Sociologia De La Familia. Acció Tutorial

Índex

PART A

1. Reunió pares (objectius i accions).

2. Elaboració d’instruments per la valoració de les capacitats.

3. Instruments per conèixer el context familiar.

4. Full per recollir dades del nen i la família.

5. Full d’entrevista amb els pares.

PART B

6. Graelles sobre el desenvolupament de capacitats a l’escola.

A) Els tres objectius que treballarem durant el primer trimestre seran:

• Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.

1. És molt important que els nens des de ben petits adquireixin l’hàbit d’autonomia per poder progressar en el seu desenvolupament, ja que en aquesta etapa és més important que siguin autosuficients que aprendre molts coneixements teòrics, encara que ha d’haver una equivalència entre els dos, i no deixar un de banda. D’aquesta manera adquiriran els objectius plantejats per al seu nivell i a més es desenvoluparan de manera autònoma.

2. Nosaltres posaríem en practica aquest objectiu mitjançant les rutines quotidianes. Un bon exemple seria:

En arribar pel matí a l’aula, el nen haurà de penjar la jaqueta i la motxilla al penjador, que aquest tindrà la seva fotografia i el seu nom perquè l’identifiqui més fàcilment, seguidament es posaran la bata i es cordaran els botons, posteriorment treuran de la motxilla l’agenda i el got, l’agenda la porten a la taula de la mestra i el got el posen al seu lloc corresponent (penjador comú per a gots). Els dilluns també treuen el tovalló per esmorzar i el posaran a la capsa dels tovallons.

Tot seguit s’asseuran a la rotllana per començar el bon dia, que aquest consisteix en cantar la cançó del bon dia, veure els alumnes que no han vingut i mirar el temps que fa. Per acabar tots s’asseuen a la seva cadira i els encarregats escollits (cada dilluns), fan les seves tasques.

Al començament de curs tots aquests hàbits els faran amb l’ajuda de la mestra, a mesura que passa e curs l’ajuda anirà disminuint per tal de que els nens assoleixin l’autonomia suficient per assolir els objectius.

• Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes i expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc.

1. Aquest objectiu és important tenir-ho en compte, ja que és necessari que els nens aprenguin a escoltar-se, a parlar entre ells i respectar el torn de paraula dels altres; i amb els adults. Per això és necessari la comunicació reciproca, també dins de la comunicació cal tenir present el gest ja que aquest ens pot ajudar a comunicar-nos, expressar-nos i fer-nos comprendre, quan de vegades no sabem com dir exactament alguna cosa; en aquesta etapa inicial és molt important ja que no tenen un vocabulari ric i extens.

El joc, per altra banda és un factor molt important per al desenvolupament infantil, ja que a traves d’aquest aprenen, es comuniquen, comparteixen, ensenyen,etc... és una manera molt enriquidora de tenir un aprenentatge significatiu.

2. Un exemple clar per treballar els tres conceptes a la vegada, podria ser fer una representació nadalenca; la representació la faran els tres nivells d’infantil i consisteix en que cada classe fa la seva nadala mitjançant una cançó i un ball, després es posa tot en comú i queda una petita representació de tot infantil.

Nosaltres ens centrem en el nivell de EI3, i explicarem com ho farien ells:

Primerament, durant les setmanes prèvies, els hi ensenyaríem la nadala, una vegada se l’han aprés i la saben cantar els hi ensenyem com representar-la, i ho fem mitjançant el gest, ja que creiem que és millor que no ensenyar-li’s una coreografia que no tingui res a veure amb la cançó, és a dir, els nens cantaran la nadala i faran els gestos corresponents a la lletra de la cançó, per exemple, si es refereix al nen Jesús, ells faran com si tinguessin un bebè entre els braços, si diu fer un petó a la galta, faran un petó a l’aire i es posaran el dit a la galta, etc...

• Observar i experimentar l’entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.

1. L’entorn influeix molt en el desenvolupament dels nens, ja que va molt lligat a l’observació i l’experimentació, factors claus per a l’aprenentatge significatiu dels infants.

L’aula, serà un espai on els nens passaran moltes hores, per això cal que hi hagi un clima agradable, confortable, on els nens estiguin agust i còmodes. També hi haurà el material necessari per poder assolir el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Per tal de decorar l’aula amb materials naturals, a la tardor, programaríem una sortida al parc més proper per recollir fulles seques i fer un mural conjunt a l’aula que, posteriorment, penjaríem per decorar-la. Cada fulla significarà un alumne de la classe, per tant, una vegada enganxades al mural posaran el seu nom a sota. Es podem recollir de més, per tal de fer penjolls del sostre que decorin tota l’aula.

Finalment es crearà un ambient de diàleg per posar en comú l’experiència de la recollida de fulles al parc, on cada nen podrà expressar la seva pròpia.

2. Nosaltres portaríem a terme aquest objectiu mitjançant, sortides als parcs del voltant de l’escola, a la muntanya, casa de colònies, etc.. això englobaria al món natural, referent al món social, els nens poden interactuar amb els seus iguals, mestres, personal no docent, especialistes, persones externes a l’escola, en cas d’una sortida pel barri, etc... el món físic, seria tots els espais de l’escola; aula, gimnàs, pati, menjador, aula polivalent, lavabos, informàtica, tots els espais que els nens utilitzen en el dia a dia. I pel que fa al món material, en l’escola tindrem tots els recursos necessaris perquè els nens puguin experimentar, manipular i aprendre sense cap tipus de dificultat (jocs, ordinadors, material psicomotricitat, llapis de colors, plastilina, pintura, titelles, retoladors, etc...).

Més endavant, programaríem un altre sortida al mercat per comprar fruits secs i crear el racó de la tardor a l’aula. Així, els nenes/es experimentaran de primera mà que és el mercat, que n’hi ha, que es pot comprar...etc. I interactuarien amb altres entorns.

B) 1.Pel que fa al primer objectiu, l’autonomia, els pares també han de tenir unes rutines pautades a casa; al matí aixecar-se, vestir-se, rentar-se la cara, esmorzar i rentar-se les dents, quan arribi de l’escola al migdia (si és el cas), rentar-se les mans, ajudar a parar i desparar taula, menjar tot sol, rentar-se les dents i a la tarda després de sortir d’escola, berenar sol, si juga a casa recollir les joguines, dutxar-se (amb ajuda), posar-se el pijama, parar i desparar la taula per sopar i anar a dormir.

Referent al segon objectiu, intencions comunicatives, els pares han d’incidir en la parla del nen, i potenciar el gest i el joc. Els adults han de crear un clima emocional que faciliti la comunicació, escoltar amb atenció i interès, si el nen es trava no tallar-lo sinó ajudar-lo a seguir amb la conversa i mostrar empatia per promoure un bon diàleg familiar.

El joc també ha d’estar present a casa, els nens han de jugar i no el hi podem prohibir que treguin moltes joguines sinó ensenyar-li’s que desprès de jugar s’ha de recollir, perquè el joc és imprescindible per assolir correctament el desenvolupament físic, psíquic i emocional de l’infant, ja que per mitjà del joc va descobrint les seves qualitats i limitacions. Els pares s’han de conscienciar que el joc és molt més que un simple entreteniment, l’infant creix en diferents àrees, no només en l’intel•lectual. En definitiva, aquest propicia la comunicació, la confiança, l’alegria... entre tots els membres de la família.

L’últim objectiu, observació i experimentació de l’entorn, és aconsellable que els pares potenciïn la comprensió del món natural, social, físic i material, per tal de que els fills adquireixin aprenentatge significatiu i el seu desenvolupament sigui favorable.

Uns exemples per dur a terme l’objectiu a nivell familiar poden ser; portar al parc al nen, per tal de que interactuï amb els iguals i amb els adults, on podrà aprendre a resoldre diferents conflictes que li poden sorgir, a relacionar-se, compartir, comunicar-se, experimentar, etc... També és enriquidor que tota la família facin sortides a la natura, per tal de que el nen pugui experimentar directament l’entorn, veure animals que a la ciutat no pot veure, plantes, flors, etc... Un altre consell, seria portar-lo a l’hora de comprar, ja que d’aquesta manera es podrà relacionar amb persones fora del seu entorn social i també descobrir nous entorns desconeguts fins al moment.

2.Elaboració d’instruments per la valoració de les capacitats:

El desenvolupament de les capacitats és el resultat del que s'aprèn. Així, doncs, al llarg de l'etapa de l'educació infantil els infants hauran d'anar desenvolupant les capacitats a l'entorn dels eixos següents:

 Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma.

 Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

 Aprendre a conviure i habitar el món.

L’avaluació

...