Feina D'educar

FEINA D’EDUCAR Processos i Context Educatiu

1

L’autor d’aquest llibre és Josep M. Puig Rovira, un professor de Teoria i Història de l’Educació a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona que ha guanyat diversos premis i ha participat en diversos programes encarats a la formació de valors. El llibre sobre el que realitzaré la ressenya es titula Feina d’Educar i podríem resumir-lo com una transmissió de coneixements pedagògics, personals, morals, ètics... que aquest autor considera que poden ser importants i servir d’ajuda per a tot el professorat.

En el primer capítol del llibre titulat “Propòsits i preparació”, l’autor ens explica que va decidir assistir tres dies a la setmana durant tot el curs a la classe de quart de primària del CEIP Sant Miquel a Cornellà de Llobregat. El seu principal objectiu va ser estudiar l’educació moral en una classe de Primària. En la pàgina 12, ens diu que l’educació moral és un treball col·lectiu ja que s’aprèn a tot arreu però l’escola és un espai d’aprenentatge, convivència i animació on alumnes i educadors treballen conjuntament per establir els punts concrets d’aquesta moral. Ell decideix acudir a l’aula perquè és on s’observa la realitat, per contrastar idees, per adonar-se de coses que havien passat desapercebudes i per modificar els plantejaments teòrics i pràctics. Intenta que aquest llibre ajudi als mestres a prendre consciència del que fan i com ho fan i que millorin les pràctiques d’educació moral. En l’últim capítol dins l’apartat titulat “La darrera setmana” comenta que un cop elaborat el material (les notes de camp, les gravacions...) en realitza un anàlisi i es decideix a redactar el seu llibre, Feina d’Educar, d’una manera narrativa que eduqui moralment gràcies a la reflexió i l’experiència.

Tot just començar la nova aventura s’adona que aquesta estarà plena d’experiències relacionades amb la moral. En primer lloc, la professora Maria, passa llista per acollir i reconèixer els alumnes. Aquesta té clar que cal crear una forma de vida escolar que doni seguretat i que permeti la participació creativa i el desenvolupament de totes les facetes dels alumnes (pàgina 23). Tot seguit, en l’apartat titulat “Fer grups de taula”, la Maria proposa que la classe s’organitzi en grups mixtes, nois i noies tot hi distingint entre amics de pati o de carrer i amics de classe, aprendre aquesta diferència s’anirà treballant al llarg del curs escolar. Aquests petits grups ajuden a acollir les persones i a millorar l’organització de la feina i la convivència; no s’ha de marginar a ningú, facilitaran l’ajuda mútua i es crearan llaços d’amistat. Aprendre a conviure en grup és una exercici educatiu que conté una de les línies essencials de valors ja que s’ha de saber viure i treballar en grup.

FEINA D’EDUCAR Processos i Context Educatiu

2

De les pàgines 28 a la 30 ens parla de L’espai i del material i explica que quan es fixa en la distribució de la classe s’adona que és una classe policèntrica i multifocal, és a dir, qualsevol part d’aquesta pot convertir-se en punt d’interès. Això fa que no es doni tanta importància a la mestra i que els alumnes sentin que són peces clau d’aquella, la seva classe.

L’autor comenta que una classe és una realitat densa en valors, és una estructura d’acollida. Des de la pàgina 70 fins la 72 distingeix entre dos moments: la reunió (treball amb més d’un alumne a la vegada) i l’encontre (l’educacador es relaciona únicament amb un alumne, produeix confiança i estableix patrons de convivència, d’auto coneixement i de treball escolar a més ajuda a construir una identitat, moralitat i coneixement).

En l’apartat titulat “Els càrrecs de la classe” dins el segon capítol (Organització i Seguretat) ens parla d’aquesta tasca d’organització. Els càrrecs de la classe són una tasca en la que cal insistir ja que seran sobre els quals es basaran els aspectes bàsics de treball i convivència, serviran per ensenyar regularitats que donaran consistència al grup, que facilitaran el funcionament d’aquest. Cal recordar que un càrrec no és una feina individual sinó col·lectiva, és una oportunitat per exercir responsabilitat, per treballar l’autoavaluació i l’anàlisi col·lectiu. Aquests càrrecs són rotatius i han de resultar útils ja que es converteixen en pràctiques pedagògiques d’una gran influència en la formació de valors perquè suposen responsabilitat, treball en grup i rutina. L’objectiu de la mestra és que els alumnes realitzin aquests càrrecs sols (en grup) i per hàbit . Per aprendre’ls s’ha d’informar als alumnes de les tasques i de com i quan s’han de realitzar, és a dir, s’aprenen per experiència, per assaig, per error i mitjançant l’ajuda dels companys.

Al final de la setmana es duran a terme les assemblees, un espai per analitzar, regular, planificar i valorar el treball i la convivència, un instrument bàsic per l’educació moral conduïts bàsicament pels alumnes, la mestra únicament s’encarregarà de marcar les pautes que s’han de seguir pel seu correcte funcionament. En elles també es pensarà sobre les normes les quals cal entendre i saber que no respectar-les implica molestar els altres. Mitjançant l’ús i la reflexió aquestes es convertiran en una cosa natural dins la vida de l’alumne (pàgines 36, 40 i 41). En aquestes assemblees també es realitzarà la revisió dels càrrecs, és el moment més important ja que és quan es parlarà sobre valors; és una forma de treballar l’organització de la classe, d’educar la responsabilitat i el treball en equip i de valorar el funcionament i analitzar conductes (pàgines 54-56).

FEINA D’EDUCAR Processos i Context Educatiu

3

En el capítol IV titulat “Individu i comunitat”, l’autor explica que una escola no és una màquina d’ensenyar ni un supermercat cultural sinó que és una comunitat de treball i de convivència, una comunitat on les persones estan disposades a cooperar. És per això que al llarg del curs escolar es realitzen diverses celebracions. Entre aquestes trobem les festes d’aniversari, la castanyada, els teatres, la setmana de Nadal, el carnestoltes, les colònies... Cada una d’aquestes

...