PSICOLOGIA DES DE L’ANTIGA GRÈCIA FINS AL RENAIXAMENT
jjjuuudddApuntes7 de Octubre de 2021
8.228 Palabras (33 Páginas)127 Visitas
RESUM: T1. ASPECTES INTRODUCTORIS
1.1.HISTORIA CIENCIA Y PSICOLOGIA
CIENCIA: es fa mitjançant l’observació, el reonament, elaborant principis generals y fents servir mètodes i tècniques per adquirir i organitzar el coneixement.
MÈTODES CIENTÍFICS
Racionalisme: teoria 🡪 observació
Empirisme: observació 🡪 teoria
LLEIS CIENTÍFIQUES
Relació constant y observable entre dos o més variables. S’interessa per els casos generals observables.[pic 1][pic 2]
- Lleis correlacionals 🡪 com varien conjuntament dos fets (predicció)[pic 3][pic 4]
- Lleis causals 🡪 relació causal entre dos fets.
Determinisme : si sabem les causes podem prevenir
COM FUNCIONEN LES CIÈNCIES?
- KARL POPPER (1902-1994):
La ciència no comença amb l’observació sinò amb un problema.
- Principi de la Falsabilitat: qualsevol teoria científica ha de poder ser falsejada (posar-ho a prova a partir de l’observació i l’experimentació).
Popper no jutja la utilitat de les teories sinó si aquestes son científiques o no:
- Teoria científica: hi ha un contrast empíric (replicar-la) i prediccions que poden refutar la teoria.
- Teoria no científica: prediccions i fets que mai son falsos. Poden caure en la post-dicció(explicar fenomens una vegada s’han produït).
-THOMAS KUHN (1922-1996):
La actitut científica està guiada per el paradigma que es consideri verdader.
- Paradigma: conjunt de coneixements y suposicions que s’adopten a l’hora d’obtenir coneixament. Amb el temps surgeixen anomalies que no poden ser explicades per el paradigma, per tant hi ha una crisis i es forma un nou paradigma.
Com evolucionen les ciencies?
- Etapa pre-paradigmàtica 🡪 psicologia
- Estat paradigmàtic
- Estat revolucionari
ES LA PSICOLOGIA UNA CIÈNCIA?
- Psicologia: ciencia que estudia la conducta dels humans i els seus processo mentals, socials y fisics.
Todas las ciencias son deterministas (causa-efecto). La psicología es experimental y aceptan el determinismo.
Com més causes es descobreixen més previsible i controlable será la conducta humana.
TIPUS DE DETERMINISME[pic 5]
- Determinisme físic
[pic 6]
- Determinisme psiquic [pic 7]
PSICOLOGIA INDETERMINISTE
La causa de la conducta estan determindes pero no es poden medir. 🡪 Principi d’incertidumbre de Heisenberg.
PSICOLOGIA NO DETERMINISTE
El metode cientific no es la millor manera d’estudiar l’esser humà, perque pensen que té capacitats per decidir per ell mateix. 🡪 conducta espontànea no es genera (lliure albedrio)
1.2 CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT HISTÒRIC: DADES I FONTS DE DADES
FONTS
- Primàries: material de primera mà. Són fonts específiques, concretes i particulars.
- Secundàries: recull comentaris, anàlisis i crítiques que fonts primàries ens diuen.
- Terciàries: ens ajuden a trobar més fonts específiques.
CITACIÓ DE FONTS 🡪 APA
1.3 MODELS EXPLICATIUS EN LA HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA
Princippalment la psicologia era una branca de la filosofia (teories més relacionades amb l’alme que el cos).
Nous models explicatius:
- Ciència de l’ànima: dualismo de plató (cos i alma), aristòtil : ànima biològica, inseparable del cos, i que fora d’aquest no te sentit ni existència.[pic 8]
- Ciència de la ment: existeix una realitat que es la ment 🡪 importància d’idees
- Ciència de la conducta: necessitat de construir una psicologia objectiva. (comportament ha de ser observable i mesurable).
- Ciència conducta-ment: la conducta és allò que il·lustra el que succeeix a la ment 🡪 cognivisme.
RESUM T.2: FILOSOFIA I PSICOLOGIA
2.1. CIÈNCIA I PSICOLOGIA DES DE L’ANTIGA GRÈCIA FINS AL RENAIXAMENT
[pic 9][pic 10][pic 11]
La psicologia era una branca de la filosofia 🡪 els grecs van ser els primers en aportar definicions sobre la ment i la conducta, però les explicacions eren molt especulatives, sense evidencies empíriques.
Moltes de les perspectives generals van contribuir a la ciència actual:
- Naturalisme : univers s’explica millor en termes d’elements i processos mentals.
- Formalisme: univers s’explica millor en termes de relacions formals o matemàtiques.
En l’edat mitjana el coneixement residia a deu. Això canvia quan apareix el renaixement (14500-1600) 🡪 Filòsofs i científics no accepten que el coneixement provingui de deu i s’interessen pel coneixement humà.
CIENCIA DE L’ÀNIMA 🡪 CIÈNCIA DE LA MENT
- Renaixement: hi va haver-hi la caiguda de l’autoritat eclasiàstica, aixo va fer que hi hagués una observació empírica de la naturales. Humanistes: potencial humà per coneixer el món i millorar-lo.
2.2. LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA I LA CONSTRUCCIÓ DE LA CIÈNCIA MODERNA
CONTEXT RENAIXENTISTA (S.XVII-XVIII)
- Crisis i revolució: canvis d’organització social i pensament de l’època. 🡪 Establiment de bases del món modern mitjà:
- Política: fi del feudalisme, inici dels estats-nació
- Religió: reforma i contra-reforma
- Humanisme: intrès per temes centrats en el potencial humà
- Il·lustració: canvi de pensament, confien en la raó i l’experiencia humana.
- Físics-astrònms: destrueixen el dogma eclesiàstic
- Fi de geocentrisme i inici d’heliocentrisme 🡪 Nicolàs Copèrnic
- Teoria heliocèntrica (la terra no és el centre del sistema solar)
- Moviments planetaris explicats per les matemàtiques 🡪 Johannes Kepler i Galileo Galilei.
- Isac Newton 🡪 llei de la gravitació universal
Això ens interesa perque començem a:
-observar empíricament
-ciència es converteix en una nova religió
- En psicologia:
- Anàlisi atomista i reduccionista de la psicologia i del comportament humà.
- Context de coneixement i ciència, potencial de l’ésser humà
- No es preocupa per l’ànima 🡪 ment
- Nous enfocaments: Racionalisme, Empirisme i Associacionisme, Positivisme.
2.3 RACIONALISME, EMPIRISME, ASSOCIACIONISME, SENSACIONALISME I POSITIVISME.
RACIONALISME I EMPIRISME
RACIONALISME | EMPIRISME | |
PUNTS EN COMÚ | [pic 12] | |
PUNTS EN CONTRA:
RACIONALISME:
A partir de la raó obtenim el coneixement.
La ment es algo més que una col·lecció d’idees derivades de la experiència sensorial (idees innates).
No només és important el contingut de la ment, sinó també els mecanismes i capacitats que s’elevoren aquests contInguts.
-mètode deductiu: 🡪 per tal d’arribar a la veritat. Addquirim coneixement a partir de la deducció lógica, analisis i argumentes.
DESCARTES:
Ciència cartesiana
- Intuïció: la ment té una idea clara i no pot dubtar de la validesa.
- Deducció: a partir d’aquesta idea, es poden deduir moltes altres idees vàlides.
[pic 13][pic 14]
-Fenomenologia: estudi intuïtiu / introspectiu de la naturales (dubtar de l’existència del món fisic pero no puc dubtar de mi mateix 🡪 cogito ergo sum
El seu pensament:
- Idees innates: la base del pensament son les idees innates que estan inscrites en la ment des de que naixem. Les idees derivades de la raó ens permeten arribar a la veritat.
- Mecanicisme: L’univers i tota la naturalesa (animals i homes), són màquines creades per Déu.
[pic 15]
GOTTFRIET WILHELM LEIBNIZ:
Monadologia: l’univers està comport per pertícules independents 🡪 mònedes. Cada mònada és activa i te capacitat de consiència (vida pròpia i gradació).
El pensament està compost de:
- Petites percepcions: percepcions que no han aconseguit claredat de conciencia
- Percepcions: estats de consciència amb continguts borrosos i indiferenciats
- Apercepcions: agrupacions de petites percepcions guiades per l’atenció voluntària. (la raó només pot actuar en aquestes apercepcions).
Va ser el primer en la història del pensament de parlar d’un contínuum inconscient-conscient.
...