La Vida Es Jodida

Així, doncs —vaig dir—, hem arribat a port, amb molt d’esforç, i ens hem posat d’acord que les mateixes classes que hi ha a la ciutat estan també en l’ànima de cadascun, i en nombre igual.

—Així és.

—No és també necessari, doncs, que de la mateixa manera que era sàvia la ciutat, i pel mateix principi que ho era, així mateix, sigui savi també l’individu? Ànima racional (phrónesis)

—Per què no?

—I que de la mateixa manera i pel mateix motiu que és valent l’individu, Ànima irascible (andreia) ho sigui també la ciutat, i que el mateix passi en tot el que fa referència a la virtut?

—Així ha de ser per força.

—I, per tant, Glaucó, direm que un home és just de la mateixa manera que dèiem que era justa la ciutat. Virtut que equilibra l’ànima = justícia.

—També això és totalment necessari.

—Per altra banda, no hem oblidat que la ciutat era justa perquè cadascuna de les seves tres classes hi feia allò que li era propi. Cada classe ha de fer el que es correspon amb la seva ànima.

—No crec que ho hàgim oblidat.

—Així, doncs, hem de tenir present que cadascun de nosaltres només serà just i farà allò que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa allò que li és propi.

PLATÓ. República, IV

1. Expliqueu breument (entre seixanta i vuitanta paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

- Idea principal general: dialèctica ànima – societat

- Concreció: cada classe social natural ha de fer allò que li és propi, segons la naturalesa de la seva ànima. Això permetrà l’equilibri i l’harmonia perfecta (justícia).

- Analogies entre l’ànima i la ciutat  ànima racional = ciutat sàvia  ànima irascible = ciutat valenta...

- La virtut en l’ànima i la ciutat = justícia = equilibri o harmonia ànima-ciutat.

El text tracta sobre la relació dialèctica entre l’individu (ànima) i la ciutat (polis) en la teoria política de Plató (politeia). Introdueix aquesta relació exemplificant diferents analogies entre les virtuts (areté) de l’ànima i les virtuts de la ciutat, deixant clar que unes depenen de les altres i que la justícia és la virtut principal que ha de equilibrar l’ànima i la ciutat. Segons Plató aquest equilibri s’aconsegueix quan cada classe social natural que forma la ciutat fa allò que li és propi, és a dir, fa la funció que es deriva directament de la seva ànima; llavors la ciutat és justa a l’igual que les ànimes dels seus ciutadans.

Aquest text té un sentit clarament ètic i polític, deixant clar que el bon governant és aquell que governa des de la saviesa de la seva ànima (phrònesis).

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o les expressions següents: [1 punt]

a) «ciutat sàvia»: societat on cada classe social fa la funció que li correspon segons les naturaleses de les ànimes dels ciutadans que la composen.

b) «classes»: parts socials en què es divideix de forma natural l’Estat platònic i que es caracteritzen per la naturalesa de l’ànima dels seus individus (artesans, guardians i reis filòsofs).

3. Expliqueu el sentit i la justificació de la frase següent del text: «hem de tenir present que cadascun de nosaltres només serà just i farà allò que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa allò que li és propi». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

Allò que és propi d’un individu = funcions específiques = allò que deriva de la naturalesa

...