva regió. Els fluxos interregionals no son molt abundants.

El enfoc de la regionalització s’ha de

...