Compartir Interessos I Només Interessos

Compartir interessos i només interessos

Comparteixo, després existeixo. Aquesta premisa, i frase de moda, és la base de tota sociabilització en el present món digital. Compartim videos, imatges, notícies... continguts pensats per, crear capturar i entregar valor mitjançant una infinita xarxa anomenada Internet.

Com assegura la professora Trukle “La tecnologia opera com un complement per combatre la solitud” així doncs, en una societat al·lèrgica al seu propi espai m’he disposat a investigar l’existència d’alguna xarxa social on, tot i viure del fet de compartir, s’ensenyi la part més natural i pura de l’usuari que es troba darrere la pantalla, no tant basat en una imatge sinó en el fet de compartir interessos.

Un cop visitats alguns espais virtuals com Facebook, Twitter, Linkedin, Google+ i Instagram he pogut comprovar el punt d’inflexió que ens permeten presentar-nos com algú que no som: els retocs; editem els missatges, corregim, esborrem i ens retoquem per veure'ns millor. Aquí està el gran servei d’aquestes xarxes socials: et permeten crear el teu propi aparador per vendre’t explotant el seu principal servei com a eines per compartir continguts.

Així doncs m’he volgut centrar en l’origen del compartir, enviar un enllaç a una altre persona per tal de saber l’opinió sobre la informació enviada i sense la necessitat de ser modificada. No l’he trobat. Totes les xarxes socials tenen l’opció de poder crear una falsa imatge de tu, però el que si que existeix és una xarxa social que s’hi acosta molt basada en compartir interessos mitjançant enllaços, el simple URL del que t’interessa d’una manera diferent i visual. Pearltrees, una eina de col·laboració que permet als usuaris recopilar, organitzar i compartir qualsevol enllaç que troben en línia, així com pujar fotos i notes personals. La innovació recau en un interface visual i únic que permet als usuaris arrossegar i organitzar els URL recollits en “perles” formant així els seus propis arbres de continguts.

El que m’ha xocat d’aquesta xarxa social és que no enfoca els seus serveis a l’usuari sinó al contingut que es comparteix. Utilitza un mapa de la ment com a interface per ajudar a organitzar els accessos directes de les pàgines web d'una manera molt més intuïtiva que la llista de favorits del navegador típic. També permet connectar amb altres usuaris que comparteixen interessos similars, la qual cosa ho situa en el mateix camp que altres eines de bookmarking social. No és l’usuari el que busca a un altre usuari sinó que és la informació mateixa la que s’uneix a altres continguts semblants enllaçant així, el que molt bé anuncia la xarxa social: els interessos.

Finalment, en la meva recerca per trobar el fet de compartir continguts d’interés en el seu estat més pur no he aconseguit trobar cap xarxa social on es pugui mostrar la persona al 100% tal i com és, per això, esmentant a la professora Turkle si volem una comunicació pura i basada en el compartir interessos sense enmascaraments hem d’utilitzar el tradicional cara a cara, però en un món digital l’eina més propera en comparir idees i continguts de la manera més objectiva possible és Pearltrees: una eina que no uneix els usuaris per una imatge o una propia identitat sinó pels seus propis mapes mentals, per les seves idees, pels seus interessos.

Annex:

SherryTurkle: Why you should listen. TED Talks. Abril 2012. http://www.ted.com/speakers/sherry_turkle


Eduardo: Mapas Mentales y su Relación con el Marcador Pearltrees. Eduarea. 17 Octubre 2011. http://eduarea.wordpress.com/2011/10/17/mapas-mentales-y-su-relacion-con-el-marcador-pearltrees/


Bitelia: Pearltrees, otra forma de descubrir

...