Como Hechar Un Buen Polvo

TEMA 3

LA CULTURA

1.QUÈ ÉS LA CULTURA?

Si definíssim la natura com allò que ens ve donat, com el que hem trobat i on hem de subsistir com a individus i com a espècie, podríem definir la cultura com allò que els humans hem posat a la natura, allò que hi hem afegit. Per tant, els éssers humans, tant d’una manera individual com col•lectiva, som una barreja de natura i cultura.

En una cultura hi podem distingir trets, complexos i àrees culturals

Trets culturals

Són les unitats més reduïdes de tota cultura. Fixem-nos, com a exemple, en dos casos: els indis ianomamis de la conca de l’Orinoco, al Brasil, s’insereixen un disc de fusta al llavi inferior; en la nostra cultura, es foraden les orelles a les nenes en néixer per col•locar-los uns ornaments petits anomenats arracades (el fenomen del piercing és una altra cosa: un tret d’una certa subcultura o contracultura). Els trets culturals són, doncs, les unitats més petites identificables d’una cultura, i manquen de sentit si no les entenem en un entramat cultural més general.

Complexos culturals

Són conjunts funcionalment integrats de trets culturals que persisteixen com una unitat en l’espai i en el temps. La manera de fer els habitatges de cada cultura en serien exemples: la masia catalana, l’habitatge comunal semisedentari que els ianomamis construeixen en una clariana de la selva o l’ iglú dels esquimals de l’Àrtic. Els complexos culturals, per tant, són una suma d’elements que varien en alguns trets d’un lloc a un altre de la selva o d’un lloc a un altre de l’Àrtic, per exemple, però que responen a unes característiques més generals, com ara un determinat tipus de relació que els éssers humans estableixen amb el medi (hi subsisteixen, s’exploten els recursos, hi estableixen un tipus de convivència, etc.)

Àrees culturals

Poden referir-se a un àmbit geogràfic força precís (cultura catalana, basca, lapona, magrebina...) o àrees més àmplies (cultura anglosaxona, islàmica, mediterrània, occidental, oriental...).

Animals culturals

Sembla que la nostra condició d’animals culturals és la que ens fa diferents a la resta d’animals. La cultura es transmet de generació en generació, d’individu en individu, mitjançant el procediment anomenat aprenentatge. La major part de la nostra conducta habitual és cultural, mentre que la conducta de la immensa majoria dels animals és natural, és a dir, instintiva. Es regeixen per pautes de conducta que han estat transmeses de pares a fills genèticament, i no pas a través de l’aprenentatge.

És cert que hi ha animals superiors (goril•les, dofins, ximpanzés, balenes...) que aprenen pautes de conducta –al marge de tota intervenció humana- i les transmeten dins del ramat; de totes maneres, aquestes conductes són poques, i força rudimentàries. Per exemple, s’ha observat que els goril•les d’una vall tenen i transmeten unes normes de convivència diferents de les d’una comunitat no gaire llunyana.

L’ésser humà, que té un cos desproveït d’instruments poderosos de subsistència (banyes, urpes, ullals, closca...), ha desenvolupat com a forma de subsistència millor i més eficaç la seva adaptació intel•ligent al medi natural (pensem en l’enginyeria o l’arquitectura), ha transformat aquest medi i n’ha manipulat la naturalesa precària per garantir la seva continuïtat (mitjançant la medicina i les medecines).

La subsistència de la nostra espècie no s’entén si no és mitjançant aquesta relació entre cultura i biologia. Així, els humans hem arribat a tenir una biologia modificada culturalment. Els queixals del seny, per exemple, són un component recessiu de la nostra naturalesa, ja que des de que coem els aliments i tenim estris més eficaços per tallar-los, no ens calen aquestes dents prominents i poderoses que arrencaven la carn crua i trinxaven els aliments crus, força més durs que els cuinats. En conseqüència, la naturalesa humana ha evolucionat fent que la part inferior del rostre es tiri enrere i deixi poc lloc per a aquests queixals, característics de l’època en què els humans tenien menys intel•ligència (l’home prehistòric). Contràriament, la part alta del crani s’ha eixamplat i el front s’ha fet més prominent per donar cabuda a un cervell cada vegada més potent. Tot això, evidentment, en un procés de desenes de milers d’anys.

Els instints, que en altres animals es manifesten de forma automàtica, en els humans són continguts, canalitzats o modificats per tot un seguit de pautes culturals. L’art o la religió no són sinó maneres de reprimir i transformar aquesta instintivitat natural bàsica, també present en nosaltres.

El sociòleg Salvador Giner dóna la següent definició de cultura: “La cultura pot ser entesa com un sistema relativament integrat d’idees, valors, actituds, assercions ètiques i modes de vida, disposats en esquemes o patrons que posseeixen una certa estabilitat dins d’una societat donada, de manera que influeixen en la seva conducta i estructura. Tot allò que l’home és i fa i que no procedeix únicament de la seva herència biològica queda, doncs, cobert pel camp de la cultura”.

La cultura d’una societat no és un conjunt de trets inconnexos, sinó que forma un conjunt més o menys coherent i organitzat. Integra, per exemple, coneixements i pautes de conducta apreses socialment. Així, doncs, segons com siguin els coneixements assolits per una societat, aquesta va modificant les seves pautes de conducta. Però, a la inversa, unes determinades pautes de conducta que es generalitzen en una societat també donen com a resultat una altra forma d’entendre la realitat en què es viu.

2. ELS ENTRAMATS CULTURALS

És important comprendre que la visió del món que té tot individu depèn en bona part del fet que la seva educació com a individu ha tingut lloc en un d’aquests entramats culturals (endoculturació). És a dir, l’entramat cultural d’un individu fa possible que pensi; però alhora impedeix que pensi ben bé com vol i el que vol, ja que, a més d’ensenyar-lo a pensar, també influeix i el condiciona. Amb tot, això no vol dir que un individu no pugui escapar-se d’aquesta xarxa i pensar de manera diferent.

Els entramats culturals es manifesten en signes (senyals i símbols) que els diferencien els un dels altres: una manera de vestir,

...