CICLE DE LA CANALLA DE MELOSSI

CICLE CANALLA

Començarem explicant com la dècada dels anys 90 va ser una època d’esplendor econòmica i social als EUA arribant a superar els anys 60. Aquest fet ha estat relacionat amb la baixa criminalitat del mateix període.

Mitjançant aquest exemple mostrarem la teoria dels llargs cicles, que es centra en l’observació de l’evolució socioeconòmica dels països. Per explicar-la ens centrarem en les conseqüències que la Segona Guerra Mundial en l’economia i societat dels EEUU. (gràfica)

La teoria dels cicles llargs diu que són necessaris 50 anys per recuperar-se el nivell socioeconòmic d’un Estat després d’un període de depressió (que són els primers 25), com ara una guerra.

Durant els 25 anys posteriors a la decadència es genera una prosperitat econòmica, social i cultural. Això provoca que els ciutadans vegin amb una perspectiva positiva el futur i estiguin més contents per la facilitat de trobar feina, i per la pujada dels sous. És a dir, l’economia creix. Conseqüentment, es redueix la tassa de criminalitat: la societat funciona i els delinqüents tenen més facilitat de tornar a pujar al carro de la vida convencional quotidiana, dit d’una altra manera, hi ha un alt grau de rehabilitació, fins i tot en els delinqüents reincidents.

Però aquest període no dura per sempre. Arriba un moment en què aquest benestar crida l’atenció d’altres societats en una situació menys favorable (ja siguin immigrants del propi país o d’un territori estranger), i es produeix una gran onada d’immigració; generant un canvi en el concepte de classe treballadora, formada per joves, dones i immigrants. L’aglomeració d’aquests tres col•lectius provoca:

• Augment de l’atur

• Xoc de valors entre els nouvinguts i l’antiga classe treballadora

• Atribució dels delictes —en augment— a la massa immigrant

La societat en conseqüència a l’estructuració jeràrquica, autoritària i exclusiva. A partir d’aquí s’inicia el nou període de decadència i es torna al punt de partida.

La reproducció permanent de la canalla

Atribuïm el concepte de canalla a les noves persones a la ciutat provinents del poble —antics pagesos, agricultors, ramaders...—, que no es consideren classe treballadora ni participen d’aquesta.

Aquest col•lectiu es percep conflictiu per la resta de la societat, ja que segueixen els seus interessos individuals perdent la dignitat envers les activitats convencionals. Aquest seguiment dels interessos es realitza encarant la feina cap a l’obtenció de més capital (oblidant els valors de la classe treballadora), o bé mitjançant la prostitució, el frau, la violència i altres actes criminals.

El fordisme i les correccions post-fordistes

El segle XIX es caracteritza per la producció d’articles mecànics pesats i a la fàbrica hi treballa l’individu qualificat però en les dècades següents s’imposa el model fordista de capital acumulat localitzat i treball en cadena; el treballador de la fàbrica és l’immigrant del sud i l’est d’Europa. Aquest model es caracteritza per una tassa estable o en disminució de l’empresonament.

L’esplendor del fordisme donarà lloc al model post-fordista, que desencadenarà, lligat a un gran augment dels nivells d’empresonament, en el nou període de recessió econòmica. (Aquí hem de tornar a fer referència al model dels llargs cicles).

Major empresonament implica una revitalització del model penitenciari, enlloc d’una reducció del càstig. Dues vessants: repressiva i neutralitzadora; autoritària i correccional.

Centrar-se més en l’empresonament, els delinqüents i els estrats marginals de la societat origina un major control i una legislació més efectiva que afavoreix l’actitud disciplinada, no dels joves delinqüents, sinó dels seus fills, germans, parelles, etc. Aquesta població seran els protagonistes de la nova generació que aixecarà el mercat de treball lícit (sense obviar que sempre hi haurà col•lectius exclosos).

Vet aquí l’explicació de la funció social de l’empresonament. La canalla dóna vida a les presons. Tanmateix, la classe treballadora

...