Ciència i tècnica

[pic 1]

LES PERSONES I LA TÈCNICA

Gràcies a la tècnica, els humans hem dominat la naturalesa i l’hem utilitzat per satisfer les nostres necessitats.

De fa uns anys, el seu desenvolupament ha aconseguit penetrar en els secrets de la naturalesa, que se’ns pot escapar de les mans. Per exemple:

• De la física nuclear: va sorgir la bomba atòmica.
• Amb l’enginyeria genètica: podríem produir virus, animals i fins i tot persones.
• Amb la tecnologia de la informació: es podrien segrestar les ments de la gent.

De tots aquests prodigis de la tecnologia humana, podem derivar-ne beneficis immensos, però també danys irreparables.

Abans, però, hauríem de clarificar què entenem per Ciència, Tècnica i Tecnologia i els perills que això comporta.

• Ciència: Sistema de coneixements que busca la veritat, explica com són les coses, que descobreix les relacions entre objectes i fenòmens, és a dir, explica com és i com funciona la naturalesa.
• Tècnica: Sistema d’accions gràcies als quals s’intervé en la naturalesa a fi d’obtenir-ne materials i productes que no ens ofereix directament i que resulten necessaris per satisfer les necessitats humanes. La tècnica és l’aplicació de la ciència.
• Tecnologia: Conjunt de tots els mitjans tècnics. És una disciplina moderna que utilitza els mètodes de la ciència i l’enginyeria per transformar la naturalesa.

Existeix una interrelació entre la ciència i la tècnica, per tant podem fer-nos la següent pregunta: QUÈ ÉS PRIMER LA CIÈNCIA O LA TÈCNICA?

Anem a veure ara la diferència que hi ha entre la Ciència i la Tècnica:

1. CIÈNCIA                                        TÈCNICA

- Descoberta progressiva de les                        - Conjunt de procediments que

   relacions objectives de la realitat.                   han de produir resultats útils.

- Meta: objectivitat (igual per tothom)                - Meta: Subjectiva (dependrà

                                                          de la persona.

- Revela lleis i relaciona fenòmens.                - Transforma i sotmet la natura.

- Responsabilitat teòrica                                - Responsabilitat pràctica

- Saber teòric: no transforma la realitat                - Saber aplicat: vol canviar la

   només explica el que veu o descobreix.            Realitat.

Com veiem els dos termes estan relacionats ja que no podem parlar d’avenços científics si no parlem de la tècnica, ara bé, tot i que aquesta ha portat un avens a la ciència també ens ha proporcionat un poder en què si no vigilem pot acabar destruint-nos: per exemple energia nuclear i l’enginyeria genètica.

1. TECNOLOGIA I ÈTICA

T’imagines viure sense electricitat o sense cotxes? Doncs  només fa uns 100 anys que és va començar a electrificar les grans ciutats i encara no circulaven automòbils.

Avui vivim en un món on cada cop més estem envaïts per la tecnologia.

Només hem de mirar al nostre voltant per trobar aparells que fa 50 anys no s’havien inventats: TV, mòbils, ordinadors....

15 anys enrera ningú s’hauria imaginat que existirien més mòbils que persones (i ara ens sembla imprescindible).

La tecnologia no és un fenomen nou, com ja hem dit, els orígens de la persona va vinculada a la tècnica (estris de pedra, fusta, pells d’animals adobades....)

El progrés de la humanitat ha estat paral·lel al desenvolupament de la tècnica, sense la qual l’ésser humà no s’hauria desenvolupat.

L’home és un animal tecnològic. En aquest sentit podem dir que els dos termes van units, es a dir, la humanitat ha creat la tècnica i aquesta ens ha fet humans.

1. LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA

Al llarg de la història hem vist que els canvis que ha patit la humanitat ha estat lent. S’ha considerat l’ésser humà com un ésser dominat pel món natural. Però a partir de l’èxit de la ciència moderna i la revolució industrial, l’ésser humà comença a veure un món dominat per ells a través de la tecnologia. Però no és fins al s.XX que això comença a ser una realitat.

Per exemple: als USA el 5% de la població va trigar 40 anys a tenir telèfon a casa des de que es va inventar al 1870 per Grhaham Wells. En canvi la TV només va trigar 20 anys i Internet 5 anys.

Progressivament la tecnologia va reduint les limitacions naturals i ens promet un control sobre el món i la pròpia vida. Ens promet la capacitat de dominar allò que abans estava reservat a l’atzar natural, com ara determinar el sexe dels fills.

Però això no està lliure de controvèrsia, al contrari , es fan moltes preguntes difícils de contestar com:

• Qui governa la tecnologia?
• Podem preveure realment tots els fets?
• Qui domina a qui: nosaltres a la tecnologia o la tecnologia a nosaltres?.

Exercici: Per grups buscar informació sobre aquesta última pregunta. Casos en què nosaltres dominem la tecnologia i casos en què la tecnologia ens domini.

1. TECNOLOGIA I RESPONSABILITAT MORAL

Vinculat a aquest tema en trobem un altre que és el de la llibertat. Aquesta implica responsabilitat per decidir, per tant si ho vinculem  a la tecnologia ens trobem que, si tenim llibertat per controlar les variables del món i de la pròpia vida que ens dóna la tecnologia, també implica una responsabilitat moral.

És moralment acceptable clonar a persones o poder seleccionar fills a la carta?

Qüestions com aquesta han fet néixer i desenvolupar nous camps de l’ètica que es refereixen a la relació de les persones amb la tecnologia. Si fins a mitjans del s.XX la progressiva tecnificació de la vida humana era assumida com a progrés indiscutible, l’acceleració del desenvolupament tecnològic ha fet plantejar-se un munt de preguntes respecta a aquesta relació.

Per exemple: les investigacions sobre física nuclear van permetre molts avenços inqüestionables (gaudir d’energia elèctrica, aplicacions mèdiques de diagnòstic i tractaments contra el càncer). Però també han estat causa de grans catàstrofes (bombes d’Hiroshima, Nagasaki, els desastres de Txernòvil, etc).

...