Factores De Competitividad

Prova d’avaluació continuada 2. La competitivitat a l’economia del coneixement i l’empresa xarxa

A. Verdader o fals. Justifica la teva resposta en 5 línies per pregunta com a màxim.

1. Al nivell agregat la competitivitat és un joc de suma zero. La competitivitat que guanya un país, la perden d’altres països.

Fals.

Així ho avança ja el material d’ estudi de la UOC a la introducció dels mòduls (“contràriament al que habitualment es diu, la competitivitat no és un joc de suma zero” ). En el mateix sentit es fa referència més endavant al Premi Nobel d’ Economia Paul R. Krugman, (“La interdependència econòmica entre països, per mitjà de les exportacions, no ha pas de ser un joc de suma zero. De fet, s’ha demostrat que el comerç internacional és un dels pilars del creixement econòmic sostingut a llarg termini entre les economies que s’obren als mercats internacionals” ). Tal com s’ explica, hi intervenen factors nacionals d’ una banda, i en segon lloc, pel fet que la competitivitat entre països no funciona de la mateixa manera que entre empreses (on sí es pot donar aquest joc de suma zero).

2. Una país és competitiu si és capaç d’exportar béns i servies. Les devaluacions del tipus de canvi d’una moneda o les baixades salarials sempre milloren la competitivitat d’un país.

Fals.

Ja el manual explica com no hi ha una relació directa entre una millora de les exportacions i la competitivitat, així com el fet que una devaluació de la moneda o baixada salarial redueixen la capacitat adquisitiva de la població. La competitivitat més aviat es relaciona amb el creixement de la productivitat en el treball i amb millores de l’ eficiència, la qual cosa el posa en relació directa amb el nivell de benestar de la població del país o regió.

3. La base productiva nacional és important per assolir avantatge competitiu. La competitivitat és la capacitat que té un país o una regió per establir millores de productivitat.

Vertader.

Segons la teoria de l’ avantatge competitiu, aquest està determinat per les característiques de la seva base productiva nacional. Unes millores en la productivitat signifiquen un increment de competitivitat, tal com assenyala Porter a la cita del mòdul , referint-se als signes de competitivitat i a la incidència dels factors productius i l’ eficiència com a factors de l’ avantatge competitiu.

4. Els fonaments d’avantatge competitiu d’un país i d’una regió són els mateixos. Les economies dinàmiques d’aglomeració no distingeixen entre el nivell agregat i regional a l’hora d’explicar la incidència del territori sobre la competitivitat.

Fals

A l’ hora d’ explicar la incidència del territori sobre la competitivitat, la resposta hauria de ser “fals” a l’ afirmació de que no hi ha diferències. Dins un mateix estat, hi ha moltes diferències de productivitat per regions, de manera que “les conseqüències d un desavantatge competitiu per a una regió i per a un estat no són les mateixes” (el manual posa l’ exemple dels salaris)

5. L’anàlisi econòmica sobre la competitivitat ens diu que, a través del comerç internacional, és possible que els països convergeixin en productivitat. En aquesta convergència en productivitat el paper del sector públic com corrector de les fallades del mercat és secundari.

Fals

Segons aquesta nova teoria del comerç internacional (Krugman, Helpman i Grossman), la convergència en productivitat entre economies es pot assolir mitjançant el comerç internacional. En aquest context, el sector públic actuarà com a impulsor d’ aquest comerç davant possibles fallides del mercat (p. 26 del mòdul d’ estudi).

6. Com que l’economia del coneixement suposa un nou paradigma tecnoeconòmic , les fonts agregades de competitivitat es transformen radicalment.

Vertader

Al mòdul d’ estudi així s’ hi explica: “..significa una capacitat important de penetració en el conjunt d’ activitats econòmiques, de manera que es transformen radicalment les fonts de productivitat i competitivitat” . Passem així d’ inputs barats d’ energia a inputs barats d’ informació, comunicació i coneixement, gràcies a les TIC.

7. Les mercaderies coneixement observable i les mercaderies coneixement tàcit tenen les mateixes propietats econòmiques. Així, doncs els fonaments de la seva competitivitat són iguals.

Fals

He consultat complementàriament un article de Vilaseca, Torrent i Lladós , els quals segueixen els estudis de Shapiro i Varian (1999). Destaquen de les mercaderies coneixement tàcit, entre d’ altres (cinc línies no em donen per més , la seva dificultat d’ emmagatzemament, procés i transmissió, dificultat de reproducció; els majors costos marginals respecte del coneixement observable i que, així, la condició de rendiments creixents es manifesta amb menor intensitat.

8. L’espai cognitiu és la interpretació de l’espai que millor garanteix l’assoliment d’avantatges competitius regionals a l’economia del coneixement.

Vertader

Així ho explicita el mòdul (“l’ espai cognitiu, un espai determinat per la interacció entre els fluxos de coneixement , s’ erigeixen en l’ element explicatiu bàsic de l’ avantatge competitiu a escala regional” . Així, els agents econòmics han experimentat grans canvis que han incidit en aquest avantatge competitiu.

9. La xarxa d’empreses i l’empresa xarxa són el mateix. Així doncs, a l’economia del coneixement, les empreses només poden assolir avantatges competitius a través dels clústers i els districtes industrials.

Fals

Xarxa d’ empreses i empreses xarxa no són el mateix (el podem veure a la taula 5 de la pàgina 79 del mòdul). Hi ha diferents formes i principis organitzatius que s’ han adaptat i han aconseguit avantatges competitius a diferents sectors i territoris de l’ economia mundial. “No hi ha una única teoria o model organitzatiu, una única forma d’ empresa o negoci, que capturi totes les possibles variants de tecnologies, mercats i empreses” . Una cosa és que

...