Les propietats textuals

Les propietats textuals

LA COHERÈNCIA

La coherència textual és la propietat que dóna unitat de significació al text. Un text coherent presenta un tema central, que constitueix el fil conductor de tot el text, la informació necessària per a entendre'l, i una ordenació precisa. Un text coherent tindrà una unitat de registre, de to i d'estil. Per comprovar la coherència d'un text, cal revisar-lo, buscar problemes en l'estructuració de les idees i cal comprovar el següent:

Que el text presenta un sentit global, d'acord amb la intenció inicial.

• Que hi ha continuïtat entre les idees exposades, sense desequilibris ni contrasentits.

• Que cap concepte queda ambigu.

• Que les idees s'han ordenat tenint present què sap i què no sap el destinatari del text i les seves possibles reaccions. Si es detecta alguna inconcreció respecte dels aspectes assenyalats, cal fer l'esforç de replantejar-se el text ja sigui parcialment o en la seva totalitat.

LA COHESIÓ

La cohesió textual és la propietat segons la qual les diferents parts d'un text estan ben travades per mitjà de mecanismes sintàctics. En un text cohesionat les parts, no tan sols estan semànticament relacionades (és a dir, hi ha coherència entre elles), sinó que a més, apareixen explícitament lligades a través de procediments com els següents:

• Ús de connectors

• El manteniment de referents a través de la repetició de mots, l'el•lipsi, l'ús de sinònims o la substitució pronominal

• L'ús correcte del signes de puntuació

• El procés anomenat de definició, que consisteix a introduir en el discurs un nom encapçalat per un determinant indefinit i, poc després reprendre'l encapçalant-lo per un determinant definit (article, demostratiu, etc.)

Cal buscar la cohesió del text, és a dir, constatar que cada frase s'adequa a la interpretació de la resta d'oracions prèvies del discurs. Per tant, cal comprovar el següent:

• Que el pas d'un paràgraf a un altre respon a una evolució en el discurs.

• Que els connectors utilitzats serveixen com a senyals dels elements lingüístics.

• Que els signes de puntuació organitzen i equilibren el text.

• Que no hi ha incorreccions ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques (a banda de les gramàtiques clàssiques, els correctors informàtics poden ser molt útils).

• Que les convencions s'han utilitzat de manera coherent.

L'ADEQUACIÓ

L'adequació és la propietat textual segons la qual dels diferents elements lingüístics de què disposa l'emissor, aquest tria aquells que encaixen (s'adeqüen) més a la situació comunicativa. Un text correctament adequat presenta un registre formal o informal, segons la situació de comunicació i pertany al gènere textual o classe de document (carta, esquela, epitafi, etc.) que més s'hi adiu. Per a una adequació correcta d'un text cal tenir en compte els aspectes de presentació, que formen part de l'acabat final: el domini de la veu i del llenguatge no verbal en els testos orals, i la cal•ligrafia, la polidesa, la presència de marges i espais en blanc o la inclusió de diferents recursos tipogràfics en els textos escrits.

LA CORRECCIÓ

La correcció gramatical és una propietat inherent a qualsevol text en què s'utilitzi un registre formal. Les incorreccions poden ser de dos tipus:

1) Els vulgarismes: són col•loquialismes no normatius, és a dir, elements lingüístics que, malgrat el seu origen genuïnament català i que alguns siguin admissibles en registres col•loquials, el IEC ha considerat innecessaris o poc adients en la comunicació culta perquè són variants de les formes correctes.

2) Els barbarismes són elements lingüístics no admesos resultat de la interferència d'una altra llengua (castellanismes, gal•licismes, anglicismes, etc)

Els vulgarismes i els barbarismes poden afectar els diferents nivells lingüístics. Així hi ha errors:

• Morfològics: si afecten aspectes com el gènere, el nombre o la conjugació verbal.

• Sintàctics: si estan relacionats amb qüestions com l'ordre en què es disposen les paraules a la frase, les construccions, les pronominalitzacions, etc.

• Lèxics: si es tracta de mots mal formats o d'estrangerismes no admesos.

• Semàntics: si impliquen donar a un mot un significat que no té per la interferència d'una altra llengua.

• També es donen errors de prosòdia (pronunciació) i d'ortografia.

Activitats de les propietats textuals

1.-Esmena les errades que observis en les següents frases i indica de quin tipus són (ortogràfiques, morfològiques, sintàctiques o lèxiques):

• Teníem que anar-hi més de pressa per dona'ls- hi el pèsam. Havíem d’ anar-hi més de pressa per donar-los el condol.

• Al costat de casa han construit un apeadero.  Al costat de casa han construït un baixador.

• Anirem ben d'hora doncs no vull quedar-me sense entrades. Hi anirem ben d’hora ja que no vull quedar-me sense entrades.

• No calia que escriguéssiu això tan repentinament.  No calia que escrivíssiu això tan de sobte.

• Es increible que ho fagis tot sol.  És increïble que ho facis tot sol.

• Els hi recomano que ho deixin en aquesta prestatgeria.  Els recomano que ho deixin en aquesta prestatgeria.

• Allò em produia un sentiment de despreci.  Allò em produïa un sentiment de menyspreu.

• No va recordar-se de que veníem avui.  No va recordar que veníem avui.

• Ahir per la tarda hi havien molts cotxes per la carretera.  Ahir a la tarda hi havia molts cotxes a la carretera.

• No se'n ha sapigut estar de dir-los-hi tot.  No se n’ha sabut estar de dir-ho tot.

2.-Esmena les errades que observis en les següents frases i indica de quin tipus són (ortogràfiques, morfològiques, sintàctiques o lèxiques): • Va començar a correr tan de pressa com va poguer.  Va començar a córrer tan de pressa com va poder.

• No cal que s'amoini mes amb aquest tema.  No cal que s’amoïni més per aquest tema.

• No els hi he dit res de bones a primeres.  No els he dit res d’entrada. • Es precís que no us deixeu sobornar.  Cal que no us deixeu subornar.

• Terrassa és una ciutat gris i aborrida.  Terrassa és una ciutat grisa i avorrida.

• Hi havia masses problemes per tirar-ho endavant.  Hi havia massa problemes per dur-ho a terme.

• Ell ha sigut un autentic caradura.  Ell ha sigut un autèntic barrut.

• Això es deu a que la gent n'abusa del telèfon.  Això és degut que la gent abusa del telèfon.

• No tens que afegir un altre cosa?  No has d’afegir res més?

• Tot depen de la importancia que li volguis donar.  Tot depèn de l’ importància que li vulguis donar.

3.-Esmena les errades que observis en les següents frases i indica de quin tipus són (ortogràfiques, morfològiques, sintàctiques o lèxiques): • Després de que l'hi dic no em fa cas.  Tot i que li ho dic no em fa cas.

• No tot és cosir i cantar, no sigueu tant tossuts.  No tot és bufar i fer ampolles, no sigueu tan tossuts.

• No penses mai en els demés si no en tu mateix.  No penses mai en la resta sinó en tu mateix.

• Ja tens prous problemes complexes per volguer tenir-hi més.  Ja tens problemes prou complexos per voler tenir-ne més.

• Es una mala costum fer-ho a la bona de Déu.  És un mal costum fer-ho a la babalà.

• Afanya't en servir el sopar als convidats en l'acte. Afanya’t a servir el sopar als convidats a l’acte.

• No sents olor a colonia?  No sents olor de colònia?

• No volgueu sapiguer-ho sempre tot per avançat.  No vulgueu saber-ho sempre tot abans d’hora.

• De bolets en aquest bosc no trobaràs ni un.  De bolets, en aquest bosc, no n’hi trobaràs ni un.

• Vens a la montanya? No, que tinc vertig.  Véns a la muntanya? No, que tinc vertigen.

4.-Esmena les errades que observis en les següents frases i indica de quin tipus són (ortogràfiques, morfològiques, sintàctiques o lèxiques):

• A simple vista sembla que no li té apreci.  A ull nu sembla que no li té afecte.

• D'aquí un moment va a començar el recital.  D’aquí a un moment començarà el recital. • Si sapiguessis com es d'embaucador, no diries això. Si sabessis com n’ és d’entabanador, no diries això.

• No he averiguat si va estudiar la carrera de medecina.  No he esbrinat si va estudiar la carrera de medicina.

• Durant la berbena de Sant Joan ballarem i pel matí dormirem.  Durant la revetlla de Sant Joan ballarem i al matí dormirem.

• Abans d'estrellar-se contra un arbre el cotxe ha apropellat un peató.  Abans d’estavellar-se contra un arbre,

...